“Tripulació, preparats per a l'enlairament”
Després de fer check-in als taulells de facturació, passar el control de seguretat i entretenir-nos mirant el perfum de torn al duty free –de debò cal travessar aquesta temptació cada vegada que anem a un aeroport?–, arriba el moment d embarcar.
Segurament el primer que escoltis una vegada a bord d'un avió sigui la famosa frase. "Benvinguts a bord", o el més internacional welcome on board.
I amb total probabilitat qui ho estigui pronunciant en aquell moment en què poses un peu a l'avió sigui el sobrecàrrec , o el que és el mateix, el cap de la tripulació de la cabina, també anomenats auxiliars de vol, obviant el terme hostessos.
Per sobre d'aquesta figura hi ha els pilots, el comandant sempre situat al seient de l'esquerra de l'avió, i el segon, el pilot, a la dreta.
Podràs identificar-los perquè els comandants sempre porten quatre marques daurades al seu uniforme, i els “segons”, argot propi d'aviació, tres.
El comandant sempre situat al seient de l'esquerra de l'avió, i el segon, el pilot, a la dreta
Un cop dins de l'avió i mentre intentes acomodar-te en un dels seus cada vegada més minvants seients, escoltes comentar una de les auxiliars que encara falten alguns “PAX”. Aquesta és fàcil: PAX és el terme que utilitzen en aviació per parlar de passatgers.
Així que un cop tenim aquests passatgers a bord, arriba el moment en què per la megafonia de l'avió es produeix una cruïlla d'ordres que sona una cosa així com: “tripulació de cabina, tanquem portes i cross-check”.
I ara sí que no entens res. Encara menys si en alguns casos s'hi afegeix: “armem rampes”. Però quines rampes si això és un avió? Estem desvetllant un dels protocols més importants a l'hora de preparar un avió per a l'enlairament.
PAX és el terme que en aviació utilitzen per parlar de passatgers
El comandant dóna l'ordre a la tripulació perquè aquesta tanqui les portes de l'aeronau, i en aquell moment s'han de coordinar els auxiliars de les portes davanteres de l'avió amb els de les portes del darrere.
Primer tanquen les portes, i després es realitza una comprovació creuada entre ells, verificant que tots han tancat correctament les portes, aquest és el cross check.
I si encara et segueixes preguntant què són aquestes rampes –l'ordre diu “armar rampes”– no és res més que reparar els tobogans que hi ha a cada porta perquè es despleguin en cas d'evacuació.
I ara sí, l'avió està llest.
Si desembarques i hi ha un bus esperant es diu "en jardinera"
Però encara hi ha un missatge més que escoltar abans de l'enlairament i que també ve de la cabina de comandament: “tripulació, preparats per a l'enlairament”. O bé la traducció: “cabin crew prepared for take-off”.
Que no s'estengui el pànic, simplement és un avís des del **cockpit (cabina dels pilots) ** a la tripulació, perquè estem entrant a pista d'enlairament i la cabina de passatgers ha d'estar “assegurada” (tots els passatgers han d'estar asseguts, amb el cinturó posat i el telèfon en mode avió) en aquell moment i la tripulació asseguda al seu jumpseat, el seient on ells se sentin a l'enlairament, aterratge o també en cas de turbulències si així ho indica el comandant.
La comunicació entre la tripulació i el cockpit és constant, encara que no ens n'assabentem la resta de passatgers. I gairebé que ho agraïm. Però aquí torna a ser la veu del comandant, que aquesta vegada no dóna ordres sinó que saluda amb un bon dia i ofereix alguna informació més als passatgers que sempre sol resultar d'allò més interessant.
Els més simpàtics sempre solen parlar de la ruta fins arribar a destinació, de la 'meteo' o de si hi haurà alguna turbulència o no.
També és possible que confirmeu que ja hem aconseguit la nostra “altitud de creuer”. Un moment, altitud de què? És senzill, aquest terme tan habitual en aviació defineix l'altitud a què es mantenen els avions en vol horitzontal la major part del vol, encara que no a tots els vols és la mateixa, pot variar per les condicions climatològiques, pel trànsit aeri, etc.
Benvinguts a bord!
I mentre tu reps tota aquesta informació, segurament la tripulació es trobi al gallei de l'avió preparant el carret per servir els aperitius o el menjar i beguda.
El gallei no és altra cosa que la part del darrere de l'avió i una mena de rebost on es guarda tot.
A mi em sorprèn moltíssim la quantitat de coses que poden arribar a cabre en un espai tan petit, encara que veient el 'Tetris' que els auxiliars han de fer perquè tot encaixi, hi pot haver més material que en un lineal de supermercat.
La tripulació prepara el carret al gallei de l'avió
Ens trobem a uns vint minuts d'aterrar i el senyal del cinturó s'encén alhora que escoltem un missatge nou que no va dirigit a nosaltres: tripulació, preparar cabina per a l'aterratge. O la seva versió en anglès: “cabin crew prepare for landing”.
Això vol dir que l'avió ha començat el descens per aterrar a l'aeroport de destinació, i que la tripulació novament ha d'assegurar la cabina per prendre terra de manera segura.
Cinturons cordats i safates plegades, ja només queda esperar a l'aterratge per saber si podrem desembarcar amb finger (el tub amb forma de passadís que connecta a l'aeroport amb l'avió) o bé a jardinera, que no és altra cosa que un autobús, però que es coneix per aquest nom per la seva gran semblança amb les tradicionals jardineres que pengen dels balcons.
“Volem que hagin tingut un bon vol i esperem veure'l de nou a bord”, serà, més o menys, el missatge de comiat de la tripulació.
A qui ara nosaltres podem afegir: “I a més ara ho entendré tot perfectament”.
El finger esperant l'avió