Ànima Barcelona
Sempre passa el mateix, hi ha dues ciutats . Succeeix amb Madrid, succeeix amb València i succeeix moltíssim amb Sevilla, Venècia, París o Bilbao. Dues ciutats, dues personalitats: una és la que es desperta i engalana per al turista —una altra la ciutat camuflada a ulls indiscrets. Aquesta altra ciutat és la que gaudeixen els veïns, la “gent d'aquí” . Aquesta és la ciutat que busquem. Aquesta és la ciutat on entendrem millor la ciutat, on (potser) ens enamorem del seu veritable ritme, del seu tempo i els seus detalls.
CAFÈ DOL, A SARRIÀ
Sí, ens encanta Federal. També ens torna bojos Tarannà o Granja Petitbo (mostres de la Barcelona més cosmopolita, més aferrada a les tendències i el disseny); però si parlem d'autenticitat i barri, cal parlar del cafè Dole , mítica cafeteria de Sarrià dempeus des del setanta-quatre. Més de quaranta pals porta el Leandre Mateu servint cafès i “Popeyes” en aquesta cafeteria de les de “tota la vida”. Tant de bo durin sempre.
GRESCA
Alguna cosa té Gresca que ho fa inaccessible a la mediocritat . Al faranduleu. Mira que ho hem recomanat (jo com altres companys, ells amb molt més i millor criteri que el dalt signant) per activa i per passiva, en negreta i subratllat. Hi has d'anar. És imprescindible la cuina de Rafa Peña , però res, mai ha creuat la frontera de la popularitat aquest petit local de la carrer Provença . No existeix per al pelegrí. I sabeu què? Gairebé millor.
** LLIBRERIA CALDERS **
Sant Antoni és el barri de moda però no és aquí Calders per això. Tampoc no és una llibreria de vell —té només dos anys, però sí que atresora tots els vímets per a la llibreria del veïnat. Per començar, el projecte de Isabel Sucunza i Abel Cutillas no pot ser més honest: “Una llibreria especialitzada en llibres”, el seu nom fa referència (a més del carrer) a un escriptor del barri ia més de prestatgeries plenes de llibres, ens obsequia també amb tallers, xerrades i exposicions.
ALKIMIA DE JORDI VILÀ
L?obertura de l?any a Barcelona no ha pogut ser més discreta. Potser és culpa de l'out of the loop en què sempre s'ha mogut Jordi Vilà : fora dels focus, (bé) lluny de les xarxes socials i del run run dels plastes de la càmera de fotos i el hashtag. I no obstant, ja ho veuen, estem davant d'un dels cuiners amb més talent del planeta (crec no exagerar) . Aquest any ha traslladat el seu restaurant gastronòmic a la Fàbrica Moritz —on també assessora la cerveseria, el bar à vins i l'alta brasserie Louis 1856. Però aquest Alkimia és la joia de la corona. Des de ja, una de les millors taules de Barcelona.
Des de ja, una de les millors taules de Barcelona
ALMABARCELONA
Jo sóc dels que pensa que —cada cert temps, cal donar-se el caprici de conèixer un hotel a la teva pròpia ciutat. La perspectiva dels carrers que ja coneixes (que creus conèixer) es fa absolutament diferent; les olors i els colors del primer passeig del matí, les botigues d'un barri que no és el teu, els sons de cafeteries i veus alienes… no era això viatjar?
Precisament d'això va AlmaBarcelona (no tinc ni idea del que va, aquesta no és més que la meva lectura) , una oda al sentit veritable del viatge. A la pau i al misteri d'una estació de trens, al contracte intangible —d'experiències— que firmes amb tu mateix quan tanques una maleta. Ànima és ple Eixample i no obstant un Eixample diferent . Ànima (per a mi) és el seu bellíssim pati interior enjardinat, tan aliè a aquesta immensitat on “ningú no sent la teva veu”.
AlmaBarcelona