“The China Challenge”: així titula The Economist Intelligence Unit (EIU) -la divisió d'anàlisi i investigació de The Economist Group- el seu informe anual de l'Índex de Democràcia, el qual ofereix una instantània de l'estat de la democràcia a 165 estats independents i dos territoris.
La raó del títol? El Democracy Index 2021 avalua l'estat de la democràcia global davant del desafiament de la Xina i la pandèmia de covid-19 ”, afirmen a l'informe.
L'Índex de Democràcia es basa en cinc categories: procés electoral i pluralisme, funcionament del govern, participació política, cultura política i llibertats civils.
Tenint en compte la puntuació obtinguda a cada categoria, els països es classifiquen en quatre tipus de sistema: “democràcia plena”, “democràcia defectuosa”, “règim híbrid” o “règim autoritari”.
Noruega, el país més democràtic del món.
L'Índex de Democràcia 2021 revela que "el nombre de persones que viuen en una democràcia va caure a menys del 50%" , de manera que el nombre de països classificats com “règim autoritari” va augmentar el 2021. “Només una vegada abans, el 2010, després de la crisi financera mundial, es va igualar una forta caiguda interanual a la puntuació global mitjana", expliquen des d'EIU.
Com porta passant des del 2010, Noruega torna a ocupar el primer lloc del rànquing de la democràcia mundial i els països nòrdics es col·loquen en cinc dels sis primers llocs de la llista.
Tot i això, hem d'apuntar que Europa occidental ha experimentat una altra caiguda respecte a l'any anterior i Espanya ha estat degradada de “democràcia plena” a “democràcia defectuosa”.
L'IMPACTE DE LA PANDÈMIA
Els resultats de l'Informe de The Economist Intelligence Unit reflecteixen el continu impacte negatiu de la pandèmia de covid-19 en la democràcia i la llibertat a tot el món per segon any consecutiu.
“La pandèmia ha suposat un retir sense precedents de les llibertats civils a les democràcies desenvolupades i els règims autoritaris, a través de la imposició de bloquejos i restriccions als viatges i, cada cop més, la introducció dels green pass per participar a la vida pública”, exposa l'Informe.
I continua: “A molts països, la pandèmia ha refermat les divisions entre els qui estan a favor del principi de precaució i la presa de decisions impulsada per experts i, per altra banda, els que defensen un enfocament menys prescriptiu”.
Nova Zelanda arriba al segon lloc del rànquing de la democràcia.
EL DESAFIAMENT DE LA XINA
Per què “The China Challenge”? L'informe intenta respondre a la qüestió següent: “ Quin desafiament representa la Xina per a la democràcia, el model de govern a què ha aspirat la majoria de les persones al món durant l'últim segle?”
A l'informe expliquen que la potència d'aquest desafiament polític està indissolublement lligada al increïble èxit econòmic de la Xina en les darreres tres dècades: “L'economia xinesa ha crescut gairebé al triple del ritme de l'economia nord-americana en termes de PIB nominal des del 1990, convertint la Xina a la superpotència econòmica amb el segon PIB més gran del món”.
Així, l'informe afirma que “ els líders de la Xina citen la pandèmia com a prova que el seu sistema polític és superior al model democràtic liberal”.
Tot i això, el Democracy Index 2021 es pregunta: “Es mantenen aquestes afirmacions i quins avantatges, si n'hi ha, confereix el sistema de govern de la Xina als seus ciutadans en comparació dels que resideixen en una democràcia?”
Beijing, Xina.
MENYS DE LA MEITAT DE LA POBLACIÓ MUNDIAL VIU EN DEMOCRÀCIA
Segons l'informe, menys de la meitat de la població mundial (el 45,7%) viu en una democràcia d'alguna mena, una disminució significativa des del 2020 (49,4 %).
A més, només un 6,4% resideix en una “democràcia plena” , davant del 8,4 % del 2020, i dos països (Xile i Espanya) fossin degradats a “democràcies defectuoses”.
Més d'un terç de la població mundial (37,1%) viu sota un règim autoritari, amb una gran proporció a la Xina.
Segons l'Índex de Democràcia 2021, 74 dels 167 països i territoris coberts pel model (el 44,3% del total) es consideren democràcies.
