L'estructura viva més gran del planeta
La pitjor part se l'ha endut la zona nord de la Gran Barrera, on una àrea de 700 km s'ha vist afectada. El dany ha aconseguit en els darrers nou mesos al 67% dels corals d'aigües poc profundes en un lloc que, paradoxalment, va ser el que va escapar als blanquejaments dels anys 1998 i 2020, informen des del Centre ARC d'Excel·lència per a Estudis d'Esculls de Coral.
“El corall és un animal que té una alga com a simbiont (zooxanteles)”, explica a Traveler.es Patricia Martí-Puig, especialitzada en les Àrees Marines Protegides, genètica i corals. "El blanquejament del corall passa principalment quan les altes temperatures provocades pel canvi climàtic causen la pèrdua d'aquestes algues simbionts" , afegeix.
Estat dels coralls en una de les zones més afectades pel blanquejament
La zooxantel·la és l'encarregada de donar color al corall i proporcionar-li aliment a través de la fotosíntesi. La seva pèrdua els torna blancs. "Si la temperatura disminueix, el corall afectat encara podria recuperar les zooxantel·les" , apunta la Dra. Martí-Puig.
Les pèrdues registrades no han estat uniformes al llarg de tota la Gran Barrera. A la zona central i al Sud han estat menors. "De mitjana, a la regió central van morir el 6% dels corals blanquejats el 2016 i només un 1% al Sud ", indica el professor Andrew Baird, de l'ARC i responsable de l'equip de submarinistes que es va encarregar d'estudiar l'escull a l'octubre i al novembre.
"El blanquejament passa als llocs on hi ha més aigua calenta durant més temps. Aquest any, els esculls del sud no s'han vist pràcticament afectats pel blanquejament pel fet que les temperatures de l'aigua van ser més properes a les normals els últims mesos d'estiu", analitza Martí-Puig.
Proporció de pèrdua de corals al llarg de la Gran Barrera
ÉS POSSIBLE LA SEVA RECUPERACIÓ?
Els investigadors es mostren esperançats amb les dades procedents de l'àrea Nord-est del Parc Marí de la Gran Barrera de Corall, on la pèrdua va ser menor que a la resta de la zona Nord. "Trobem un llarg passadís de coralls que van escapar al dany més sever davant de l'extrem est de la plataforma continental a l'extrem nord de la Gran Barrera" , apunta el professor Terry Hughes, Director de l'ARC. "Creiem que aquests coralls van estar protegits parcialment de l'augment de temperatura per l'arribada d'aigua més freda procedent del Mar del Corall".
Els científics esperen que la zona Nord trigui entre 10 i 15 anys a recobrar els corals perduts, encara que els preocupa que un quart blanquejament pogués passar aviat i interrompre aquesta lenta recuperació. "Els corals poden obtenir noves zooxantel·les, de manera que el dany pot ser reversible, però si l'estrès persisteix el corall pot arribar a morir" , indica la Dra. Martí-Puig, qui ha treballat a la Mediterrània, Pacífic, Carib, Mar Roig i Oceà Índic.
Els danys són menors a les zones centre i sud de la Gran Barrera
La baixada de les temperatures que arribarà en els propers sis mesos fa preveure que alguns coralls es puguin recuperar. "S'ha vist que alguns corals es van poder recuperar als sis mesos del blanquejament a la Gran Barrera de Corall. Altres van morir lentament, ja que no van poder obtenir aliment. Els que van sobreviure estan combatent malalties i són més vulnerables “, reflexiona la Dra. Martí-Puig.
QUÈ SUPONDRIA LA DESAPARICIÓ DE LA GRAN BARRERA?
"Tindria unes conseqüències devastadores", afirma contundent Martí-Puig. I és que el blanquejament del corall no només afectaria negativament els coralls, sinó també les comunitats de peixos i invertebrats que en depenen . Això reduiria "la diversitat genètica i d'espècies, afectant les persones que depenen dels corals, del turisme i de la pesca". Actualment, la Gran Barrera de Corall genera uns 70.000 llocs de treball relacionats amb el turisme i genera uns 5 bilions de dòlars.
Les àrees a què més ha afectat el blanquejament llueixen així
COM S'ESTÀ FENT DAVANT?
Actualment, la principal amenaça per a la Gran Barrera de Coral procedeix del canvi climàtic, encara que també pateix altres pressions derivades de lactivitat humana : agricultura, mineria, indústria, desforestació, aigües residuals, desenvolupament urbà costaner… En els darrers anys, s'han registrat avenços i se n'ha orientat la gestió. No obstant això, continua sent necessari combatre el canvi climàtic, reduir la resta d'impactes i actuar per a la restauració activa dels corals . "El Govern australià ha elaborat un pla de recuperació de la Gran Barrera fins al 2050 per protegir el valor de l'escull i afavorir-ne un ús sostenible. En aquest pla s'uneixen governs, organitzacions no governamentals, la indústria i les comunitats per implementar iniciatives per a la recuperació de la Gran Barrera”, apunta Martí-Puig.
Seguir @mariasanzv
S'imposa treballar perquè aquesta diversitat no mori