Ribadesella, o la perfecta vila marinera d'Astúries
No acostumo a ser jo gaire categòrica a l'hora de descriure un lloc, però en aquest cas ho he d'admetre: Ribadesella és la vila marinera asturiana perfecta. Per mi, ho té tot: mar, riu i muntanya. Què més se li pot demanar? Doncs bé, estem de sort, perquè a més presumeix d'una gastronomia espectacular on el producte de proximitat és el rei i una arquitectura portentosa (anem per a Bingo) que et deixarà amb la boca oberta i les ganes de tornar al passat per ocupar qualsevol dels casalots i palauets que sembren el seu litoral.
QUÈ FER
No cal que aquí t'expliqui que Ribadesella convida per si sola a caminar pel seu popular passeig de la Grua, a l'extrem oriental de la ria, deixant enrere la llotja de peix de rula construïda el 1933 per Manuel García Rodríguez i inclosa al registre de la fundació internacional Docomomo Ibérico, l'objectiu de la qual és divulgar i protegir el patrimoni arquitectònic del Moviment Modern.
Surfista a la platja de Santa Marina, Ribadesella.
Tot i això, l'ajuntament va tenir a bé crear el 2007 la Ruta Històrica del Port de Ribadesella per als més despistats i curiosos, ja que inclou sis grans murals de ceràmica que condensen la història del consell dissenyats per l´humorista gràfic Antonio Mingote amb guió de l´escriptor local Toni Silva.
D'aquesta manera el visitant pot 'caminar' pel passat romà (la Roma Imperial va colonitzar la zona al segle I a.C.), balener (des de l'Alta Edat Mitjana fins al segle XVII) i emigrant (des de mitjans del segle XIX el Bergantin Havana feia la ruta Ribadesella l'Havana fins a l'arribada del vapor) de la vila fins als nostres dies.
Cases d´indians a la platja de Santa Marina, Ribadesella.
El panell de Prehistòria és un dels meus preferits ja que evidencia el mordaç humor de Mingote, que il·lustra un precursor del piragüisme navegant en un tronc pel Sella alhora que un artista decora la cova del Tito Bustillo amb animals totèmics de la cultura Magdaleniense (caçadors-recol·lectors) mentre un 'crític' prehistòric observa i analitza el resultat assegut sense fer altra cosa que no sigui opinar.
Per a qui no ho sàpiga, la Cova de Tito Bustillo és una de les 17 coves incloses pel Comitè de Patrimoni Mundial sota la denominació La cova d'Altamira i l'art paleolític rupestre del nord d'Espanya per ser reflex de les primeres expressions artístiques durant el Paleolític Superior. Per la seva banda, la propera Cuevona d'Ardines és una immensa cúpula geològica en què de vegades fan visites-tallers com en què t'instrueixen sobre com feien foc els nostres avantpassats.
Cuevona d'Ardines, la cúpula de la qual arriba als 40 metres d'altura.
No necessita en canvi explicació el famós descens del Sella o Les Piragües, en asturià, ja que es tracta d´una de les festes d´Astúries més conegudes i ha estat declarada d´Interès Turístic Internacional.
Se celebra el primer dissabte d'agost i hi ha dues versions de Las Piraguas: l'esportiva (la competició de piragües i canoes que es desenvolupa entre Arriondas i Ribadesella) i la popular, on hi ha música i barres al carrer i una desfilada on els sellers (alguns arribats amb tren des d'Oviedo) llueixen montera picona i la tradicional armilla imposada com a uniforme oficial.
El recorregut, d'unes quatre hores per als no professionals, en realitat es pot fer durant la resta de l'any inscrivint-te a qualsevol de les empreses d'activitats d'oci i lleure de la zona (Canoes Ribadesella, TurAventura, etc.). Un darrer consell, no et distreguis massa abans d'arribar a Fríes escanciando sidra quan paris a descansar als seus xiringuitos de la riba o hauràs de trucar perquè et recullin a mig camí, a Toraño. Per cert, hi ha empreses com Muntanyes del Nord que han afegit quatre quilòmetres més al trajecte perquè puguis arribar directament fins al pont de Ribadesella.
