Silenci, aquí es desconnecta
La vida mediterrània no és un anunci de cervesa amb jovenets sumits en un irreal estiu perfecte. La vida mediterrània és una caseta blanca a Formentera amb finestres marrons i el mar sonant en obrir la porta.
Si les onades que se senten són les de la platja Migjorn , llavors és que ets al ** Hostal Aigua Clara :** 26 habitacions i bungalows gairebé a peu de sorra que demostren que a la turística illa balear encara queda on sentir-se com a casa.
La pau que caracteritza qualsevol estança en aquest hotel ja la va saber veure cap a 1969-1970 el metge alemany amo de l'establiment. La seva especialitat era la psiquiatria i cada estiu reservava unes setmanes per traslladar-se fins a l'Aigua Clara, a tall de recés, amb alguns dels seus pacients.
Si et desperta el mar a la platja Migjorn és que ets a l'Hostal Aigua Clara
El qualificatiu de familiar acompanya l'Hostal Aigua Clara des d'aquella època, quan eren els Mayans els qui, abans de convertir-se en els seus propietaris, ho gestionaven. Ara se n'encarrega Maria Mayans que va créixer entre turistes i que, després d'uns anys treballant com a professora a Mallorca, va tornar a Formentera el 2009 per fer-se càrrec del negoci.
“Jo era una bestiola que m'escapava. Anaven i venien clients. Venien nens, jo hi jugava. Va començar a venir una família alemanya amb una filla de la meva edat, estaven molts dies aquí i jo vivia amb ells, dormia amb ells, me n'anava a la platja i cantàvem al menjador cançons en alemany. I després, quan vaig anar creixent, vaig treballar molt, vaig ajudar molt els meus pares en tot el que sortia”, explica Maria a Traveler.es.
De fet, continua treballant molt. Rar és veure-la asseguda, si no és per xerrar amb algun hoste. I és que és precisament aquest tracte proper cosa que Maria considera que diferencia l'Aigua Clara d'altres hotels de l'illa. No és només que parli sis idiomes, és l'afecte que posa al dia a dia.
“Cuido molt el client. El conec, sé què vol. Espero que no soni prepotent, però crec que és la meva qualitat humana. Jo tenia dos anys quan vam començar amb el turisme, he crescut a un hotel. Vivia sis mesos entre turistes i crec que me n'he impregnat”, reflexiona la Maria.
Bungalows de l'Hostal Aigua Clara
Per això, fins a l'Aigua Clara arriba una clientela internacional que té en comú la fidelitat a un hotel senzill, on hom recorda que els plaers de la vida, aquells que vénen carregats d'una calma satisfeta, tenen a veure amb els detalls.
Saber que els teus amfitrions estan compartint amb tu el millor que tenen, els seus luxes més preats, és la millor garantia que en un lloc et tractaran bé. “Intento que això sigui com m'agrada que sigui casa meva. M'agrada tenir una gandula sota una savina per llegir i descansar; als matins, m'agrada prendre'm el meu te o el meu cafè mirant el mar; a la posta de sol, el meu vinet… Intento que allò que a mi m'agrada sigui el que trobin els clients i vulguin tornar”, compte Maria.
Que a les habitacions no hi hagi televisió també és un detall que la Maria comparteix amb clients inicialment reticents. “A casa hem viscut amb els nens petits molts anys sense tele. A mi no m'ha agradat mai la caixa ximple”. Vençut el recel inicial, “després de la primera nit, [els clients] em diuen que han dormit escoltant el mar i millor això que escoltar una pel·lícula, música o la tele”.
Aquí ve a desconnectar. De fet, a l'Aigua Clara tot està pensat per fer-ho, perquè la vida baixi revolucions.
