Afortunadament, sembla que està naixent una consciència global que protegeix aquests animals...
És difícil veure alguna cara positiva a la complicada situació que viu el món darrerament. No obstant això, la posada en llibertat de 78 elefants tailandesos , que ja mai més hauran de carregar turistes a l'esquena, podria ser una.
La decisió d'alliberar de les seves cadenes els paquiderms -literalment parlant- estava presa feia un temps , però la crisi sanitària l?ha accelerat uns mesos. "El 23 de març del 2020, a causa de la situació plantejada pel Coronavirus, el govern tailandès va anunciar que totes les empreses no essencials haurien de tancar fins al 13 d'abril. Es va decidir llavors que aquest seria el moment de finalitzar l'espectacle d'elefants i les passejades de turistes al campament de Maesa", afirmaven el 30 de març passat els responsables del negoci a les seves xarxes socials.
"Aquell dia, totes les cadires utilitzades per a aquestes passejades van ser retirades del campament. No hi haurà més elefants portant càrregues , no hi haurà més espectacles per a visitants. Quan Maesa Camp torni a obrir, serà perquè la gent vingui i vegi que els elefants són elefants, viuen naturalment, formen grups socials entre ells i es diverteixen”, continuava el comunicat.
"La directora del campament d'elefants de Maesa, l'Anchalee Kalmapijit, va decidir que havia arribat el moment d'un canvi “, reflexiona per a Traveler Colin Penberthy, responsable del departament de Relacions Públiques de Maesa Elephant Camp.
Aquesta imatge ja forma part del passat del Maesa Elephant Camp
"Els antics espectacles que oferien aquests animals, així com la seva munta, són activitats molt controvertides aquests dies. Les persones estan més ben informades ara, i hi ha un moviment general cap a una pràctica més ètica per a totes les atraccions de vida silvestre, no només per als elefants. La majoria dels turistes ara volen veure aquests éssers en un entorn natural, comportant-se d'una manera normal per a ells”.
"Però això no va només de negocis: es tracta del que és correcte per als elefants . El nostre fundador, Choochart Kalmapijit, lamentablement, va morir l'any passat, i volem que Maesa Elephant Camp [ara regit per la seva filla], es converteixi en una cosa especial per honrar la memòria i continuar amb el llegat. I quina millor manera que veure els elefants lliures per gaudir de la vida”, explica Penberthy.
ELS PRIMERS DIES EN LLIBERTAT
"Al principi va ser estrany per a ells ", recorda la professional. "Estaven acostumats a la rutina d'estar encadenats i de portar el seient per ser muntats col·locat a l'esquena des del començament del dia. Descobrir de sobte que això ja no succeïa, els va fer no voler allunyar-se gaire d'on solien estar”, continua.
"A més, els mahouts ("domadors") desconfiaven del canvi, no estaven segurs de com reaccionarien. Vam haver de formar-los per controlar els seus elefants sense fer servir un ham , sinó donant ordres verbals únicament. Va ser un procés d'aprenentatge tant pel personal com pels animals”.
Tot i això, passats aquests primers moments plens de dubtes, ara, menys d'una setmana després, ja es comencen a notar els efectes positius del canvi: "Els elefants comencen a mostrar el seu veritable caràcter ", afirma Penberthy.
"Comencem a veure que alguns són juganers, altres entremaliats, altres més prefereixen mantenir les distàncies i fer caminades solitàries pel campament... Estan formant els seus grups socials, fent-se amics els uns amb els altres. És commovedor observar-los mentre inicien aquest nou capítol a les seves vides".
Quan tot torni a la normalitat, això sí, els elefants continuaran gaudint de la seva merescuda llibertat, però el campament no reobrirà encara: caldrà encara un temps per reconvertir les instal·lacions del Thai Elephant Care Center, que forma part de la mateixa empresa, a The Chang ("l'elefant"), un espai de museus i espais educatius -d'accés lliure- i centre de protecció dels paquiderms salvatges que encara quedin al país, així com millorar l'hospital per a aquests animals que ja està en marxa.
També intentaran donar millor vida als elefants domesticats, amb una escola de mahouts en què s'ensenyin modes d'entrenament respectuosos amb aquests professionals. Així mateix, al lloc no es continuaran criant animals en captivitat.
Amb la reobertura, també, començarà el programa de voluntariat , que formarà el cor de Maesa Camp, que passarà a dir-se The Maesa Elephant Conservation Center. Aquest permetrà estades de fins a una setmana per cuidar els elefants, cconviure amb la comunitat local per experimentar la cultura Lanna i prestar ajuda escolar als nens de les tribus properes.
Una nova i feliç vida per als elefants
EL PROBLEMA DESPRÉS DEL FELIÇ CANVI DE PARADIGMA
"Passar de l´espectacle tradicional d´elefants a permetre a aquests animals més llibertat, s´està convertint en un canvi popular per a molts campaments ", analitza l'experta. "Aquest és el camí per a qualsevol negoci relacionat amb animals salvatges que vulgui sobreviure. Cada vegada és més el que el públic vol, i tots som conscients que és el que és adequat”.
No obstant això, aquest alliberament no inclou la solta dels paquidem a la natura per dues raons: la primera és que està prohibit fer-ho per llei, però, encara que no ho estigués, els animals no sabrien com moure's a la selva. "A més, la invasió humana de la terra comportaria conflictes per als elefants", afegeix Penberthy. "Ho veiem massa sovint en els pocs ramats d'elefants salvatges que queden".
La professional es refereix als 3.000 exemplars lliures que viuen al ja poc espai salvatge disponible al país, un nombre menor que el d'elefants domesticats, que arriba als 3.800, segons recull The New York Times. Així, suposant que alliberar els paquiderms a la jungla fos possible, tampoc seria viable.
Per tot això, durant aquests mesos en què no hi ha turistes, amb els animals alliberats a Maesa Camp o simplement de vacances forçoses a la resta de campaments que encara els utilitzen per comerciar amb ells, la preocupació principal rau en com aconseguir els mitjans per poder alimentar els elefants.
"Estem tots tancats a causa de la situació que planteja el Coronavirus, sense ingressos, mentre que alimentar i mantenir la salut de l'elefant és una prioritat. Intentem ajudar-nos mútuament, subministrant aliments i altres articles essencials que podem facilitar als altres. També rebem moltes donacions del públic, i no només diners [que es poden donar a través de transferència], sinó també menjar, per exemple, rebem trucades de grangers que ens conviden a anar a les seves terres i tallar blat de moro o altres cultius per alimentar-los “, explica Penberthy.
Tal com recull el ja citat article de The New York Times, alimentar un sol d'aquests animals gegantins, símbol de la nació tailandesa, costa uns 40 dòlars al dia, una quantitat que multiplica per tres el salari mínim diari al país.
La pressió és gran. Theerapat Trungprakan, president de l'Associació d'Aliança d'Elefants de Tailàndia, que reuneix atraccions que tenen per protagonistes aquests animals, ha declarat que tem que, tret que intervingui el govern, alguns elefants siguin obligats a buscar-se la vida als carrers o fins i tot a ser utilitzats per a operacions de tala il·legal, un dels oficis per als quals tradicionalment s'han destinat aquests paquiderms.