El mític Descens del Sella
EL CASC HISTÒRIC ARTÍSTIC
Peatonal i de tall medieval, el restaurat nucli històric de Ribadesella va obtenir el títol d'“històric artístic” per contenir diversos edificis de notable arquitectura que van des del segle XVI al XIX: el Palau de Prieto-Cutre (a la plaça de la Reina Maria Cristina) d'estil plateresc avançat; la Casa dels Ardins (al carrer López Muñiz), a la façana de la qual les flors de lis contrasten amb el cap de moro degollades; la Casa de Collado (al carrer Fernández Juncos), presidida per un destacat escut d'armes, i la seva església parroquial, amb pintures dels germans Bernardo, Antonio i Tino Uría Aza.
Al costat d'aquesta última, així com principalment per la Gran Via o el carrer Comerç, es desenvolupa la seva mercat setmanal dels dimecres, tan antic com la pròpia vila (segle XIII) i en què els productors de la comarca venen les seves fruites i hortalisses, així com fabes, formatges, farines i altres productes; també hi ha parades de roba i antiguitats.
Zona portuària de Ribadesella al peu de la ria.
LES PLATGES
La platja de Santa Marina, a Ribadesella, és d'un altre món, d'un postdecimonònic on els palauets i els casalots s'abraçaven al mar i els aristòcrates descobrien el plaer d'estiuejar al Cantàbric. En quin altre lloc de la península podies estar donant banys de mar, iode i algues protegit per alts pics que, a més, servien d'idíl·lic teló de fons? Són les serres d'Escarpa i del Suau i la muntanya de Mofrechu (la cota més alta del municipi de Ribadesella) els enclavaments naturals que envolten aquest areny d'un quilòmetre i mig de longitud en què veuràs diàriament surfistes practicant tant a les onades com a la sorra (així ho fan les escoles de surf amb els novells).
Precisament és en el seu aire aristocràtic on resideix el seu atractiu més gran, alimentat, a més, per esdeveniments contemporanis també 'reals': el passeig marítim porta el nom de Princesa Letizia en honor a la reina d'Espanya, qui en el seu moment va declarar sentir-se “riosellana de cor”, ja que la seva àvia paterna, Menchu Álvarez del Valle, resideix a Sardéu, cosa que va fer que l'asturiana passés i passegés durant molts estius de la seva infància per aquí.
Ribadesella està emmarcada entre el mar i els becs d'Europa.
És obligat recórrer aquesta antiga ciutat jardí impulsada pels marquesos d'Arguelles –els qui el van convertir l'any 1910 en un exclusiu balneari de platja– d'una punta a una altra, d'est a oest o, el que és el mateix, des de la Punta de l'Arenal que, al costat de l'espigó sobre el qual s'alça l'ermita de la Mare de Déu de Guia, gairebé tanca l'entrada a la ria fins al mirador de la Punta'l Pozu.
Sé que des d'aquest púlpit asturià les vistes et convidaran a no enlairar els teus ulls dels embistes de l'onatge sobre el penya-segat, però si no ets poruc (i la marea està baixa) et recomano baixar per l'escala de metall que dóna accés al pedral per veure les icnites o empremtes fossilitzades de dinosaures 'impreses' a la roca. Aquest és un dels nou jaciments localitzats a la denominada Costa dels dinosaures asturiana, el litoral comprès entre Gijón i Ribadesella en què se succeeixen diferents rastres del Període Juràssic d'aquests enormes rèptils terrestres (a la platja de La Grega a Colunga es conserva una de les petjades més grans del món d'un gran dinosaure sauròpode).
Menys coneguda, però molt freqüentada pels locals, és la petita platja de la Talaia, una pedregosa cala a l'altra banda de la muntanya Corbero (o La Talaia, d'aquí el seu nom) a la qual s'accedeix directament directament des del nucli urbà de Ribadesella i que està envoltada de singulars piscines i gorgs naturals.
Nens aprenent a surfejar a la platja de Santa Marina, Ribadesella.
Una mica més lluny hauràs d'anar-te per prendre un bany a la immensa i salvatge platja de Vega, declarada Monument Natural al costat del proper congost d'Entrepeñas, coronat per grans agulles de roca. Hi destaca la seva peculiar sistema dunar situat a l'esquerra del rierol de l'Acebo, on no arriba l'onatge, i el penya-segat argilós, també amb restes del període Juràssic, de quan “Vega era una immensa jungla de pantans que formaven part d'un delta infinit que aconseguia la mateixa Castella”, tal com ens recorda Turisme de Ribadesella.
