El mític Four Seasons de Lisboa reobre després d'una profunda restauració.
Tornar a viatjar. Tornar a Lisboa. Retrobar-nos-hi, amb el seu passat i donar la benvinguda al present. Això es tracta. La pandèmia ens ha tret moltes coses, però també ens n'ha brindat d'altres, com la reobertura després d'una profunda restauració del mític Four Seasons Ritz Lisboa.
La història d'aquest hotel es comença a escriure el 1952, any en què una idea es va sembrar al primer ministre del país, António de Oliveira Salazar, construir un hotel de luxe, del qual la ciutat se sentís orgullosa. Havien estat anys complicats i, després de la Segona Guerra Mundial, moltes ciutats volien fer esborrany i compte nou. No va estar sol, perquè aquesta idea li va explicar a Ricardo Espírito Santo, banquer i expert en art i patrimoni cultural. I si a la idea d'hotel hi sumaven l'art?
Lobby del reformat Four Seasons Ritz Lisboa.
Van buscar el suport financer a la SODIM, la Sociedade d'Investiments Imobiliários i en les figures de Queiroz Pereira i l'arquitecte Porfírio Pardal Monteiro. Lamentablement Ricardo va morir i no va poder veure la seva obra culminar, però l'entusiasme del grup va aconseguir dur a terme la gesta i el 1959 obria el mític Hotel Ritz Lisboa.
La ubicació era immillorable i l'hotel es va concebre com un sol bloc modernista, del que sortien balcons amb vistes a la ciutat i al parc d'Eduardo VII. L'interior no era menys impressionant, ja que es van fer servir més de 40.000 metres quadrats de marbre per revestir terres i parets i un projecte d'interiorisme a mig cavall entre l'art déco i l'estil de formes geomètriques i elegància del Lluís XVI.
I no va ser l'únic, perquè es va convidar a escultors, pintors, dissenyadors i decoradors que ornamentessin el Ritz Lisboa, entre ells dos grans exponents, Almada Negreiros i Carlos Botelho, que avui es poden admirar i descobrir gràcies a una aplicació interactiva. Allò el va convertir en un veritable hotel-museu, gestionat des de 1977 per Four Seasons.
Una de les habitacions del renovat hotel.
Nova vida per a un hotel clàssic
Després de tant de temps, havia arribat el moment de donar-li una nova cara, però sempre respectant aquest estil únic i eclèctic que l'ha caracteritzat durant més de 60 anys en funcionament i la pandèmia de Covid-19, va ser el moment perfecte per dur-la a terme.
El més fàcil hauria estat modernitzar l'hotel, però qui voldria esborrar de cop la història que respiren les seves parets? Això va ser el que van pensar Artur Miranda i Jacques Bec, d'estudi d'arquitectura portuguès Oitoemponto, que ràpidament van refusar la idea i van començar a gestar un estil en què passat i present convisquessin a la perfecció. I ho van aconseguir.
Un oasi de benestar a la capital portuguesa.
Ara les seves suites i habitacions renovades beuen d'aquell estil 1950, però traspuen modernitat i estil pels quatre costats. Aplics art déco, línies rectes, materials nobles i detalls, com les formes geomètriques de la moqueta, inspirades en els tapissos d'Almada Negreiros o nou mobiliari basat en què sempre hi va haver a l'hotel. I és clar, tots els luxes de la tecnologia per al viatger modern, com altaveus Marshall, amenities de Bvlgari, domòtica integrada i fins i tot els ingredients per preparar-te un porto tonic quan arribes a l'habitació.
Hi ha més coses. Un spa amb zona d'aigües i tractaments per relaxar-vos de cap a peus i una de les noves estrelles de l'hotel que obrirà al juliol, el seu solàrium i piscina exterior, climatitzada i amb fil musical sota laigua.
L'interiorisme de les habitacions és luxós i senzill.
Cura, la joia gastronòmica de l'hotel
En aquesta nova etapa, aposten més encara per la gastronomia. I ho fan amb diferents espais. L'esmorzar, que serveixen a la terrassa de Varanda, és un somni per arrencar el dia amb mil i un mos diferents: gofres, ous en totes les seves versions, torrades d'alvocat, formatges i embotits lusitans i fins i tot pastissos de nata.
També allà, amb vistes al meravellós jardí de l'hotel i el Parc d'Eduardo VII, se serveix una de les opcions imprescindibles, el brunch del cap de setmana. I no es tracta d'un brunch qualsevol, perquè un pot demanar-se els plats tradicionals com uns ous Benedict o unes tortitas, però allò veritablement interessant és la resta. En comptes de funcionar com un bufet, munten una petita taula plena de sabors per a cada comensal. Començant pels seus irresistibles pans, com una focaccia amb tomàquet, acompanyats de mantega de kumquat i yuzu i oli d'oliva, fins a petits mos com la trilogia portuguesa amb bunyols de bacallà o una torrada en pa de blat de moro amb sardina.
Four Seasons Ritz, un hotel amb història i personalitat.
El festí segueix amb amanides de kamut, ostres Ria Formosa, embotits, un shot de pèsols amb llima... I això només servit a taula, perquè presenten també diferents estacions en què seguir gaudint, com una de sushi i sashimi, una altra que prepara plats a la brasa i guarnicions i una temàtica que sol anar canviant. A més, és clar, de la de postres i gelats casolans.
Però la veritable joia gastronòmica d'aquest hotel és el nou restaurant Cura. Obert l'octubre del 2020, suposa una continuació a la col·lecció d'art de l'hotel. Si als altres espais penja de les parets, a Cura s'exposa al plat. El seu nom fa al·lusió a la 'curadoria' en portuguès, a aquests comissaris encarregats de brindar al comensal una experiència artística i gastronòmicament memorable.
En aquest cas, amb el xef Pedro Peña Bastos i el seu equip al capdavant, que fan les vegades d'artista, com aquells que van omplint la paleta de colors, però en aquest cas, de ingredients de temporada, majoritàriament procedents de la mateixa Lisboa.
La bellesa arriba des de la seva cuina vista a la sala, fins al plat a través de petits mos on avantguarda, sofisticació i arrels portugueses formen un tot, que es pot gaudir a dos menús degustació i una opció vegetariana. Res no queda a l'atzar i el que aparentment pot semblar senzill, transcendeix pura complexitat. Des d'una ostra de Sado amb caviar de salmó, cogombre i llavors de sèsam, passant per una ceba marinada al miso durant tres dies amb tòfona d'estiu, ametlles i tocs cítrics, fins a arribar a plats sublims com unes cintes de calamar, amb avellana i caviar osetra, acompanyades d'una salsa del calamar i bergamota i una mantega torrada d'algues.
Un bon altaveu (o detalls que marquen la diferència en un cinc estels).
Menció a part mereix la tasca de la sommelier Gabriela Marques. Per maridar la cuina de Cura, aposten pels vins portuguesos, però per aquells que se surten del comú, amb opcions de vins orgànics o biodinàmics. I n'hi ha més, perquè hi ha la possibilitat de fer un maridatge sense alcohol a base de sucs i begudes premsades en fred de fruites, verdures i herbes.
El futur del Four Seasons Ritz Lisboa és brillant i és hora de tornar a conèixer-lo.