Pushkar: la vida contemplativa de Rajasthan
Al cor de Rajasthan i banyada per un llac sagrat, **Pushkar és una de les ciutats santes de pelegrinatge i de compres a l'Índia. ** També una de les més antigues, colorides i hippies del país.
Lloc de visita (obligada) per a qualsevol hinduista, un halo d'espiritualitat envolta els seus carrers on els teixits, les joies i l'artesania comparteixen espai amb els temples, les parades de carrer més dispars i animals vagant sense rumb aparent.
A simple vista i salvant les distàncies, Pushkar podria ser 'El Rocío indio', on plàcides i manses vaques substitueixen frenètics cavalls, carrers asfaltats conviuen amb polsosos carrerons laberíntics i multitud de basars assalten els turistes de dia i de nit. Un pintoresc llogaret emmarcat entre una cadena muntanyosa al sud i el desert a l'oest.
Embolicada a teles d'una infinitat d'estils, colors i formes, Pushkar és a les compres el que Udaipur al romanticisme.
El basar Sadar travessa com una llança el cor d´aquesta petita ciutat, d´uns 100.000 habitants. Una línia recta on no hi ha pèrdua, poblada de botiguetes, botigues, llocs ambulants i restaurants.
Els ghats de la ciutat de Pushkar
Un dels millors llocs per aconseguir vestits de seda, mocadors de cotó, figures de fusta, polseres, turmelleres de plata, pantalons d'Alí Babá, llums de vidre i infinitat d'originals abaloris amb preus a l'abast de qualsevol.
Sobretot regnen tot tipus vestimentes i joies made in India que, al seu dia, van conquerir Brigitte Bardot i Liz Harley.
Evitar tornar boig és el destí de qualsevol viatger que arriba amb la intenció d'omplir la maleta de tota mena de regals. Un consell molt pràctic: tenir clar que el regateig és l'esport estrella en la majoria dels casos, excepte a les botigues on les peces tenen marcats els seus preus.
A més de compres, Pushkar és un bon lloc per practicar aquesta disciplina que ens atrau però que sempre ens va semblar una mica rara per incomprensible. Hi ha multitud d'acadèmies de ioga, reiki, reflexologia i moltes altres que barregen allò físic amb allò mental.
Si la nostra estada serà prolongada podem apuntar-nos a un curs de cuina hindú o de dansa tradicional. Si allò nostre és l'art també hi ha gent que ensenya pintura rajastania o com portar una autència henna a les mans.
La henna, una de les tradicions més conegudes
Pushkar és diferent de qualsevol altre lloc de Rajasthan, terra de les grans epopeies. La ciutat cobra vida al voltant del seu llac sagrat i suposa per a l'hinduista el que per a un musulmà La Meca o per a un cristià El Vaticà.
A l'Índia se la coneix com 'El Jardí de les Roses'. Devots del país i d'altres llocs acudeixen, almenys una vegada a la vida, a aquesta Ciutat Santa per banyar-se a les seves verdes aigües i netejar la seva ànima.
Cada dia a l'alba, el murmuri de les licitacions (les pregàries) trenca un místic silenci per donar pas al delicat repic de tambors, gons i cants sagrats. És llavors quan fanàtics i forasters comencen a amuntegar-se a la riba del llac, fins als ghats.
Diu la llegenda que el llac es va formar quan Brahma, el déu creador de l'univers, va llançar una flor de lotus en allò que fins llavors era un erial.
I no hi ha res millor per començar el dia a Pushkar que sumar-se a aquesta i altres creences transformades en espectaculars cerimònies religioses.
L'estampa és única. Religiosos remenats amb una infinitat d'ofrenes per a les seves deïtats, falsos sacerdots intentant camelar amb flors i precs als turistes per treure'ls unes quantes rupies i autèntics pastors que imploren amb mil i una oracions el bé i la salut per a la família.
El llac sagrat de Pushkar és un dels més famosos del país
A pocs metres, a la part nord del llac, 400 temples blau celestes i 52 ghats decoren aquest preciós escenari en què els pelegrins fan la seva immersió a l'hinduisme.
Aquí Visnu es va aparèixer en forma de verro al Varah Ghat; part de les cendres de Gandhi van ser escampades al Gandhi Ghat i Brahma es va prendre un bon bany al Brahma Ghat.
Aquesta espiritualitat no es queda només al llac sinó que es reflecteix a tots els carrers i llocs de la ciutat. Fins i tot a la part més allunyada, el temple de Savitri Mata, t'embolica en un halo barreja d'encens, boira i essència de bestiar, del que és impossible desprendre's.