Un altre animal gegant és el que vénen a buscar aquí els amants de la bona cuina, ja que la façana de Gueyu Mar, un dels millors restaurants de peix a la brasa del nostre país, està empolainada amb un enorme peix rei de color vermell intens per recordar-nos qui és el rei d'aquesta casa on també demanar besuc, llobarro o qualsevol marisc fresc del Cantàbric.
ON DORMIR I MENJAR
No hi ha cop que anem a Villa Rosario, una gemma indiana que destaca per la seva arquitectura al passeig marítim Princesa Letizia, que les escates verdes, vermelles i ataronjades de la teulada no ens deixin vitrificats amb la seva bellesa. Hi són per recordar-nos, igual que la resta dels elements originals de l'aquest palauet de principis del segle passat, la relació històrica de la vila amb Las Américas, però també el privilegiats que som en poder dormir en alguna de les seves escasses habitacions . **
Perquè encara que l'hotel compti amb un altre funcional edifici de nova construcció a segona línia de platja, nosaltres, els gaudiments, som més d'estar a primera línia de tot, d'obrir la porta del jardí i pràcticament trepitjar la sorra de Santa Marina, de seure a la fresca al costat de les hortènsies que empasten amb el blau de la façana excessiva o de despertar-nos amb el rugir del Cantàbric a l'altra banda del nostre balcó.
També som de paladar fi, per això ens encanta la nova proposta gastronòmica que el sommelier asturià Marcos Granda ha orquestrat al seu restaurant Ayalga. Alta cuina asturiana on començar per un tort de blat de moro amb xoriço a la sidra i un emberzao i acabar amb un calamars en el seu propi guisat o un colomí en dues coccions amb mola. Aquests són només alguns dels suggeridors plats que trobarem als seus dos menús degustació –Experiència Ayala i Sabores de la Tierrina– que recomanem, sens dubte, maridar amb els vins proposats a sala.
Crema de festucs, anguila fumada, maduixes i vinagre de sidra, al restaurant Ayalga de Ribadesella.
Un altre asturià de pro (encara que en aquest cas d'adopció) recentment instal·lat a Ribadesella és Edén Jiménez, propietari del restaurant Secret a Voces de Oviedo. El restaurador acaba d'assumir la direcció gastronòmica de Les Terrasses de Sardalla, el nou restaurant de La Piconera Hotel & Spa, i ha ideat una carta de cuina de mercat adaptada a les noves tendències gastronòmiques, no tan comuns al Principat. El que no treu perquè al costat del ceviche peruà de llobarro i pop trobem un guisat de verdines amb cloïsses i quenelle de cabra.
L'espai, sota una pèrgola de vidre, és realment acollidor, amb un aspecte colonial relaxat en què les làmpades vegetals (tant en material com en forma) conviuen amb les característiques grues de paper d'origami del local ovetenc, que ara també sobrevolen el cap del comensal a Ribadesella.
És la seva terrassa exterior el lloc perfecte per acabar la vetllada amb un còctel a la mà i, si tens sort, amb música en directe, ja que disposa de programació musical. Des del seu agradable mirador pots atalaiar de lluny el Palau de la Piconera que dóna nom a l'hotel i imaginar-te l'indià Manuel Martínez tornant de Veneçuela a finals del segle XIX amb la intenció de convertir aquesta possessió en una fructífera explotació agrícola i ramadera.
Avui, és la seva antiga quadrena el lloc que acull les habitacions àmplies i equipades; també el seu spa, amb circuit d'aigües, sauna i tractaments de tota mena, des d'un massatge crani-facial fins a un ritual amb olis essencials d'aranja, pebre i gingebre de la firma Decléor.
Perquè, tal com vaig reconèixer al principi del reportatge, Ribadesella ho té tot.
SUBSCRIU-TE AQUÍ a la nostra newsletter i rep totes les novetats de Condé Nast Traveler #YoSoyTraveler
Les Terrasses de Sardalla amb el Palau de la Piconera de fons. Ribadesella.