La selva amazònica en flames el mes de juliol passat
“Fa molt pocs dies el cel de São Paulo va enfosquir amb el fum que arribava procedent de centenars de quilòmetres al nord. Eren les cendres de milers d'incendis. En un país de dimensions continentals, els problemes de la Amazònia de vegades es perceben com una realitat llunyana, i en l'opinió pública brasilera tampoc no existeix la mateixa sensibilitat ambiental que a Europa. És com si hi hagués altres prioritats més urgents”, explica a Traveler.es Joan Royo, col·laborador freelance de l'agència de notícies internacional Sputnik, que fa sis anys que viu al Brasil.
Aquesta és la justificació de l'aparent letargia de la societat civil brasilera davant els més de 72.000 incendis que ha patit l'Amazònia al Brasil des de començament d'any.
Darrere aquest fum negre hi ha milers d'incendis cremant des de fa tres setmanes. I no a qualsevol lloc. El pulmó més gran del planeta cremava degut a una desforestació accelerada per les _ cremades _ (cremes de terra) dels propietaris de terrenys.
Va caldre que el cel del principal centre financer del Brasil es taqués d'un color negre per començar a buscar culpables però, Per què s'han generat més incendis que mai a l'Amazònia?
Aquesta imatge que ve a continuació la subministra directament la NASA des de la seva plataforma Fire Information for Resource Management System (FIRMS). Els punts vermells indiquen els possibles incendis actius.
Imatge via satèl·lit de la zona afectada
I és que calen imatges via satèl·lit per respondre amb fermesa a la pregunta. Només a finals d'any es podrà identificar la pèrdua real de superfície comparant les imatges d'aquest any amb les de l'any anterior. De moment les estimacions es comencen a fer parlant de centenars de milers d'hectàrees cremades.
El que sí que se sap del cert és que la desforestació va augmentar al juliol un 88% respecte al juliol de l'any passat i que el president brasiler d'extrema dreta, Jair Bolsonaro, va fulminar sense cap justificació el director de l'Institut Nacional d'Investigacions Espacials de Brasil (INPE), principal responsable d'aquestes imatges per satèl·lit, per atrevir-se a denunciar públicament els incendis.
“Es va matar el missatger. És a dir, el desmantellament de l'aparell legal que estava defensant l'Amazones ha provocat una orgia de foc”, diu Miguel Ángel Soto, a càrrec dels temes relacionats amb l'Amazones a Greenpeace.
“Ja durant la campanya electoral, Bolsonaro va dir que pretenia posar fi a la protecció de zones de l'Amazònia i que els indígenes tenien massa drets sobre la terra. Un discurs a favor d'un sector amb molt de poder històricament al Brasil: la Bancada Ruralista, que actua en defensa dels interessos dels colons i que es dedica a l'exportació de primeres matèries”.
O el que és el mateix: prioritzar l'exportació de carn, soja i etanol brasiler per sobre de la salut de l'ecosistema de la selva amazònica.
El fum surt del bosc en una regió de l'Amazones a prop de la frontera amb Colòmbia, el 21 d'agost passat
“Aquests missatges han calat profund. Brasil ha tornat al model anterior en què liderava les taxes de desforestació a Amèrica del Sud. ¡Fins i tot s'ha celebrat el dia del Foc!”, apunta Soto.
Aquest dia que recorda el portaveu de Greenpeace ha sortit a la llum pública fa poc temps. Els agricultors i els colons van celebrar les cremades amb magnificència sense amagar-se de res ni de ningú. Una cosa inaudita fins ara perquè s'actuava d'amagat o de manera al·legal.
“Aquestes cremes de terres s'han disparat perquè Bolsonaro ha generat un escenari permissiu sense multes. Es pot saltar la llei forestal amb total impunitat”.
Sao Gabriel da Cachoeira, Brasil
És aquí on la relació entre ONG i Bolsonaro s'ha trencat per sempre. Fins i tot les dues parts usen la paraula guerra per definir el moment actual.
El màxim mandatari brasiler culpava així les ONG d'haver provocat aquests incendis davant els mitjans de comunicació: “Vam treure diners a les ONG. Ara se senten afectats per la manca de fons. Aleshores, potser les ONG estan duent a terme aquests actes criminals per generar una atenció negativa contra mi i contra el govern brasiler. Aquesta és la guerra a què ens enfrontem”.