Estirar-se sota les savines a llegir sense preocupar-se pel 'he de'
El so de les onades ens marca el ritme, el blau turquesa de la decoració a joc amb el color de l'aigua els dies de calma aporta el plus de bellesa, esmorzar amb la promesa de estirar-se sota les savines a llegir sense preocupar-se pel 'he de' deixa enrere els sentiments de culpa i el saber que només cal creuar una passarel·la per complir aquest famós “Agafa el teu barret i posa-t'ho, anem a la platja escalfa el sol” només ens pot donar felicitat. Molta felicitat.
Tant és així que la reforma que ja té al cap aposta per crear més zones de descans i ampliar la de ioga, que ja compta amb el luxe de tenir una tarima davant del mar. Perquè a l'Aigua Clara també fa uns set anys que desenvolupen aquesta activitat.
“A mi sempre m'ha agradat molt fer esport, vaig pensar que tocava dirigir-se cap al ioga i que seria bo poder oferir les classes. Vaig conèixer Eva [Oller, professora de ioga a Formentera], ho vam parlar i vam començar sota les savines (…) Casava bé amb el concepte de tranquil·litat, desconnectar, gaudir del mar i de l'energia” , recorda Maria.
Amb la clientela interessada i agraïda, tocava millorar. “Després d'uns anys, vam construir la tarima i des de fa uns tres vam començar amb els recés”. En organitzen dos al principi de la temporada i dos al final. Qui prova, repeteix. L'energia positiva hi és.
El luxe de practicar ioga en aquesta tarima davant del mar
Millorar i evolucionar. La història de l'Aigua Clara sempre ha anat de ballar amb els canvis que ha viscut l'illa a l'últim mig segle.
Dels fills de famílies acomodades franceses, americanes i angleses que arribaven buscant un estil de vida hippy i es van quedar per muntar els seus negocis es va passar a la Formentera dels anys 70, amb la construcció de grans mols hoteleres i el turisme de masses, principalment alemany; per després arribar fins a mitjans dels 90, quan es va posar de moda entre els italians. Actualment, la situació està canviant. “Diuen que els italians se n'estan anant a Croàcia ia altres destins que fins ara eren molt perillosos. Aleshores, no sé bé cap on anem, però caldrà reinventar-se”, analitza Maria.
En aquest reinventar-se, a més d'anar sumant comoditats, la Maria ha posat els seus ulls a la cuina ia un esmorzar cada vegada més ampli en què es tenen en compte les diferents dietes que demana la societat (sense gluten, vegana, vegetariana…) **, també ofereixen restaurant “per a aquells clients als quals no els ve de gust anar-se'n a dinar fora cada dia”.
Aquí és on entra en joc Marina Coll , al capdavant dels fogons a l'Aigua Clara. Venia de treballar per a Nandu Jubany a Vic (Can Jubany) ia La Savina (Can Carlitos) , i la del 2019 ha estat la temporada en què ha assumit el desafiament de crear per primera vegada la carta.
Ens quedem a viure aquí?
“Sempre havia estat a les ordres de. Aleshores o anava a aprendre a un altre lloc, que m'enviessin i aprendre així, o venia jo sola i aprenia del que em trobava, del que havies de fer tu sí o sí” , compte a Traveler.es.
Amb una sèrie de directrius de Maria enfocades al fet que hi hagués producte local i opcions vegetarianes o alguna vegana, “però no limitar-nos a unes verdures a la planxa, sinó preparar-les de manera una mica més especial”; Marina va dissenyar una carta amb propostes com el calamar de Formentera amb sobrassada, el ceviche de gambes, l'amanida d'humus o el pa pagès amb escalivada i peix sec. Per postres? El pa amb xocolata, oli i sal. Sempre cal deixar buit per a les postres.
I sí, igual que aquests clients que van començar visitant l'Aigua Clara cap als 70 i avui segueixen tornant, Marina i la seva cuina també repetiran la temporada que ve. Un motiu més per tornar a casa.
Calamar amb sobrassada de l'Hostal Aigua Clara
Cada detall compta, com el color turquesa a joc amb el mar dels dies en calma