Massimo Bottura, el guanyador de 50Best
Primera lectura : el xef italià Massimo Bottura (autor del llibre No et fiïs mai d'un cuiner italià prim ) puja a dalt de tot i esbocina l'avorridíssima dinàmica dels darrers anys: Can Roca o Noma, Noma o Can Roca . El ceptre gastronòmic es trasllada així d'Espanya a Itàlia i obre la via a altres cuines (de cara als mitjans, dic) més enllà de la post-avantguarda Adrià i la cuina nòrdica. Això està bé. Bottura és un animal televisiu —tinc la sensació que el primer capítol de Xef´s table ha ajudat molt a aquest premi— la qual cosa ens deixa un regust estrany: si vols ser a 50 Best has de saber cuinar, sí, però també vendre't…
Bones notícies: pujada d'Etxebarri de Víctor Arguinzoniz que entra al top 10 des del 13. Albert Adrià escala deu posicions amb el seu ** Tickets ** (fins al 29) i Azumerndi no cessa en la seva escalada tranquil·la però segura: ja al 16.
Males notícies: Quique Baixa deu llocs, fins al 49. Arzak, Mugaritz i òbviament el Celler de Can Roca perden posicions.
Massimo Bottura
Més premis: ** Alain Passard ** el premi a tota una vida i ** Joan Roca ** millor cuiner del món. ** Pierre Hermé ** (sembla mentida, a hores d'ara) és el millor pastisser, ** Dominique Crenn ** millor cuinera i ** Reale **, a Copenhaguen, el restaurant més sostenible. La gala va ser a Nova York, per primera vegada, lluny de Londres. La de l'any que ve se n'anirà a Austràlia així que no sé si avançarem llocs, del que no tinc cap dubte és que la “comitiva espanyola” farà més pinya que mai.
Dos apunts: crec que és la primera vegada que encerto en la meva aposta. I ara fora de bromes: entre aquest criminal canvi d'horari i que (almenys, des d'aquí ho pensem) el concepte de l'alta cuina està esgotada, tinc la sensació que la rellevància i la influència d'aquests premis és cada vegada menor. No m'imagino, la veritat, una xerrada a les cafeteries aquest matí parlant sobre si s'ha fet justícia o no amb Aduriz ; i tampoc no crec que per Azurmendi suposi cap reserva de més. Menjar per a les xarxes socials? Això per descomptat; però això anava d'una altra cosa , no creuen?
Tots els amants del cinema (no parlo de crítics, sinó de simples aficionats) esperen i gaudeixen els Oscars; creieu que passa el mateix amb aquestes llistes? Ja us ho dic jo: no. Les llistes i guies que coneixem (50 Best, Michelin i Repsol) viuen absolutament allunyades de la realitat gastronòmica —del dia a dia— i mentre Suculent, La Bona Vida o Askua no puguin “guanyar un Oscar”, això cada cop tindrà menys sentit...
Suculent (Barcelona)
ÉS JUST 50 BEST?
Vegem-ho. Voten de manera confidencial (a través d'una pàgina web) gairebé 1.000 professionals de tot el món, dividits entre grans cuiners, propietaris de restaurants i periodistes gastronòmics. The Restaurant divideix el món en 27 regions i cada regió compta amb el seu propi panell de 37 experts, a Espanya el responsable és Cristina Jolonch (de la corda de l'anterior president, Rafael Ansón) . Com es trien aquests 37 experts? Els tria Cristina i no se'n parli més.
Cada “expert” vota per set restaurants, dels quals, almenys, tres vots han de ser per a locals situats fora de la seva regió (i han d'haver menjat alguna vegada en els darrers 18 mesos). Aquest darrer punt, òbviament, queda en mans de la “honorabilitat” del votant . Anem que és igual.
EXISTEIX UNA LLISTA TANCADA DE RESTAURANTS ALS QUALS A VOTAR?
Absolutament no. 50 Best aposta pel boom dels canvis dràstics i per tant: llistes obertes. O sigui, que si el dalt signant (serà votant?) decideix plantar El Palentino com el millor restaurant del món, en el seu dret està . S'imaginen?
A QUI BENEFICIA?
A dos tipus de restaurants. En primer lloc als restorans “calents” —els que estan de moda, en boca de foodies de tot el món (Noma, DiverXo, Alinea…). Perquè aquí no es tracta de ser millor que un altre, sinó ser més visitat que cap pels jutges de torn (per tant, és fàcil i probable repetir al Top10) .
En segon lloc, els que estan ben situats des d'un punt de vista estrictament geogràfic, sense més ni més. Què per què? Perquè és més probable que un jutge visiti Donosti a la seva ruta gastronòmica (i per tant Mugaritz, Arzak, Nerua, Azurmendi o Etxebarri) que el Port de Santa Maria o Dénia.
Sala de l'Osteria Francescana a Mòdena (que no Dénia)
LA LLISTA
1.Osteria Francescana (Itàlia)
2.El Celler de Can Roca (Espanya)
3.Eleven Madison Park (USA)
4.Central (Perú)
5.Noma (Dinamarca)
6.Mirazur (França)
7.Mugaritz (Espanya)
8.Narisawa (Japó)
9.Steirereck (Àustria)
10.Etxebarri (Espanya)
11.D.O.M . (Brasil)
12.Quintonil (Mèxic)
13.Maido (Perú)
14.The Ledbury (UK)
15.Alinea (EUA)
16.Azurmendi (Espanya)
17.Piazza Duomo (Itàlia)
18.White Rabbit (Rússia)
19.L’Arpège (França)
20. Amber (Hong Kong)
21.Arzak (Espanya)
22.The Test Kitche (Sud-àfrica)
23.Gaggan (Tailàndia)
24.Le Bernardin (EUA)
25.Pujol (Mèxic)
26.The Clove Club (UK)
27.Saison (EUA)
28.Geranium (Dinamarca)
29.Tickets (Espanya)
30.Astrid i Gastón (Perú)
31.Nihonryori RyuGin (Japó)
32.André (Singapur)
33.Attica (Austràlia) i Millor Restaurant a Australasia
34.Tim Raue (Alemanya)
35.Vendome (Alemanya)
36.Boragó (Xile)
37.Nahm (Tailàndia)
38.De Librije (Holanda)
39.Le Calandre (Itàlia)
40.Relae (Dinamarca) i Restaurant sostenible 2016
41.Fäviken (Suècia)
42.Ultraviolet de Paul Pairet (Xina)
43.Biko (Mèxic)
44.Estela (EUA)
45.Dinner by Heston Blumenthal (Regne Unit)
46.Combal Zero (Itàlia)
47. Schloss Schauenstein (Suïssa)
48. Blue Hill Stone Barns (EUA)
49.Quique Dacosta (Espanya)
50.Septime (França)