Erigit dalt d'un turó situada a la dreta del llac, el Savitri Mata es mostra amb la seva màxima esplendor al capvespre.
Al cim de la muntanya, que té uns 1.000 metres d'altitud, s'hi arriba darrere una hora de caminada per unes escarpades, encara que ben construïdes, escales.
L'opció més còmoda és el telefèric per unes 90 rupies anada i tornada. No és gaire recomanable si pateixes claustrofòbia o vertigen o simplement ets poruc. La cabina cimbrea a cada pas i la línia d'acer grinyola com la banda sonora d'una mala pel·lícula de terror.
El telefèric que puja al temple Savitri Mata, no apte per a porucs
En qualsevol cas, tapar-se orelles i ulls és una bona opció per als que tinguin una mica de cangueli. La brisa i els raigs de sol tenus acaronen les cares d'alguns viatgers estressats que arriben buscant pau al mig del caos.
Els enamorats troben el seu lloc en una roca per fondre's en petons i abraçades mentre, com si fos la pantalla d'un cinema, una de les més belles postes de sol que es poden veure al món, apareix en una definició perfecta.
No hi ha res més exòtic que practicar ioga a 1.000 metres d'alçada, sobre la boira que s'aixeca als pobles i ciutats de l'Índia com separant-les de la resta del món, fent del seu món una mica a part i insondable.
Alguns són perillosos i qualsevol mossegada o ferida podria provocar-nos serioses complicacions de salut. Les infeccions estan latents a cada pas a lÍndia i sempre cal anar amb molta precaució a l'hora de fregar-nos amb animals o que ens puguin ferir lleument.
No negarem que és bonic veure les cúpules del temple envoltades de macacos per a la foto, però com més lluny millor.
Pushkar: el cor de Rajasthan que robarà un trosset del teu
Però no ens hem de despistar durant els moments d'èxtasi. Desenes de micos que campen a gust pels voltants del temple poden tornar-te a la realitat d'una sopapo, o bé, robant-te alguna pertinença que hagis deixat al seu gust durant el moment místic.
De camí al temple de Gurudwara Sahib travessem carrers polsegosos flanquejats per desballestats edificis que allotgen tot tipus de negocis: barberies, botigues de queviures, carnisseries, souvenirs i alguns llocs de carrer que semblen improvisats.
Parem a prendre un cafè davant un carro de fustes corcades i que sosté amb prou feines dos infernets. En un una cafetera que sembla treta d'un spaguetti western esquitxa un líquid bru per algun petit forat al llautó.
El jove que el serveix primer intenta treure més diners del compte. Evidentment ens veu com el que som, dos turistes a qui no els importa pagar una mica més per un cafè. Aquestes rupies extra són vitals per a una persona que treballa però la seva feina no el treu de la misèria.
Els micos es poden veure (de lluny) però no tocar!
Porta una camisa bruta i uns pantalons que demanen a crits sabó, però el cafè és ric. Ens explica que té dos nens i que a l'Índia els matrimonis continuen sent de conveniència, sobretot als pobles.
De fet, abans de casar-te has de tenir el vistiplau dels pares. Els cafès saben millor en companyia i amb una bona conversa entre glop i glop.
-¿Fins quan us quedeu? –ens pregunta.
-Uns pocs dies.
-Doncs llavors no coincidireu amb la Fira del Camell.
-¿Fira del Camell?
-Sí, és la festa més gran que se celebra a Pushkar i una de les fires més grans de tota l'Índia. És espectacular. L'any passat van venir més de 10.000 camells de tot el país per comerciar-hi. Però és clar, al seu voltant munten tot un espectacle tradicional i una fira amb atraccions. Als indis ens encanten les fires i les celebracions. Ens agrada passar-ho bé.
-Doncs és una pena que no puguem gaudir de la Fira. Als espanyols ens encanta passar-ho bé i ajuntar-nos a les celebracions, encara que no tant com a vosaltres, i potser per això ens amarguem, de vegades, per ximpleries.
Al final, li regategem allò que ens vol cobrar pel cafè i a canvi li donem una propina. Creiem que és just.
La Fira del Camell, un dels esdeveniments més esperats de l´any
Com tots els temples sikhs, el Gurudwara Sahib recorda terrossos de sucre. Serà pel marbre blanquinós, la recarregada arquitectura o, més aviat, pels dolços que en sortir sempre et propinen com a benedicció.
