Pobles d'Espanya que creixen i per què

Anonim

Gósol

Gósol (Lleida)

Daniel el Mochuelo té onze anys i està estirat al llit més aviat del normal. L'endemà el pare, el formatger d'un poble de Castella, us enviarà a la ciutat perquè progressi.

Aquesta història, coneguda per molts, és el motor de El camí, la novel·la de Miguel Delibes que, com tantes altres reflexions i obres de l'autor val·lisoletà, llançava un horitzó difús pels pobles de l'Espanya buida. Tot i això, el que Daniel mai hauria previst és una pandèmia que reinventaria completament el mapa de l'Espanya despoblada.

El 2020, les 63 ciutats de més de 100.000 habitants del nostre país van perdre 168.289 habitants. Pel que fa a les ciutats mitjanes (50-000-100.000 habitants), aquestes han perdut 19.188 persones.

Les úniques ciutats que han experimentat un augment de població són les petites (menys de 50.000 habitants) amb un augment de 79.678 persones íntegrament.

Números que parlen d'històries diverses: de les famílies que van decidir substituir un balcó per un jardí, de periodistes que ho van deixar tot per muntar una petita llibreria als Pirineus, o els que tornen al camp per revertir l'èxode rural de què li parlaven els seus avis. Els pobles següents són un bon exemple d'aquesta realitat.

Al nord de Castella

Miguel Delibes Setién amb el matrimoni Arenales i Jean Tena a Sedano, Burgos.

**GÓSOL: QUAN L'ESCOLA SALVA UN POBLE **

Gósol és un poblet de la província de Lleida famós per albergar el 1906 Pablo Picasso, qui va pintar aquí diverses obres del seu famós Període rosa.

Aleshores, Gósol comptava amb 745 habitants; per al 2015, només tenia 120 habitants i el nombre de residents començava a disminuir. El mateix alcalde va pregar a través dels mitjans per la presència de nous pobladors, ja que a les seves aules només quedaven cinc alumnes i, si l'escola es tancava, el poble desapareixeria.

Gósol és també el poble on resideixen l'àvia i els oncles de Maria, especialista en màrqueting que després de l'esclat de la pandèmia va decidir tornar a l'origen amb el seu marit i els seus tres fills en un moment tan crític com l‟estat d‟alarma. Amb la seva arribada i la de nous habitants, l'esperança s'ha establert als carrers de Gósol.

Gósol

Gósol: quan l'escola salva un poble

“Han arribat més nens a l'escola, cosa que ha fet que aquest any tinguem dues classes. A l'escola rural estan junts, per això hem garantit que hi hagi 2-3 mestres. Aquest any hi ha 16 alumnes”, explica la Maria a Traveler.es.

“Gràcies a aquesta repoblació, el poble està apareixent a més mitjans de comunicació i s'espera que vinguin més visitants i estiuejants. Això donaria una empenta a tots els comerços que viuen del turisme i que tan malament ho han passat”.

Maria assegura que la vida a Gósol és molt tranquil·la i sempre va ser un poble una mica “hostil” en estar allunyat de grans nuclis urbans. Aquí els hiverns són freds, a la tarda els carrers estan deserts, les dades d'Internet arriben lents els dies de pluja i encara queda molt per fer:

“Ens falta una escola bressol, seria un punt important” , continua Maria. “La més propera és a 35 km dels quals 25 km són de corbes. Sense ella, és més complicat que vinguin famílies joves.”

Gósol

Quan Picasso va arribar a Gósol, comptava amb 745 habitants; per al 2015, només en tenia 120

UN ANTIC MOLÍ CONVERTIT EN CENTRE D'INNOVACIÓ

L'accés a l'educació és un dels reptes principals de l'Espanya buidada, especialment quan moltes escoles queden òrfenes i els estudiants universitaris han de fer trajectes de 200 km per acudir a un centre formatiu.

Aquesta esquerda és una de les moltes que es proposa il·luminar AlmaNatura, considerada com la primera empresa B Corp d'Espanya , una certificació que valora l'impacte social d'una entitat al medi rural a partir de quatre objectius: millorar leducació, la salut, locupabilitat i fomentar lús de la tecnologia.

El cor d'AlmaNatura és el municipi de Arroyomolinos de León, a la Serra d'Aracena (Huelva), on el 85% dels seus 28 pobles perd població.

