I si el Pare Noel va venir de Turquia?
S'acosta el Nadal i, amb això, tots aquests tòpics geogràfics que ens encanten: el torró d'Alacant, el desert que van travessar els Reis Mags d'Orient, o els bous que una vegada van entrar a tafanejar cert pessebre de Betlem. Però quan es tracta del Pare Noel, les coordenades es disparen.
Hi ha qui assegura que l'ha vist descansat després de la dura jornada de Nadal a Bora Bora, o que burla qualsevol GPS perquè el trineu es mou a 10.000 quilòmetres per hora. Però, especialment, que el seu lloc d'origen no és el famós Pol Nord, sinó un de més exuberant i càlid: Turquia!
I si et diguéssim que l'origen de l'oncle Santa es remunta a Turquia?
A PARE NOEL LI AGRADA EL KEBAB
Avets decorats amb llums suposen el llindar a la màgica ciutat del Nadal. A l'oficina de correus ja no hi caben més cartes i el vol d'un trineu es converteix en la millor estrella fugaç.
A un costat queda la Cabana de la Sra. Roosevelt, la primera turista oficial que va visitar el 1950 aquesta zona de Rovaniemi, a la Lapònia finlandesa. Però és allà, en aquest màgic taller, on la maquinària del Nadal va començar fa molt de temps i tots els regals ja estan llestos esperant que el Pare Noel els reparteixi pel món.
Quan pensem en el personatge més estimat del Nadal, les mirades apunten cap a un Pol Nord concebut des de sempre com a residència del Pare Noel. No obstant això, l'origen del gordinfló més estimat de les festes es podria trobar a la mateixa Mediterrània.
Sant Nicolau de Mira
Tot va començar als anys 50, moment en què es va reparar la cripta de la basílica de Sant Nicolau a Bari (Itàlia). Durant aquesta reforma, es van trobar el crani i els ossos del sant homònim, Sant Nicolau, restes que van quedar a càrrec de Caroline Wilkinson, antropòloga facial de la Universitat de Manchester (Anglaterra).
El resultat d'aquesta reconstrucció va tornar al present un home grassonet i de pèl canós, ulls marrons i un to pell del color olivaci propi dels grecs que van viure a Turquia… divuit segles enrere.
Concretament, a l'any 280 dC, moment històric en què va néixer Sant Nicolau, home sant i bisbe de Mira, una antiga ciutat d'Anatòlia occidental, a Turquia. Nicolau era el fill d'una acabalada família de comerciants de Patara, ciutat aleshores d'origen grec i ubicada actualment a l'estat de Lícia (Turquia).
Dividit pel dilema de convertir-se en comerciant, com els seus pares, o en bisbe com el seu oncle, el futur va donar la resposta al jove Nicolau de la manera més devastadora: **la pesta que va acabar amb els pares i li va arribar una enorme herència familiar que l'orfe va repartir entre els habitants de la seva ciutat. **
La llavor d'una llegenda que empenyeria Nicolás a traslladar-se a Mira per a convertir-se en capellà, com el seu oncle, a l'edat de 19 anys.
Basílica de Sant Nicolau a Bari, Itàlia
Tal com va documentar l'historiador Gerry Bowler, Sant Nicolau va començar a ser famós a Mira per ser “patró dels mariners”. De fet, s'explica que una nit de tempesta, un grup de pescadors va quedar atrapat a alta mar i el mateix Nicolau va resar des de la riba fins que les aigües es van calmar.
Però especialment, es fa esment de la bona obra de Sant Nicolau i la seva relació amb els nens. Una de les històries esmenta un jove bisbe que va rescatar tres nenes destinades a exercir la prostitució i que va entregar tres sacs d'or per ajudar-les a pagar el deute del seu pare.
Un altre dels relats fa al·lusió al descobriment per part de Sant Nicolau de tres nens assassinats els cossos dels quals eren conservats pel seu assassí, l'amo de la posada. Segons la llegenda, el bisbe va aconseguir ressuscitar els cossos desmembrats, miracle que el va convertir en el “patró dels nens”.
A més, Sant Nicolau es va convertir en un sacerdot estimat per tots els seus fidels gràcies al costum de regalar diferents presents als nens de Mira. Va ser per aquest motiu que el dia de la seva mort, el 6 de desembre de l'any 345 dC, se celebra el dia de Sant Nicolau a diversos llocs del planeta com a avantsala del dia de Nadal.
Representació de Sant Nicolau de Myra o Bari (270-345) ressuscitant els tres nens. Gravat col·lectiu privat del segle XIX
La història de Sant Nicolau seria traslladada fins al nord d'Àfrica, concretament a Egipte, on el bisbe va conèixer Terra Santa. Bari va ser una altra de les vies d'entrades de la seva obra i miracles, ja que les restes del sant foren traslladades al sud d'Itàlia per un grup catòlic durant la invasió de Turquia per part dels mahometans.
I així, la llegenda va anar grimpant per Europa. De fet, a Alemanya Sant Nikolaus va aconseguir tal importància que el seu nom va transmutar amb el temps en, endevineu?: Santa Claus! Un nom que els holandesos no trigarien a traslladar a la Nova Amsterdam, l'actual Nova York.
I ja sabem el que als nord-americans li agrada fer servir una antiga llegenda europea i convertir-la en “una bona història”. Una d'embolcall diferent, solcada per les aurores boreals del Pol Nord i una ciutat de Santa Claus a la Lapònia finlandesa amb què somien milers de nens arreu del món.
El relat de Sant Nicolau és un dels millors exemples de com una història pot surar d'un país a un altre durant segles fins a convertir-se en un mite. En una icona de la cultura popular que, en el cas de Santa Claus, avui entén de més d'una curiosa procedència.
Sant Nicolau de Myra. Fresc a l'església de Sant Nicolau Nadein (Yaroslavl, Rússia)
Pere Noel, Pare Noel, Viejito Pascuero o Sant Nicolau. L'estimat guardià del Nadal compta amb nombroses adaptacions a diferents països del món. Però totes comparteixen el mateix simbolisme.
El d'uns valors que han sobreviscut gairebé 2000 anys i que aquest Nadal, més que mai, conviden a explicar noves històries als nens.