Les precioses cascades de l'Iguaçú, a Missions (Argentina)
1.400.000 euros. Aquesta és la quantitat que es recull anualment a La Fontana di Trevi, a Roma, visitada per milers de turistes al dia demanant milers de desitjos alhora. Aquestes monedes, com ja expliquem, es donen a causes solidàries; en aquest cas, a Càritas.
Passa el mateix amb les que es llancen a les fonts dels parcs Disney o al llac artificial del casino i resort Bellagio, a Las Vegas, sense, aparentment, cap perjudici per a ningú.
Però què passa quan, en lloc de llançar monedes a aquestes aigües, decidim fer-ho a les d'aqüífers naturals? Per començar, que obliguem a mobilitzar personal per recollir-les . Ha passat així a les cascades de l'Iguaçú , on, l'octubre passat, 20 operaris van recollir 90 quilos de monedes prop de la Gola del Diable
La neteja, que es fa anualment, ha sorprès les autoritats, que, segons informa Clarín , van recaptar el 2018 menys de la meitat d'aquesta quantitat. A més, també es van trobar claus de les que tanquen els cadenats que molts enamorats pengen als ponts de la zona. Per si no n'hi hagués prou, a la part brasilera de les cataractes, la xifra és encara més gran, ja que va ascendir a 300 quilos de metall el 2019.
Centenars de milers de persones visiten cada any les famoses cataractes
"Aquesta és una pràctica que pot afectar l'aigua on es llencen aquests objectes", explica a Traveler.es Julio Barea, doctor en Geologia i expert en sostenibilitat de Greenpeace. “Alguns d'aquestes peces poden ser més o menys solubles en aigua, cosa que fa que augmenti al riu la concentració en metalls i altres elements continguts en monedes, cadenats, claus i altres objectes”.
“Encara que és una pràctica minoritària i l'impacte de la qual és molt desigual (no és igual Iguazú que la surgència d'un poble) , és recomanable no llençar o llançar cap objecte a aquests llocs (ni cap), doncs, en molts casos, són fonts d'aigua per a persones i de les quals viuen espècies animals i vegetals. El que és natural i recomanable ecològicament és que romanguin com estan, sense aportacions externes i estranyes per part de l'ésser humà”, culmina l'expert.
A més, el guia Héctor Mulawka, que va ser part de l'equip de recollida de l'Argentina, va aportar a Clarín una altra dada preocupant: quan les monedes no es dipositen ràpidament al llit del riu, poden ser empassades pels peixos, que les confonen amb menjar.
Així mateix, malgrat que, com assenyala Barea, la prevalença d'aquesta pràctica és desigual, hi ha almenys un altre país on l'impacte del que es llença als rius és realment preocupant. Parlem de l'Índia, on es llencen monedes i altres metalls, com joies i bijuteria, com a part de certs rituals sagrats. Les conseqüències, a les seves aigües ja de per si mateix contaminades, són també extraordinàriament perjudicials.