Es diu Casa Sagnier i promet esdevenir un dels hotels boutique més desitjats de Barcelona. Al cap ia la fi, no cada dia es pot dormir a casa d'un mestre del modernisme.
Seria el 1892 quan Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia (1858-1931) adquiria un solar en plena Rambla de Catalunya per projectar la casa familiar i estudi que ocuparia fins al final dels seus dies. També el racó on el que ha estat arquitecte més prolífic de la ciutat comtal crearia algunes de les seves obres més conegudes.
UN EDIFICI NOVETÓS
A la “Casa Dolors Vidal de Sagnier” , batejada així perquè, com explica Lluís Permanyer, expert en l'arquitecte i cronista de Barcelona, “posar el nom de la dona a les propietats era una cosa típica de la burgesia catalana de l'època”; Sagnier va dissenyar un edifici de set plantes sense tenir, per primera vegada, que rendir comptes a cap client.
Façana de l'hotel Casa Sagnier.
Fidel al seu estil modernista amb tints afrancesats, l'arquitecte en va projectar una façana que s'ha mantingut en el temps i que combina elements d'estil neogòtic amb diferents escultures ornamentals, entre les quals destaquen els medallons de la rematada, atribuïbles a Francesc Pastor, i la imatge de la Immaculada Concepció, obra de l'escultor Josep Llimona.
Però, sens dubte, la joia de la Corona és la tribuna amb grans finestrals que domina els dos pisos superiors. “Ell abans que res era una persona molt pràctica”, explica Permanyer. Per això, en un moment “on encara la burgesia apostava per instal·lar-se al primer nivell, la principal, ell va crear aquí el seu lloc de treball perquè els clients poguessin entrar i sortir amb facilitat”.
La ubicació del despatx va portar a pujar la vivenda als pisos superiors, normalment reservats al servei davant de la manca d'ascensors. “Sagnier va instal·lar la planta noble en els darrers dos pisos, creant, segurament, l'única casa amb la tribuna a dalt” . Una reforma al segle XX crearia una segona galeria elevada al primer pis, avui present al nou hotel.
Suite de l'hotel Casa Sagnier.
Pioner en l'art de traslladar-se als àtics , l'arquitecte també va saber veure el potencial de què avui és la segona via urbanística més important de Barcelona. És clar que en aquells moments el bulevard lluïa molt diferent.
Com ens explica el cronista, “ en aquells moments la Rambla de Catalunya era només un incipient passeig La celebració de l'Exposició Universal havia portat a soterrar el rierol del qual naixeria el bulevard veí a la Nova Barcelona ja present a Gràcia. Encara poc explotat, “segurament Sagnier va escollir aquest lloc perquè era més barat”, afegeix l'expert.
Casa Pasqual i Pons.
EL MÉS PROLÍFIC DE LA CIUTAT
Quan es parla de modernisme a Barcelona són cinc els noms que ressonen: Sagnier, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí i el seu deixeble Josep M. Jujol. De tots ells, només el protagonista d'aquesta història pot presumir de haver fet prop de 400 creacions a Barcelona.
Per què Sagnier va construir tant? "Perquè sabia adaptar-se als clients", conclou l'expert. “A més de ser l'únic del grup que pertanyia a l'alta burgesia , una cosa que li obria moltes portes, és cert que si hagués tingut un contundent com el de Gaudí, hauria construït molt menys”.
Entre les seves joies més representatives espera el temple del Sagrat Cor de Jesús, al Tibidabo. La seva aliança amb l'Església també va ser freqüent, cosa que el va portar a guanyar el títol de Marquès. “No va ser la Corona, sinó l'Església qui li va donar el títol pontifici al final dels dies”, explica Permanyer.
Temple del Sagrat Cor de Jesús a Barcelona.
RECREACIÓ EN EL TEMPS
Joies com el temple esmentat del Tibidabo, el Palau de Justícia , la Duana o les cases Pascual i Pons porten la firma Sagnier. I els plànols de moltes es van gestar darrere les finestres de l'avui hotel Casa Sagnier, que ha reformat els interiors amb cura i respecte.
Els assidus de Barcelona recordaran que fins al 2020 el que avui és Casa Sagnier era un altre hotel, el Murmuri . En funcionament des del 2008, amb la pandèmia, els propietaris de l'edifici, la família Pérez-Sala, van recuperar la propietat que havien comprat als mateixos descendents d'Enric Sagnier el 1988.
Apostant per rendir tribut a l'excels primer inquilí de la finca, els propietaris del també hotel a Barcelona Primer Primera , no van dubtar a reformar i tornar el caràcter original a l'edifici. No obstant, la idea mai va ser reproduir de manera fidel la casa de Sagnier, de la qual gairebé no hi ha registre visual.
Saló de l'hotel Casa Sagnier.
Per això, l'estudi Federico Turull ha dissenyat uns interiors casolans que mostren l'acumulació pròpia que es dóna a tot habitatge, combinant elements originals, picades d'ullet modernistes i un ambient contemporani.
En tons blancs i negres, amb terres de fusta i catifes, reservant la clàssica moqueta per als passadissos, les 51 habitacions de l'hotel i 6 suites són una barreja de materials nobles i naturals, reciclables, teixits naturals i acústics, així com peces de marbre originals que s'han conservat encara amb cicatrius.
Habitació superior de l'hotel Casa Sagnier.
Per la seva banda, l'estudi Elefant , amb Eva Balart i Juan Carballido, han creat instal·lacions artístiques que evoquen Sagnier , entre elles un espectacular retrat de l'arquitecte realitzat amb segells que presideix la xemeneia de la sala d'estar biblioteca.
Amb constants picades d'ullet al treball artesanal , tan important en aquell període, a la planta baixa trobem homenatges al taller de l'arquitecte , així com fotografies d'arxiu cedides per la família Sagnier.
Instal·lació artística de l'estudi Elefant a l'hotel Casa Sagnier.
No falta tampoc una aposta culinària mediterrània a la seva restaurant Cafè de l’Arquitecte, amb oferta non-stop i que, segurament aviat, sigui un imperdible més del veí Passatge de la Concepció, un petit carrer amb encant que ha esdevingut un enclavament gastronòmic de Barcelona.
El restaurant de Casa Sagnier.