Què podrem fer quan acabeu l'estat d'alarma?
Semblava que no arribaria mai el gran dia, però per fi la data s'hi acosta. A partir del 9 de maig torna la mobilitat i una mica més de la vida social, encara les comunitats autònomes podran recórrer a la justícia autonòmica si busquen dictar o mantenir restriccions.
QUÈ PASSA EL 9 DE MAIG?
Aquest dia s'inicia una nova etapa en la lluita contra la Covid-19 en finalitzar l'estat d'alarma, una situació excepcional prevista per a grans catàstrofes, paralitzacions greus de serveis públics o crisis sanitàries, com la que travessem actualment.
El Govern ha pres la decisió de no prorrogar l'estat d'alarma tenint en compte l'avenç a la vacunació. En aquests moments ja hi ha vacunades més de 5,6 milions de persones amb la pauta completa necessària per garantir la immunització (al voltant d'un 12% de la població). Tot i que els experts també insisteixen en la importància de continuar prenent precaucions perquè la pandèmia i els seus possibles efectes no s'han acabat.
Sota el paraigua de l'estat d'alarma, els darrers sis mesos, les comunitats autònomes han aplicat algunes mesures, com ara els tocs de queda i restriccions de mobilitat, per contenir els brots de coronavirus. Els governs de cada territori també han pogut restringir el nombre de persones no convivents que es poden reunir en grups a cases, cafeteries, bars i restaurants.
A QUINA HORA DECAEIX L'ESTAT D'ALARMA?
Segons la mesura publicada al Reial Decret 926/2020, l'estat d'alarma va entrar en vigor a les 00.00 hores del 9 de novembre del 2020 i ho estarà fins a les 00.00 hores del diumenge 9 de maig de 2021. Amb la qual cosa, decaurà la nit del dissabte 8 de maig al diumenge 9 de maig, al minut següent de la mitjanit.
QUÈ SUPOSA QUE DECAIGGUI L'ESTAT D'ALARMA?
A partir de llavors, “queden sense efecte les mesures restrictives de drets i llibertats, com els tocs de queda i els confinaments perimetrals”, explica a Condé Nast Traveler Espanya el magistrat Joaquim Bosch.
No obstant això, per tal de l'estat d'alarma, és possible que no s'acabin totes les restriccions. La Llei Orgànica de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública de 1986 permet que les comunitats prenguin les mesures que considerin necessàries per controlar malalties transmissibles, com és el cas del coronavirus. A partir d'ara, podran limitar algunes llibertats sempre que aconsegueixin l'aval dels tribunals.
QUÈ PASSARÀ A PARTIR D'ARA?
Les comunitats que busquen mantenir algunes restriccions de la vida social estan apurant per donar un nou marc legal a aquestes mesures que anunciaran amb el pas dels dies.
Algunes han avançat que van a relaxar les restriccions per a l'hostaleria (que en algunes comunitats estava tancada a les nits), els tancaments perimetrals i tocs de queda. Tot i això, com diu Bosch, si algun govern ho necessita, “podrà fixar el toc de queda, si compta amb l'aval judicial”.
La Comunitat de Madrid acaba de donar a conèixer les mesures a partir del 9 de maig: s'elimina la restricció de mobilitat nocturna i es amplia l'horari d'hosteria (de 6.00 a 00.00 h)
És el cas, per exemple, de Balears, on es mantindrà el toc de queda des de les 23.00 fins a les 6.00 hores a partir de diumenge després d'aconseguir aquest dijous l'aval del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.
Salvant aquest cas, Bosch diu que per ara els tribunals s'han mostrat reticents a acceptar restriccions generals dels drets per a tota una comunitat autònoma, com a confinaments perimetrals, tocs de queda o restriccions de les reunions a l'àmbit privat, encara que hi ha hagut excepcions. En canvi, sí que han autoritzat aquestes mateixes restriccions en àmbits més reduïts, com ara barris, poblacions concretes o comarques amb elevats índexs de contagis.
QUINES NORMES PODEN DICTAR LES COMUNITATS AUTÒNOMES?
Bosch explica que les competències autonòmiques “podran aplicar-se plenament en les situacions que no afecten essencialment els drets fonamentals”. Per exemple, els governs autonòmics podran regular directament (i sense autorització judicial) els horaris i els aforaments de comerços, bars i restaurants.
SERAN LES MATEIXES NORMES A TOTS ELS TERRITORIS?
No, no totes les comunitats autònomes dictaran o mantindran les mateixes normes. De fet, en aquest mapa es pot consultar en temps real quines mesures estan en vigor a cadascuna.
Abans del present estat d'alarma hi va haver força dispersió judicial i decisions diferents dels tribunals autonòmics davant fets similars. El juny i l'octubre de l'any passat, alguns jutges van rebutjar restriccions que altres jutjats havien avalat. Per exemple, al País Basc i Catalunya els tribunals no van restringir l'oci nocturn, a diferència d'altres regions.
Això canviarà ara, a causa de un decret del govern aprovat aquest dimarts que ha establert un recurs davant del Tribunal Suprem contra les decisions dels tribunals autonòmics. Aquesta mesura unifica les decisions judicials a totes les comunitats autònomes i genera criteris uniformes sobre si a l'àmbit autonòmic es poden establir tocs de queda i confinaments perimetrals a nivell general, segons Bosch.
QUINES ALTRES MESURES CONTINUARAN EN VIGOR?
Més enllà de l'estat d'alarma i els seus efectes, les normes actuals de la nova normalitat recullen algunes mesures per protegir-nos del coronavirus, com és l'ús de la màscara en espais públics a l'aire lliure o tancats, els mitjans de transport, centres de treball, bars i restaurants, que no canviaran després del 9 de maig.
Aquest estiu no haurem de portar la màscara a les platges si ens trobem a “un punt determinat”, però ens l'haurem de posar si volem passejar per la riba, hem d'anar a la neteja o ens apropem a prendre una beguda a una guingueta.
Les illes espanyoles demanen una prova PCR a tots els viatgers que arribin als seus ports i aeroports, realitzada com a màxim 72 hores abans de larribada. Turisme Tenerife ha confirmat a Condé Nast Traveler Espanya que es continuaran requerint a l'arribada i les Balears ho va fer oficial dijous.