Guardià de la fe i de la costa!
A la costa sud-oest de Galícia, entre vastes extensions de vinyes, boscos i platges verges, petits pobles i ries treballades fins a l'extenuació per incansables mariscadores , emergeixen, com gegants petris oblidats, castells, monestirs i ermites.
Ells, millor que ningú, coneixen la història d'una zona famosa pels vins i els paisatges, però que enterra molts secrets ocults a la freda pedra.
Separats per menys de 70 km es troben dos d'aquests sublims testimonis silenciosos: el Reial Monestir de Santa Maria Oia i el castell –o castell, en gallec– de Soutomaior.
EL REIAL MONASTERIOR DE SANTA MARIA D'OIA: GUARDIÀ DE LA FE... I DE LA COSTA!
La marea està baixa i les algues reposen a la sorra bruna de la petita platja que s'obre només durant unes hores al dia , als peus de la façana de l'imponent monestir d'Oia.
En pujar la marea, l'aigua de l'oceà llepa la pedra , volent parlar sobre els antics deutes que porta segles volent cobrar.
I és que des del Reial Monestir de Santa Maria d'Oia van volar els projectils que van enfonsar vaixells berbers, anglesos i holandesos. En algun lloc de la badia, els restes submergits només troben consol en els cants de les sirenes.
Capvespre a les Ries Baixes
MONESTIR A RIGUES DE L'OCEÀ
Des de la seva fundació, a mitjans del segle XII, fins a l'actualitat, aquest monestir ha patit un gran nombre de transformacions, no només físiques, sinó també quant a la seva utilització.
El Reial Monestir de Santa Maria d'Oia va ser l'únic monestir cistercenc construït a la vora de l'oceà. Els reis Alfons VII, Ferran II i Alfons IX van concedir als monjos d'Oia enormes possessions i privilegis, sabedors de la importància estratègica de la seva localització , ja que limitava amb la frontera portuguesa.
Aquesta proximitat a les terres portugueses ia la porta d'entrada a les ries gallegues, va ser la raó perquè s'artillés el monestir. Des de l'aparició de la pólvora i els canons, a Oia es van reclutar monjos artillers.
Eren veterans excombatents dels terços de Flandes o de les guerres a Itàlia, capaços de manejar amb destresa cadascun dels tretze canons de què va arribar a disposar el monestir. Resant al matí, canonejant a la tarda.
Avui dia el monestir acull multitud d'actes culturals
HEROIS I PRESOS DE GUERRA
El monestir d'Oia va guanyar el seu títol de “Real i Imperial” el 1624 , quan el monarca Felip IV li ho va concedir en derrotar, a canonada net, a sis baixos de pirates turcs i berbers.
En passejar avui per el seu antic pati d'armes –cobert ara d'herba i amb algun arbre– els merlets de la muralla porten records d'aquells segles i la vista del mar és imperial. Amb elles, la bonica façana gòtica frontal de l'església contrasta amb la part posterior, llegat del romànic.
En entrar a l'edifici principal, apareix un magnífic claustre el pati central del qual, d'aspecte abandonat, li confereix una aura malenconiós. Va ser en aquesta zona on diversos milers de presos republicans van estar amuntegats entre 1937 i 1939.
Les empremtes del seu pas van quedar impreses, en formes de dibuixos i gravats, a les parets del monestir. Abans d'això, el 1835, la desamortització de Mendizábal va marcar el principi de l'ocàs del Reial Monestir d'Oia.
Milers de presos republicans van estar amuntegats aquí entre 1937 i 1939
CENTRE CULTURAL I RAPA DONES BESTES
Avui dia, el monestir acull un bon nombre d'actes culturals i realitza interessantíssimes visites guiades que recorren totes les estades del complex, incloent la seva preciosa i històrica horta.
Des d'ella, es veuen les muntanyes que s'estenen a l'esquena del monestir. Va ser en aquests cingles, coberts d'arbres i pastures, on els monjos medievals van començar a criar els cavalls salvatges gallecs.
