El cineasta francès Jacques-Yves Cousteau va batejar Isla Isabel com "la petita Galápagos mexicana".
Illa Isabel. Així a bot aviat i sense més referències no ens sona gaire. De fet, hi ha molts mexicans, fins i tot els que viuen al mateix estat de Nayarit, que no han anat mai a Isla Isabel. I això té una explicació. Bé diverses: Isla Isabel està aïllada a l'oceà Pacífic, a unes tres hores amb llanxa de la costa des de Sant Blai, el port més proper.
Un altre escull més: es tracta d'un Parc Nacional i Reserva de la Biosfera amb un alt grau de protecció —les aus que hi habiten són molt vulnerables a factors de pertorbació— i per això només hi poden accedir 60 persones al dia. El preu? Fletar una embarcació per a sis amb una companyia ecoturística que tingui els permisos per accedir a la illa costa aproximadament 600€.
Els babaus de potes blaves són algunes de les aus marines més nombroses d'Illa Isabel.
Ja a la llanxa, el viatge, encara que llarg, té atractius de sobres perquè no es faci pesat. Per començar, hi ha els dofins que habiten aquestes aigües i que solen sortir a saludar quan un menys s'ho espera.
Entre novembre i maig, a més, freqüenta la zona el tauró-balena, que pot assolir 16 metres i que està considerat el peix més gran del món. Així que, si la sort està de la nostra part, a l'experiència ja extraordinària de conèixer Isla Isabel, podrem afegir el plus de nedar amb aquests leviatans marins.
La platja Las Monas forma part d'un ecosistema únic: llacunes, manglars, platges de sorra, talussos i litoral.
Arribats a l'illa, hom comprèn per què l'oceanògraf i cineasta francès Jacques-Yves Cousteau la va batejar com "la petita Galápagos mexicana". Excepte per les senzilles casetes de pescadors que s'alineen a la platja –els mariners són els únics que es queden alguns dies a la zona– la resta de la illa és pràcticament verge.
Sense aigua corrent, sense electricitat i el que és millor: gairebé sense éssers humans. I és que aquest és el regne indiscutible de milers i milers d'aus marines que nien en arbres, platges, penya-segats i illots de roca. La veritat és que els animals ni s'immuten davant de la presència humana: a cada pas cal vigilar per no trepitjar les iguanes, ja que elles ni tenen pressa ni estan disposades a apartar-se. Faltaria més! Són a casa!
Les iguanes d'Illa Isabel no tenen por dels éssers humans i campen a plaer.
A Isla Isabel es reprodueixen nou espècies d'aus marines de grans dimensions i entre elles hi ha les emblemàtiques fragates (Fregata magnificens) molt reconeixibles en època d'aparellament perquè els mascles inflen la seva bossa gular espectacular d'un intens color vermell. En aquest santuari també es poden veure nombrosos pelicans (Pelecanus occidentalis), babaus cafè (Sula leucogaster) i els vistosos babaus de potes blaves (Sula nebouxii) que curiosament també poden trobar-se a les Galápagos originals.
ILLES MARIETES, UN ALTRE PARADÍS MÉS... ACCESSIBLE
Però el Parc Nacional Illa Isabel no és l'únic en aquest racó del litoral mexicà que presumeix de ser a la llista de la Reserva de la Biosfera de la UNESCO. El Parc Nacional Illes Marietes —compost per Illa Llarga i Illa Rodona — és també un temple d'aus i de fauna submarina que fa les delícies dels científics. Però la seva gran accessibilitat –només es triguen 20 minuts en llanxa– i la immensa bellesa del lloc atrauen, com és lògic, molts visitants, cosa que ha generat molts problemes de sobreexplotació turística que s'estan intentant combatre.
I si bé les Marietes també tenen restricció d'aforament, la realitat és que durant els caps de setmana els voltants de les illes s'omplen fins a la bandera de barques, barquetes i fins i tot embarcacions amb tobogans que s'acosten per al bany, la pràctica del busseig, l'esnòrquel o el pàdel surf. I un altre motiu per a l'èxit total: **Platja Amagada s'ha convertit en el més desitjat dels escenaris per als instagrammers àvids de lluir tipàs i sumar molts likes. **
Platja Amagada o l'objecte de desig dels instagramers que passen per les Illes Marietes.
Segons la creença popular, aquesta curiosa platja tancada en una mena de cràter es va formar després dels bombardejos en pràctiques que es van realitzar aquí durant la Segona Guerra Mundial. Però el cert és que **l'immens buit circular de Platja Amagada no és res més que una dolina, un fenomen geològic natural. **En paraules senzilles: és el sostre d'una cova que es va ensorrar. La seva bellesa és gairebé èpica.
Però accedir-hi no és a l'abast de tothom. Cal saltar al mar des d'una llanxa, endinsar-se nedant en una estreta cova submarina i afanyar-se perquè no t'atrapi l'onatge. I això només és possible durant la marea baixa, si no bufa gaire el vent i quan les condicions del mar són favorables. Un cop superada l'aventura, finalment, s'arriba a Platja Amagada. Això sí, per allò que comentàvem del control d'aforament, només un té 30 minuts per visitar el lloc –fer-se els selfies– i sortir nedant abans que pugi massa l'aigua.
**SUBSCRIU-TE AQUÍ a la nostra newsletter i rep totes les novetats de Condé Nast Traveler #YoSoyTraveler **