Apreciarem les vistes a més de 1.000 quilòmetres per hora?
Però comencem pel principi: el Hyperloop es va projectar com un sistema de transport que utilitzaria aire comprimit per moure 'trens bales' mitjançant un tub que connecta punts fixos. Fent el buit i creant una mena de "matalàs d'aire" , aconseguiria que els trens viatgessin a uns 1.100 quilòmetres per hora . Aquesta velocitat tan alta es podria assolir gràcies a la absència de fregament.
CANVIS A LA TECNOLOGIA D'HYPERLOOP
Dilluns, però, alguns dels plans inicials de l'Hyperloop, que porta projectat des del 2013, van canviar: ara, l'empresa Hyperloop Transportation Technologies , una de les dues que volen fer el somni de Musk realitat, està treballant a un sistema de levitació magnètica passiva, "més barat i més segur", segons expliquen des de la companyia. Aquest sistema substituiria el de levitació magnètica activa, com estava ideat al principi, i està sent desenvolupat pel ** Lawrence Livermore National Laboratory .**
Què vol dir això? Per començar, que s'evitarà la necessitat de centrals elèctriques al llarg de la pista Hyperloop, cosa que disminuirà els costos. Així mateix, la levitació de les càpsules que contenen els passatgers es produeixen ara "exclusivament a través del moviment" , el que es tradueix que, davant de qualsevol tipus de fallada de corrent, el transport continuaria funcionant , i només després d'assolir velocitats mínimes tocaria el terra.
El que ara com ara es manté igual és la idea bàsica d'aquest transport, que podria canviar el món en desbaratar els conceptes despai-temps tal com els coneixem (seguint amb el nostre exemple, una persona podria viure a Màlaga i anar a treballar a Madrid cada dia sense cap problema) . Així, Musk va planejar que les càpsules (els vagons, per entendre'ns) allotgessin 28 persones cadascuna, sortint de l'estació en intervals de dos minuts (o fins i tot 30 segons en moments de més demanda) .
"De Washington a Nova York en mitja hora", anuncien des de HTT
CONSTRUCCIÓ DELS PRIMERS TRAMS DE TUBS D'HYPERLOOP
I no us penseu que l'assumpte és cosa del futur: ara mateix hi ha en construcció tres traçats per a l'Hyperloop als Estats Units. Un d'ells ho està duent a terme a Texas l'empresa abans esmentada, Hyperloop Transportation Technologies (HTT), i és de prova , mentre que un altre s'està desenvolupant a ** Quay Valley , situada a Califòrnia, una ciutat model per al segle XXI** que s'està construint amb vista a ser referència en sostenibilitat. Allà, a mig camí entre Los Angeles i San Francisco, tindrà lloc l'aixecament del tram real que acollirà, si tot surt segons allò previst, la primera versió funcional d'aquest transport supersònic terrestre.
Tot i això, la companyia ha advertit que la velocitat màxima que arribarà al Hyperloop en aquest espai estarà encara lluny dels més de 1.000 km/h promesos, i es quedarà en uns 300 km/h, donada la seva curta distància -uns vuit quilòmetres-. "La velocitat no és el que volem provar en aquest tram" , van explicar el passat any.
Els tubs descomunals ja han arribat al desert de Nevada
PROVA EXITOSA DEL PROPULSOR D'HYPERLOOP
D'altra banda, la tercera línia en discòrdia s'ha posat en marxa aquests dies de la mà de Hyperloop One, l'altra empresa que lluita per fer aquest invent realitat, i que ja ha aconseguit 80 milions de dòlars en inversions. De fet, mentre HTT encara no ha presentat el seu prototip, Hyperloop One ho va fer ahir, posant a prova amb èxit el seu sistema de propulsió al desert de Nevada. Així, la companyia va aconseguir accelerar la càpsula de zero a 160 quilòmetres per hora en tot just un segon.
Amb aquest començament, Hyperloop One va anunciar la construcció de la seva línia de prova, que tindrà 3,2 quilòmetres de longitud i que -tristament per a nosaltres- no s'assembla gaire als dissenys finals amb què somia Musk. Així, es tracta de un cilindre opac (no hi haurà finestres) , que des de l'exterior recorda una canonada de transvasament i no a _ Tornada al futur ._
HYPERLOOP ES POSARÀ EN MARXA A ESLOVÀQUIA
D'altra banda, potser ens podem alegrar: les dues companyies volen dur a terme el seu projecte a Àsia o Europa! , i busquen activament governs que els vulguin comprar la tecnologia . HTT, de fet, ja ha trobat el seu primer client a Eslovàquia : la idea és crear un traçat que segueixi el del Danubi, i permeti recórrer el país en... vuit minuts!
Si tot surt com s'espera, el conglomerat estaria llest el 2020 . A més, es contempla que el bitllet sigui gratis a les hores vall, i valgui menys que un de tren a les hores punta. Es farà finalment tot això realitat? I si així passa, li interessarà a algú, o resultarà en un fiasco com el del Concorde ?
Imagines aquesta estructura recorrent el Danubi?