"El nombre de 'democràcies plenes' va caure a 21 el 2021, davant de 23 el 2020 i 22 el 2019" indica l'informe . El nombre de “democràcies defectuoses” va augmentar en un, a 53. Dels 93 països restants, 59 són “règims autoritaris” i 34 es classifiquen com a “règims híbrids”.
Atenent les dades registrades per aquest índex en els darrers anys, "la democràcia no ha gaudit d'una salut sòlida i el 2020, la seva força va ser provada encara més per la pandèmia".
Finlàndia, el tercer país més democràtic.
LA PITJOR PUNTUACIÓ GLOBAL DE LA HISTÒRIA DE L'ÍNDEX
La puntuació global mitjana de l'Índex de Democràcia rep un gran cop per segon any consecutiu i cau de 5,37 el 2020 a 5,28 el 2021. Es tracta de la pitjor puntuació des que es va elaborar per primer cop el 2006.
El deteriorament de la puntuació global el 2021 va ser impulsat per una disminució en la puntuació regional mitjana a tot el món, excepte a Europa de l'Est –que encara no té una sola “democràcia plena”, encara que tres països han passat de “règims híbrids” a “democràcies defectuoses”–, la puntuació dels quals es va estancar en un nivell baix.
“Qualsevol que pensés a finals del 2020 que les coses no podien empitjorar s'ha equivocat” , sentencia l'Informe, i apunta que hi ha hagut caigudes especialment grans a Amèrica Llatina (-0,26), Amèrica del Nord (-0,22) i Àsia i Australàsia (-0,16).
Suècia ocupa la quarta posició de la llista.
ELS PAÏSOS MÉS DEMOCRÀTICS DEL MÓN
Els 21 primers països de la llista, considerats com a “democràcies plenes” vénen encapçalats per Noruega (amb una puntuació de 9,75), seguida de Nova Zelanda (9,37) i Finlàndia (9,27).
Completen el top 10: Suècia (en 4t lloc amb un 9,26), Islàndia (5è lloc amb un 9,18), Dinamarca (6è lloc amb un 9,09), Irlanda (7è lloc amb un 9), Taiwan (8è lloc amb un 8,99) i Austràlia i Suïssa (que empaten en 9è lloc amb un 8,90).
El rànquing de l'11 al 20 és el següent: Països Baixos, Canadà, Uruguai, Luxemburg, Alemanya, Corea del Sud, Japó, Regne Unit, Illa Maurici, Àustria i Costa Rica –empatades a la vintena posició–.
Islàndia, cinquè país més democràtic del món.
ESPANYA, DE DEMOCRÀCIA PLENA A DEFECTUOSA
Espanya ha passat de ser una “democràcia plena” a una “democràcia defectuosa” segons el Democracy Index 2021.
Espanya obté aquest any una puntuació de 7,94, acusant un deteriorament de 0,18 punts respecte de l'any anterior. Aquest deteriorament “es relaciona principalment amb una puntuació més baixa per a la independència judicial, després de les divisions polítiques en curs sobre el nomenament de nous magistrats per al Consell General del Poder Judicial, l'òrgan que supervisa el sistema judicial i té per objecte garantir-ne la independència”, exposa l'Informe.
Actualment, el CGPJ funciona de forma interina, ja que el seu mandat va expirar el 2018 i no hi ha hagut acord sobre el nomenament de nous jutges (que necessiten una majoria de tres cinquens al parlament).
En termes més generals, explica l'informe “l'escena política d'Espanya s'ha tornat cada vegada més inestable en els darrers anys, amb una fragmentació parlamentària més gran, una lletania d'escàndols de corrupció i un nacionalisme regional creixent a Catalunya que planteja desafiaments per a la governabilitat”.
Espanya passa de “democràcia plena” a “democràcia defectuosa”.
ELS PAÏSOS MENYS DEMOCRÀTICS DEL MÓN
Al final de la taula, trobem els països amb règims autoritaris, i els tres són menys democràtics: Corea del Nord (1,08), Myanmar (1,02) i Afganistan (0,32).
Completen la llista dels deu països menys democràtics del món: República Democràtica del Congo, República Centreafricana, Síria, Turkmenistan, Txad, Laos i Guinea Equatorial.