Per què has d'anar a dinar a la Costa da Morte a l'hivern
Segurament hauràs sentit això que el millor marisc es dóna en els mesos que tenen una R en nom seu. Encara que pugui ser més o menys discutible segons les espècies i les zones, la veritat és que és una gran norma per la qual començar a orientar-se.
**I si parlem de Galícia ** això vol dir que hauràs de venir en aquesta temporada en què el sol és només un record llunyà. La pluja està gairebé garantida i els temporals tenen també força paperetes per aparèixer durant la teva escapada, però si t'hi acostes entre el final de novembre i febrer (sí, tots amb R) podràs tastar el millor marisc.
I si t'animes a més apropar-te fins a la Costa da Morte no només podràs provar peces antològiques, d'aquelles que poques vegades arriben a allunyar-se dels ports de descàrrega, sinó que tindràs una visió de la Galícia menys massificada, d'una de les costes més agrestes d'Europa i d'una oferta gastronòmica que, encara que té al marisc el seu senyal d'identitat, és capaç d'anar més enllà.
El millor marisc es dóna en els mesos que contenen la R
Perquè no et perdis, aquí et deixem alguns dels nostres favorits, un recorregut per peixos, carns i plats tradicionals que et farà entendre per què val la pena acostar-se a la comarca fins i tot amb vent o fred.
AS GARS (Barís, Malpica)
Si arribes des de Corunya (o des de Madrid per la A-6) travessaràs la comarca de Bergantinys abans d'endinsar-te a Costa da Morte. Al límit entre totes dues es troba l'únic restaurant reconegut amb una estrella Michelin en aquest extrem nord-oest de la costa gallega.
Peix i marisc de la llotja de Malpica i unes vistes a les trencadores que et deixaran amb la boca oberta. Prova els seus caldeirades , el seu arròs amb cloïsses o el mero amb espinacs.
Si estàs a gust, pots reservar una de les quatre habitacions del petit allotjament de l'hotel i despertar-te demà amb aquestes vistes. Potser després et planteges repetir i quedar-te a menjar.
As Garzas, peix i marisc que bé mereix la seva estrella Michelin
** MAR D'ARDORA ** (Cabana)
Si segueixes cap a l'oest per la costa, després de passar unes Torres de Mens que semblen tretes de Joc de Trons i creuar el poble de Ponteceso arribaràs a Mar d'Ardora, un restaurant conegut per la seva cuina gallega actualitzada i pels seus vistes de la Ria de Laxe i del mític Monte Branco.
No deixis de provar els seus peixos salvatges, com el rovell (llobarro) a la graella amb vinagreta d'eriçons.
La caldereta de Mar d'Ardora
** O FRAGÓ ** (Fisterra)
Arribant ja a l'antiga fi del món, amagat en un llogaret al vessant i amb unes vistes aclaparadores, està O Fragón, el tercer en discòrdia quant a cuina posada al dia en aquesta comarca.
Aquest vistós edifici contemporani acull un restaurant que sorprèn per la seva personal interpretació de la cuina de la zona i per una cuidada carta de vins centrada en productors gallecs.
O CENTOL (Fisterra)
Però si has arribat fins aquí segurament voldràs provar el marisc gallec en la versió tradicional. I per això res millor que acostar-se al port de Fisterra (Finisterre en espanyol) i deixar que l'equip d'O Centolo t'assessori: des d'una cranca capturada a pocs quilòmetres del restaurant a un bon arròs de marisc o un peix salvatge… la qualitat de loferta et posarà difícil lelecció.
ETEL & PAN (Fisterra)
Fisterra tanca, no obstant, alguna sorpresa més. Al cor d'un casc vell que encara conserva el seu caràcter mariner hi ha Etel & Pan, un diminut projecte basat en hamburgueses de qualitat, conserves i cerveses artesanes. I en un bon rotllo que es transmet des que creues la porta.
CASA LESTÓ (Sardiñeiro)
Deixant enrere el caporal es creua el llogaret de Sardiñeiro, que a més d´una agradable platja té una bona oferta gastronòmica.
La referència aquí és, des de fa més de 100 anys, Casa Lestón, un d'aquells restaurants tradicionals pels quals no passa el temps i del qual no te'n pots anar sense provar la seva truita de longueirons (semblants a una navalla, però més delicats) o els seus mítics calamars a la tinta.
A MORADA DA MOA (O Pindo)
El tram de costa que va des de Fisterra fins a les Ries Baixes és un dels grans desconeguts, fins i tot per als que visiten la comarca.
Anima't a visitar les seves platges interminables, a apropar-te a la cascada d'O Ézaro, a baixar fins a les antigues fàbriques de salaó de Porto de Quilmas oa parar al petit port d'O Pindo per conèixer la proposta culinària d'A Morada da Moa, un restaurant que combina les elaboracions tradicionals amb una selecció de plats peruans . Un ceviche amb el millor peix salvatge de Costa da Morte? Aquí és possible.
FONTEVELLA (Caldebarcs)
Al costat de la platja més llarga de Galícia, amb gairebé 7 km, el llogaret de Caldebarcos compta amb alguns dels millors restaurants tradicionals de la zona. El Fontevella està entre els més populars des de fa anys a causa del seu caldeirada de ratlla i al seu arròs amb llamàntol.
CASA PEGO (San Cosme d'Abans)
Encara que molta gent passi de llarg, A Costa da Morte també té un interior on val la pena perdre's. Al costat de paisatges sempre verds, rius que semblen sortits d'alguna llegenda i esglésies d'origen romànic, la zona conserva una selecció de cases de menjars senzills , sense més pretensions que donar de menjar a partir de un excel·lent producte i una cuina sense complicacions.
Un bon exemple és Casa Pego, conegut com 'O Rei da Carne Á Pedra', famós per la seva vedella a la pedra i pels seus cassoles de bacallà a la sidra.
CASA SALVADOR (Seoane, A Banya)
Però si parlem de bacallà hem de parlar de Casa Salvador. Si ens posem estrictes ja no està dins dels límits de la comarca, però et quedarà de pas si des d'ella vas cap a Santiago. I, en qualsevol cas, és un trencall de no més de 15 minuts.
Val la pena acostar-se a aquest casalot, obert des del 1920, en què per a molts se serveix el millor bacallà de Galícia, que importen directament d'Islàndia.
Truca abans, encarrega la seva bacallà rostit al forn de pedra, completa el menú amb els ronyons al Jerez que són l?altra especialitat de la casa i gaudeix d?una experiència que roman inalterable des de fa 98 anys.
Casa Salvador, un desviament que val molt la pena