D'aquí va sorgir la tradicional celebració gallega coneguda amb el nom de la “Rapa das Bestas” , en què es talla les crineres dels cavalls, se'ls desparasita i es curen les seves ferides, abans de deixar-los de nou en llibertat.
La tradicional Rapa das Bestas
EL CASTELL DE SOUTOMAIOR: FORTALESA, PALAU I JARDÍ BOTÀNIC
I després de deixar enrere el rumor de les onades i l'olor de pólvora dels antics canons d'Oia, arriba el moment de conduir una hora cap al nord per arribar al castell de Soutomaior.
El castell de Soutomaior és, com el monestir d'Oia, un lloc camaleònic. Alçat al segle XII com a fortalesa per dominar les fèrtils terres de la vall del riu Verdugo, va patir diferents transformacions al llarg dels segles, passant de ser un avançat complex defensiu a un palau estiuenc aristòcrata.
El castell de Soutomaior: fortalesa, palau i jardí botànic
EL PERE MADRUGA
La figura més destacada de la història del castell i del llinatge dels Soutomaior va ser Don Pedro Álvarez de Soutomaior, hàbil guerrer, senyor ambiciós i ànima indòmita , que va aixafar la revolta dels irmandiños (1467-1469) , va recuperar el castell de les seves mans i ho va ampliar, creant el segon cercle de muralles i convertint-lo en un dels bastions defensius més imponents del nord-oest del país.
La millor manera de gaudir d'aquesta part de la història del castell és admirant la magnífica i realista projecció d'una pel·lícula animada que es realitza a les mateixes pedres de la torre de l'homenatge.
El castell de Soutomaior va ser aixecat al segle XII
RESIDÈNCIA I JARDÍ
Després de la mort de Pedro Madruga i una crua lluita per la seva herència, el llinatge Soutomaior es va afeblir i el castell va caure en l'oblit.
Tot i això, gràcies a les obres de conservació, no té aparença de lloc abandonat quan camines pels seus merlets o puges dalt de la seva espectacular torre de l'homenatge. Des d'allà, les vistes són de les que ajuden escriptors i somiadors a crear art.
Les aigües del riu Verdugo es distingeixen de lluny, escanyades per pegats d'eucaliptus i bedolls, vinyes i pastures. Algunes cases blanques formen un petit nucli urbà i, a l'esquerra, una ermita medieval corona un turó més elevada que la que domina el castell.
L'escriptora María Vinyals va rebre el castell com a herència
Aquest va haver de ser el paisatge que va inspirar l'escriptora Maria Vinyals , qui, a finals del segle XIX va rebre el castell, com a herència, de mans dels seus oncles , els marquesos de la Vega i Armijo.
Maria va heretar també l'esperit indòmit de Pedro Madruga i va ser una de les primeres figures de la lluita per la igualtat de gènere a Espanya. Part del seu llegat es pot gaudir al **museu històric** que porta operant al castell de Soutomaior des de maig de 2018.
Castell de Soutomaior: un viatge en el temps
Passejar, com feia Maria, pels jardins del castell és com fer-ho per un edèn. Al costat de la simètrica estructura dels jardins francesos, es troba un parc on creixen exòtiques espècies arbòries
Trobaràs aquí una araucària xilena i una enorme sequoia americana , de gairebé 45 metres d'alçada, al costat de xiprers de Lawson, cedres libanesos, palmeres, castanyers, magnòlies i belles camèlies.
Un sender parteix del parc i es perd a una zona boscosa delimitada per vinyes. I és que el raïm sempre és present a les Ries Baixes.
Raïms que creixen al costat de les pedres centenàries. Són elles les que els expliquen els secrets i les històries que les alimenten. I és així com als seus embriagadors vins embotellats trobem el sabor de les llegendes.
No et perdis el passeig pels jardins