Ja estem a Carnestoltes , dies en què res és el que aparenta i l'il·lusionisme en el vestir i l'actuar es converteix en un art.
Al nostre país podem dir que tenim moltes maneres de celebrar el Carnaval, però hi ha vida més enllà de les comparses canàries i les chirigotas gaditanes. Viatgem per l'Espanya més rural per trobar-nos amb carnestoltes centenaris, pintorescos i fins i tot prohibits.
Carnestoltes del Peropalo, Villanueva de la Vera.
LA PROCESSIÓ DEL PEROPAL
És un dels carnavals més pintorescos del nostre país i té lloc a Villanueva de la Vera, a la província de Càceres. El Peropalo és un ninot de palla, que normalment vesteix de negre i se li vestia amb barret i un mocador blanc.
Es creu que simbolitza un malejant que fugint de la Santa Inquisició va caure per aquestes terres on va ser capturat i ajusticiat, encara que el seu origen és incert. Els diumenges de Carnaval es “passeja” al ninot pels carrers del poble i se'l penja a la Plaça on serà objecte de burla i escarni popular.
Quan arriba dimarts, el Peropalo serà jutjat, condemnat, decapitat i fins i tot arribarà a exhibir-se el seu membre viril (representat per un xoriço). Finalment el Peropalo serà mantejat i cremat, marcant la fi de la festa. Les festes donen el tret de sortida el proper 20 de febrer.
EL JUDICI DEL BESUC I LA SARDINA DE SANTONYA
Des de fa més d'un segle se celebra aquest peculiar carnaval a la ciutat càntabra de Santoña; un Carnaval que ha estat declarat com a Festa d'Interès Nacional i que és un dels més importants del nord d?Espanya.
El dissabte de Carnaval, considerat el dia gran, al matí es captura al “reu”, que desfilarà envoltat de peixos i se li enjudiciarà aquesta mateixa tarda al fons del mar. Els concursos de murgues, de disfresses i les increïbles cercaviles omplen de color la vila càntabra, esquitxant els espais amb espectacles dhumor i musicals.
Tan important és la Murga de Santoña que participa amb la resta de chirigotas al Carnaval de Cadis. Aquest any els espais són més restringits i és important reservar prèviament per evitar quedar-se fora.
El dia gran del Carnaval serà el proper 26 de febrer. És molt aconsellable buscar allotjament amb temps ja que fins i tot les cases rurals de les rodalies solen estar molt sol·licitades.
Cascarons de Carnaval, Àguiles.
ÀGUILES I LA BATALLA DELS CASCARONS
Hem de traslladar-nos fins la localitat murciana d'Àguiles per trobar un dels carnavals més pintorescos del nostre país. Aquí se celebra la famosa batalla de Cascarons entre la senyora Quaresma i el senyor Carnal.
Els closques no són més que closques senceres d'ou que s'han omplert de confeti de colors durant els mesos previs al Carnaval i que s'utilitzen com a munició llancívola entre els dos bàndols, el de Donya Quaresma que representa la sobrietat i el pudor i Don Carnal que representa la reencarnació del déu Jano, déu de les dues cares i custodi dels bons finals. Focs artificials, carrosses, drag queens i chirigotas.
El Carnaval començarà el 18 de febrer i s'allargarà fins ni més ni menys que al 12 de març, per la qual cosa hi ha temps de sobres per planificar una escapada.
Les Formigues del Carnaval de Laza.
LES FORMIGUES DEL CARNESTOLTES GALLEC DE LLAÇA
Està considerat com un dels carnavals més antics del món, i se celebra a la localitat orensana de Laza. Apuntant el seu origen probablement als celtes, el Carnaval de Laza posa al centre la imatge dels Peliqueiros, personatges amb màscares que porten esquellots i un fuet i la missió del qual és foragitar els mals esperits.
Aquí gairebé tot s'hi val, des d'una farinyada (batalla de farina) fins al llançament del “bulleiro” (restes de tela i fulles barrejades amb fang), tot sigui per celebrar un Carnaval on no falta el bon menjar i el bon beure.
Dilluns de Carnaval es realitza la “baixa de les formigues i la Morena”, simbolitzat a un cap de vaca de fusta que baixa a la plaça del poble on es produeix la batalla de la terra i les formigues. Un caos total. El dia gran és el 27 de febrer.
Carnaval del Toro, Ciutat Rodrigo.
CARNESTOLTES DEL TORO DE CIUTAT RODRIGO
Es tracta de una de les festivitats més antigues del nostre país. Com el seu nom indica, és un Carnestoltes molt centrat en les activitats d'origen taurí, ja bé sigui en forma de capees o de corregudes de jònecs i tancaments.
Però allò que veritablement crida l'atenció del Carnaval de Ciutat Rodrigo ca la Tancament a Cavall, un tancament de bous (aquest any de la ramaderia de Villalpando) que es realitza de manera eqüestre el Diumenge de Carnaval i que és tot un espectacle. Desfilades de carrosses, concursos de disfresses i molt aiguardent , sobretot a l'anomenat Toro de l'Aiguardent que se celebra dimarts de Carnaval i en què se serveix aquest licor en quantitats considerables.
Aquest any, per si algú es queda amb ganes de més, hi haurà un segon Toro de l'aiguardent Dimecres de Cendra. Tot i que aquest any comencen les festes el 25 de febrer, el pregó serà el dijous 17 i ja des de llavors hi haurà algunes activitats.
Carnestoltes dels Diables, Luzón
ELS DIABLES DE LLUM
Ens traslladem fins la província de Guadalajara, més concretament a la petita localitat de Luzón, on se celebra un dels carnavals més inquietants del nostre país.
Aquesta tradició, que probablement es remunta a més de cinc-cents anys enrere, es caracteritza per la presència de diables vestits de negre, guixats d'oli i sutge. Aquests diables, de grans banyes, porten lligats a la cintura grans esquelles que provoquen un bon estrèpit i intentaran espantar tothom qui passi.
A tothom excepte a les mascaretes, dones emmascarades que s'han guanyat el respecte dels diables. El so de les dolçaines alegrarà el caràcter festiu d'aquesta curiosa festivitat que sol tenir lloc dissabte de Carnaval.
Tot i la seva antiguitat, aquesta festa va caure en l'oblit a mitjans del segle XX i va ser rescatada pels lluners a la dècada dels 80. Avui dia s'ha convertit en una de les rareses més apassionants dels nostres carnestoltes i se celebrarà el 26 de febrer.
EL CARNESTOLTES PROHIBIT DE LA BANYESA
Una dels fonaments del Carnaval és sens dubte la disfressa, amagar el que s'és per transformar-se en una altra cosa. Això va ser el que va passar a la postguerra amb la dictadura, que va prohibir a La Banyesa el Carnaval perquè ningú no podia amagar el seu rostre.
Però els veïns d´aquesta petita ciutat lleonesa sempre es van negar a tal comesa, disfressant-se i burlant a la llei malgrat que sempre acabaven sent perseguits per la Guàrdia Civil.
Avui dia aquest fet es commemora el diumenge de Carnaval, anant alguns dels veïns disfressats de les forces de l'ordre en allò que és una veritable carrera de caos i bogeria, doncs és complicat acabar el recorregut.
És el que es coneix com “córrer el Carnaval”. No falten els brioixos prenyeu-vos que es reparteixen entre els assistents, els concerts i, per descomptat, l'enterrament de la sardina.
El tret de sortida es va realitzar amb el pregó e n l'anomenat “dissabte d'espurnes”, que va ser el 13 de febrer passat per a unes festes que s'allargaran fins al proper dia 20.