Una guerra que tampoc no esquiven des de Greenpeace: “La guerra és real perquè són territoris en disputa i hi ha interessos econòmics en disputa. Ell parla de guerra i es deixa pel camí que en algunes zones s'està matant líders indígenes. També omet que hi va haver anys en què la taxa de desforestació al Brasil va disminuir i les exportacions augmentaven. Justament el que diu Bolsonaro que és impossible. El millor ús de la terra permetia produir més quantitat, exportar més producte i desforestar menys. Abans de Bolsonaro, el Brasil havia superat la dicotomia entre desenvolupament i desforestació”.
I és que criminalitzar les ONGs forma part del llenguatge comú de Bolsonaro i altres governs afins. “Ara ens acusen de cremar la selva, demà vés-te'n a saber. Cal anar amb compte perquè no van amb noietes. Fixa't també en què està passant amb l'Open Arms. És a dir, plou sobre mullat”, afirma Miguel Ángel.
Per a Joan Royo, “no hi ha cap mena de guerra entre les ONG i Bolsonaro. El president continua amb la seva estratègia d?intoxicar amb mentides. No és res de nou. Des de sempre va carregar contra les ONG que treballen a l'Amazònia perquè segons la seva opinió són una nosa per al progrés del país. Assegura que estan al servei dels interessos econòmics de països estrangers, cosa que és paradoxal, perquè ell mateix diu que vol permetre que els Estats Units explotin els recursos de la selva”.
És fàcil (i perillós) pensar que la pressió internacional és l'única manera d'aturar la desforestació a l'Amazones. Com si la pressió interna no existís. Joan Royo creu que “la comunitat internacional s'emporta les mans al capdavant. Preparen del #prayforamazonas com si això fos una tragèdia qualsevol. La premsa estrangera hauria de ser més crítica i pressionar els governs perquè es comencin a imposar sancions comercials al Brasil”.
Miguel Ángel, de Greenpeace, va més enllà: “Brasil juga un paper vital a l'escena internacional com a potència mundial. El que està passant a l'Amazones dificulta molt la credibilitat de Bolsonaro. Ha de parlar a les Nacions Unides a finals de setembre i no es pot presentar amb aquesta taca al seu historial”.
I posa un exemple de el que podria passar si la Unió Europea actua com cal: “Si el Brasil signa un acord amb la Unió Europea per vendre carn, soja i etanol, ha d'exigir productes sense cap vinculació amb la desforestació actual. Cap empresa europea hauria de comprar aquests productes sense aclarir-ne la procedència. Encara més, les grans multinacionals haurien de negar-se a comprar soja que provingui de la desforestació de l'Amazones si no volen veure afectada la seva imatge”.
L'important ara és saber com la comunitat internacional pot ajudar a evitar més incendis des de la distància. Organitzacions com Amazon Watch prioritzen dues coses que podem fer encara que estiguem molt lluny: un, donar suport a la valenta resistència dels pobles indígenes de l'Amazònia. I dos, deixar clar els agronegocis involucrats en la destrucció de l'Amazònia que no en comprarem els productes.
Des de Greenpeace ratifiquen aquesta visió i sorprèn entreveure que tots tenim part de culpa en el que ha passat (i podem ser gran part de la solució) : "Fa unes setmanes l'IPCC [Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic] va publicar un informe sobre el canvi climàtic i una de les coses que demanava era un canvi radical en el model alimentari als països occidentals. Defensava que un consum menor de carn suposaria menys importacions de soja. Perquè la proteïna que es produeix a altres països no sigui la proteïna que nosaltres mengem”.
En definitiva, defensen que un crit al cel a favor de l'agricultura de proximitat podria evitar mals més grans com els incendis a l'altra part del món: “No pot ser que les vaques, porcs o ovelles que mengem a Europa s'alimentin amb soja que prové de l'Argentina, el Paraguai, Bolívia o el Brasil. Una demanda molt assumible és reduir la ingesta de carn que provingui de ramaderia intensiva i prioritzar la de ramaderia extensiva sostenible amb el medi ambient. No estem exigint a ningú ser vegetarià o vegà, però reduir la ingesta de carn i augmentar la de llegums, cereals, verdures i fruites de proximitat és una cosa que a més a més els nutricionistes recomanen”.
El que queda clar per als experts del clima és que si algun dia l'Amazònia arriba a un punt sense retorn, la selva tropical es podria convertir en una sabana seca. Si aquesta selva amazònica, amb una àrea de 5 milions i mig de quilòmetres quadrats, deixa de ser una font d'oxigen per emetre carboni, passaria a ser el principal impulsor del canvi climàtic.