Els sikhs són hospitalaris fins a límits insospitats. Cada dia elaboren als seus temples menjars per a tots aquells que vulguin compartir una ració amb ells, siguin pobres, rics o de qualsevol condició social.
Per entrar només exigeixen que et descalcis i et tapis els cabells. Res comparat amb el temple de Brahma, l'únic temple dedicat a aquesta deïtat hindú que hi ha al món.
Està a la vora del llac, i com t'expliquem fa uns quants paràgrafs, diu la llegenda que durant una batalla contra el dimoni, Brahma va treure una arma en forma de flor de lotus. En esfullar-se els pètals van caure sobre el que avui és el llac. Aquesta història dóna una pista de com veneressin aquest déu a l'Índia.
Dins el temple no es poden emportar ni sabates, ni mòbil, ni càmera de fotos. Està estrictament prohibit entrar-hi amb qualsevol d'aquests objectes.
Una mena de passadís, envolta un santuari on s'arremolinen els hindús i profereixen crits i càntics. El marbre blanc es tenyeix profusament del groc i el vermell que deixen les ofrenes. Les parets interiors estan plenes de monedes amb els noms dels devots i la imatge duna tortuga.
Els fidels vénen a aquest indret des de tot el país per oferir les seves oracions a Brahma. El temple té més de 2000 anys. Encara que el temple original va ser destruït durant el mandat dels musulmans, va ser reconstruït al segle XIV.
El temple Gurudwara Sahib
A Pushkar estan prohibits l'alcohol i el tabac. És una ciutat sagrada i qualsevol substància estimulant elaborada per l'home no és permesa. Tampoc no està ben vist menjar carn o ous. Tot i així és relativament fàcil aconseguir una cervesa que acompanyi un sopar a base de Tandoorii Chicken, Samosa amb salsa Chutney i per postres un cremós Lassi.
Al **Heart Rock** de Pushkar, un altre dels temples, en aquest cas, pagans de la ciutat, és possible i recomanable. El menjar és ric i serveixen una Kingfisher que sap glòria després d'un dia, com solen ser tots els que es passen a l'Índia.
Però el seu atractiu més gran està en el seu amo, Baba Mango. Amb els seus ulls vivaços i un bigoti a mig camí entre Dalí i Hercules Poirot, aquest jove de 27 anys és un autèntic emprenedor. Va deixar la seva dona i els seus dos fills en un dels petits pobles a prop de Pushkar i es va venir a la ciutat a muntar un restaurant que ha esdevingut un reflex d'ell mateix.
El Heart Rock és un lloc alegre, colorit, deshinibit, que barreja l'essència de l'Índia amb un caràcter frívol i relatiu que la fa encara més autèntica.
El local de Baba Mango, un lloc alegre i colorit on reposar forces
-La meva família és lluny. Els veig una vegada o dues a l'any –ens confessa Baba assegut al costat nostre a la terrassa del seu restaurant.
-Vaja, és una pena.
-Bé, ara la meva família és gent com vosaltres que em ve a veure i que per mi es converteixen directament en alguna cosa més que amics.
Fora la nit penetra als carrers de Pushkar i de tant en tant se sent el lladruc d'un gos o el sotragueig d'un carro tirat per un home escanyolit.
Les nits a Pushkar són tranquil·les. La seva escassa il·luminació provoca sensació d'inseguretat, però la realitat és que es converteix en un lloc plàcid on es pot passejar tranquil·lament sense témer res ni ningú. Només als animals que ens poden sortir al camí a la recerca de les escombraries més properes on alimentar-se.
Pushkar és una ciutat relaxada, tranquil·la, comparada amb el frenètic ritme i caos que traspua tota l'Índia. No hi ha grans palaus ni per aquí van treure el cap els Maharajàs. Per això agrada a molts occidentals que busquen al país la relaxació, la vida contemplativa o simplement conèixer bé la complexa cultura que fa d'aquest país i la seva gent una mica indomable i moltes vegades incomprensible.
El nostre viatge ha de continuar però tots dos sabem que els nostres cossos es resisteixen a mossegar el mandat de la ment, com quan alguna cosa es converteix en addictiva, i Pushkar ho és.
*Segueix l'aventura de **** Viatges i Rock _ a Traveler.es. Primera parada: Delhi; segona parada: Udaipur; tercera parada: Pushkar; quarta parada: Jaipur ; cinquena parada: Agra ; sisena parada: Benarés ._
Pushkar