Juanjo Manzano, cofundador de la iniciativa, sap què és veure partir tants amics i escoltar els sospirs d'uns pares que s'aferren als serveis primaris per subsistir-hi. Un rerefons que va impulsar Juanjo a sembrar la llavor als anys 90 amb un grup de joves emprenedors. Anys després, la pandèmia ha accelerat el creixement d'AlmaNatura amb la intenció de consolidar els seus projectes per al 2030.

AlmaNatura

Un molí antic convertit en centre d'innovació

"La pandèmia ens ha fet valorar cada metre quadrat de terra, sol i aire en lloc d´un balcó" , compte Juanjo a Traveler.és. “AlmaNatura es recolza en el programa Holapoble, el qual permet a joves emprenedors de les ciutats obtenir finançament per potenciar iniciatives d'impacte sostenible i social als pobles”.

Com a resultat de la iniciativa, els primers pobladors de Arroyomolinos de León han estat Bernadita i Ricardo, un matrimoni argentí que promou la creació d?una residència d?artistes i espais d?exposicions basades en el patrimoni local. La seva primera col·lecció ja es pot visitar a l'ajuntament del poble.

Nous habitants i trasbals, projectes a taula i sorolls procedents de l'antic molí. Aquests dies, l'equip de Juanjo també reinventa aquesta icona de Arroyomolinos com centre d'innovació i de recerca : “Comencem amb la idea d'ubicar al molí un centre co-working, però ara volem anar més enllà i implementar noves iniciatives amb vista a consolidar la nostra prospectiva per al 2030. Hem creat horts ecològics, una biopiscina i tenim al costat un cinema abandonat al qual encara no hem posat mà.”

HABITANTS EFÍMERS I SOBRE RODES

Del molí del futur que planteja AlmaNatura, saltem als molins del Quixot i la Manxa. Un ball d'aspes on l'esperança arriba avui sobre quatre rodes a través de caravanes, autocaravanes i campers.

I és que Ciudad Real s'ha convertit a la província amb un nombre més gran d'àrees de caravaning repartides d'Espanya, en instal·lar 20 zones de les quals ja han estat habilitades les corresponents a Villanueva dels Infants o Camp de Criptana.

El caravaning viu una edat daurada en tractar-se d'una manera segura i independent de moure's per Espanya en temps de pandèmia. Les xifres parlen per si soles: el juliol i l'agost del 2020 es van matricular 2.924 nous vehicles, aportant un creixement del 44, 8% respecte al mateix període de 2019, segons dades aportades per ASEICAR (Associació Espanyola de la Indústria i Comerç de Caravaning).

La van life no només reinventa el concepte de mobilitat sinó que injecta nova vida en aquells pobles com el Camp de Criptana on, a més de pernoctar, el viatger pot gaudir d'un parell de dies visitant els seus patrimonis.

“En 10 anys hem passat de 183 àrees a 1.100 a tot Espanya” , compte a Traveler.es ASEICAR. "Encara que estem lluny de les 6.000 àrees de França o les 4.500 d'Alemanya, gairebé tots els dies d'aquest any comptem amb inauguracions a diferents pobles d'Espanya."

Un altre cas d'èxit és el de Vanwoow, una cooperativa que promou el turisme responsable a lloms del caravaning a diferents micropobles d'Espanya, concretament en aquells inferiors als 1.500 habitants, tan oblidats pels mapes i les rutes de viatge.

El maig del 2020, van establir una col·laboració amb la comarca de l'Urgell, a Lleida, una zona que a ulls del viatger comptava amb tan sols 3 zones de pernocta i 3 pobles. Gràcies a la tasca de Vanwoow, avui han estat agregats 32 pobles a través de un pla de comunicació que ofereix al visitant diferents plans a través del caravaning.

“La nostra tecnologia big data recull que prop de 7.680 viatgers en un any han suposat una dinamització econòmica de 128.000 euros en aquests pobles, on cada família gasta una mitjana de 50 euros”, explica a Traveler.es Auxi Piñero, fundadora de Vanwoow amb la seva parella, Manuel Guisado.

“Això implica una reactivació econòmica de cada poble que rep aquestes famílies i, per tant, la creació d'oportunitats per a la fixació d'habitants al municipi en rebre un flux continu i desestacionalitzat de visitants durant tot l'any”.

Pobles que creixen, de forma efímera o no, alimentant nous reductes antany descuidats pel món i que han trobat en una pandèmia la millor de les seves aliades.

Avui hi ha deveses d'oportunitats i molins que reinventen el passat. Avui, potser, Daniel el Mochuelo s'hauria quedat.

Llegeix més