El Frontó Beti Jai és una icona supervivent on temps i espai es fonen en un mateix espai
Quan entres a Beti Jai, penses que en qualsevol moment vindrà a envoltar-te una legió de camells i venedors d'espècies. Fins que reconeixes la roba estesa en un dels edificis veïns i recordes que mai vas abandonar el carrer Marqués de Riscal, al barri de Chamberí. És la màgia de seguir viatjant per Espanya i el món sense anar més enllà del Passeig de la Castellana.
Englobat dins de la col·lecció de Patrimonis de Madrid visitables avui de forma exclusiva amb la iniciativa Pasea Madrid, el Frontó Beti Jai (Sempre festa, a basc) va ser una vegada un paradís de la pilota basca per passar a convertir-se en el millor reflex de la història espanyola del segle XX: des de taller Citroën fins a presó a la Guerra Civil.
Avui, la suma de totes les memòries regala una joia arquitectònica per als sentits.
Va ser María Cristina d'Habsburg-Lorena qui va ordenar la construcció de diversos frontons a Madrid, entre ells el Beti Jai
EL CAPRITXO DE MARIA CRISTINA
L'origen del Frontó Beti Jai cal trobar-lo a els primers turistes espanyols i membres de la reialesa influenciats per les meravelles foranes. Aquest va ser el cas de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, qui després de la mort del seu marit Alfons XII el 1885, va decidir passar unes vacances a Sant Sebastià, per aquell temps pedra angular dels viatges per Espanya donada la seva importància com a capital balneària. La ciutat de La Concha no només era un referent dels vapors i els raigs, sinó també el cor del joc de pilota basca, de gran auge a finals del segle XIX.
La pilota basca, com molts sabreu, és un esport basat a copejar una pilota amb la mà davant d'un mur anomenat frontis, bé a través de dos jugadors o dues parelles. Maria Cristina va quedar fascinada per aquest esport exòtic, motiu que la va portar a ordenar la construcció de diversos frontons de pilota basca a Madrid.
Enclavaments avui extints com el frontó Jai Alai, al carrer Alfons XII; i Festa Alegre, entre els barris d'Argüelles i Pozas, van ser alguns emblemes de l'època, si bé la joia de la corona seria el Frontó Beti Jai. Un projecte promogut per José Arana (les inicials de les quals llueixen a la façana exterior del frontó) i dissenyat per Joaquín Rucoba, artista encarregat de la plaça de bous de La Malagueta, sota un pressupost de 500.000 pessetes.
Un espai a cavall entre una corrala de la Manxa i una antiga ciutadella àrab
El frontó va començar a ser construït el 1893 per ser inaugurat el 29 de maig de 1894 entre gran alegria i expectació ateses les seves característiques: capacitat per a més de 4.000 persones i una extensió de 67 metres en què donar curs als nous campionats de pilota basca. Tot i això, les apostes no van trigar a arribar a aquest espai fins a convertir-lo en un dels principals punts de corrupció de Madrid, motiu pel qual el Beti Jai va tancar les portes el 1897. Començaria així un nou episodi per a aquesta icona convertida al llarg del segle XX en el millor mirall de la història del nostre país.
Entre 1904 i 1906, el frontó va ser un taller d'experimentació per al sector de l'aviació i, poc després, un taller de motos Harley Davidson. També seria concebut com magatzem d'olives i escaiola, presó a la Guerra Civil i centre de concerts vinculats a la Falange Espanyola a la postguerra, taller Citroën i fins i tot centre de vacunació contra la pòlio a finals dels anys 60.
Després d'anys abandonat, la naturalesa es va apropiar de les entranyes i el frontó va passar d'unes mans a unes altres fins que l'Ajuntament de Madrid va iniciar un procés d'expropiació a l'empresa Tarcosul Gestión, per al qual va invertir 31 milions d'euros, a més dels 4,9 milions per consolidar la reforma.
El millor reflex de la història espanyola del segle XX: des de taller Citroën fins a presó a la Guerra Civil
El 2011, Beti Jai era nomenat Bé d'Interès Cultural (BIC) per la Comunitat de Madrid i el 2015, va començar la fase de rehabilitació, la qual finalitzaria el 13 de juny de 2019.
VISITANT UN PATRIMONI
En entrar a Beti Jai, un se sent Alícia en un Chamberí de les Meravelles. El teló de maons descobreix el estil neomudèjar emprat en tots aquells espais de festa com a places de bous en ser el material més econòmic de l'època. A la part baixa del frontó reposen les restes d'obra embolicades en teles blaves i, allà, quan imagines que res no et pot sorprendre, es desplega davant teu aquest espai a cavall entre una corrala de la Manxa i una antiga ciutadella àrab.
Camines per la història i l'acústica és tan gran que per un moment penses que les teves preguntes al guia s'escoltaran fins i tot al Japó. Tanta veu per a un frontó orfe d'espectadors a qui els visitants ens hem de treure en petits grups.
Per tal de conservar el frontó, l'Ajuntament de Madrid habilita a través del portal web les visites organitzades pel programa Pasea Madrid per descobrir el Beti Jai i altres Patrimonis de Madrid. Però no se sap fins quan.
A més del factor conservació, hi ha dos motius més que fan perillar el futur “turístic” del Beti Jai: els accessos no tenen sortides d'emergència i l'acústica suposa un problema per als veïns que conviuen al costat dels límits del pavelló.
La suma de totes les memòries regala una joia arquitectònica per als sentits
De moment, les visites segueixen programades per als mesos de juliol i setembre, mentre a l'aire suren rumors sobre el futur d'aquest tresor urbà: des d'un cinema d'estiu i teatre fins a una plaça pública com a extensió de la vida urbana de Chamberí, passant per una sala de concerts. Amb coberta, és clar.
És el destí del Beti Jai: continuar adaptant-se als capricis de la història.