Vista aèria de l'antiga fortalesa jueva
Sona el despertador a les 4 del matí. Una es lamenta aleshores i reclama més hores de son. Se sent temptada de fer mitja volta i arraulir-se sota els llençols. Tot i això, un moment de lucidesa mental li recorda el perquè d'aquesta 'tortura': ha arribat el moment de l'esperada visita a Masada, el darrer bastió jueu.
I no només això: també ha arribat el moment de gaudir d'una de les albes més espectaculars que es poden viure a Israel . Una daquestes experiències que recordarà per sempre. Tot i que encara, és clar, no ho sap.
L'espectacle del seu clarejar bé mereix un matiner
Perquè una encara es troba en el moment en què, fent un esforç sobrehumà, dóna un respingo del llit i es refresca, es posa roba còmoda i abandona, encara a la penombra de la nit, l'alberg on s'allotja: el Masada Guest House, l'únic en quilòmetres a la rodona.
Una reguera de persones que es dirigeix, llanterna a la mà, cap a la taquilla del centre de visitants, li revelen que no és l'única, ni de bon tros, a la recerca de l'experiència. A les 5 del matí obre les portes Masada, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. És el tret de sortida per començar la visita.
Una petita aventura que suposa posar-se les piles per guanyar la cursa al sol: abans que claregi haurà d'haver recorregut el serpentejant camí que arriba al cim, a 450 metres d'alçada sobre el Mar Mort —només a 60 sobre el nivell del mar—.
Els més enèrgics i esportistes ho aconseguiran a uns 40 minuts. Una, amb el cor a mil i la sufocació corresponent, aconsegueix complir-lo en una hora . Per a aquells sense cap interès a veure clarejar, un regalet: es pot visitar Masada en telefèric en horaris normals sense necessitat de matinar.
Roques, història, el Mar Mort als teus peus i el sol fent de les seves
Un cop a dalt la brisa prem, el vent és fresc però s'agraeix. Els ulls es claven llavors a la línia que separa la terra del cel. Allà a l'horitzó, on s'intueixen les muntanyes de la veïna Jordània, fan acte de presència els primers raigs de sol. Les aigües del Mar Mort, que s'escampen a pocs centenars de metres sota els seus peus, es tornen platejades. De cop, tot s'il·lumina. I arriba l?emoció.
Veure clarejar des de Masada resulta ser absolutament meravellós.
LA CONQUESTA DE LA FORTALESA
Completada la sortida del sol arriba el torn de descobrir les raons per les quals aquest lloc icònic resulta tan especial: la lliçó d'història comença i una, mentre s'amara de dades i anècdotes, decideix passejar entre ruïnes. Una línia negra distingeix les reconstruccions de les restes originals.
Tot va arrencar al 70 dC, quan els romans van prendre Jerusalem a força de sang i foc. Van destruir el Temple de Salomó, van treure la vida a milers de jueus i van posar fi a la rebel·lió que els hebreus havien començat uns anys abans.
No obstant, encara els quedava algun reducte per conquerir. Un d'ells, Masada, una ciutat jueva que des de gairebé 70 anys abans havia estat utilitzada com a fortalesa. De fet, va ser el propi Herodes El Gran qui va manar construir-hi el seu castell, aixecar una gran muralla que la protegira, diferents cisternes, alguns magatzems, arsenals i torres de defensa: ja temia el rei que algun enemic intentés envair-los en algun moment.
Masada, aquesta immensa altiplà de 550 per 270 metres envoltat de penya-segats en ple desert de Judea, seria absolutament infrangible.
Caminar entre les restes de les antigues cases és obligat
Van ser milers els homes, dones i nens que, fugint de la barbàrie de Jerusalem, van decidir refugiar-s'hi. Vivien en la fortalesa aleshores els anomenats sicaris, jueus radicals coneguts pels seus sagnants assassinats als mateixos hebreus que no complien, segons ells, amb la llei com calia. Aquelles famílies van creure trobar a Masada recer. Seguretat. Res més lluny de la realitat.
Encara avui, quan es gaudeix de les vistes des de dalt de tot de la fortalesa, es poden distingir les bases d'un dels vuit campaments militars que la Desena Legió romana va muntar a poca distància mentre es preparava per al setge. En altres paraules: els jueus van poder veure avançar a poc a poc l'enemic.
Amb la companyia d'una audioguia o sense, caminar entre les restes de les antigues cases és obligat. Es contemplen així els vetustos colomars, usats per a la cria de coloms: no només se servien de la seva carn per alimentar-se, també utilitzaven els seus excrements com a adob per als horts, doncs aquí a dalt la terra era molt poc fèrtil.
Les restes de l'antic palau d'Herodes demostren la magnitud i la pompositat de què gaudia. Les cisternes revelen la manera com s'apanyaven per emmagatzemar l'aigua que necessitaven per sobreviure a les altures. No obstant això, allò que més crida l'atenció són les restes dels banys rituals —mikves, en hebreu— manats crear pel rei dels jueus: estan construïts amb un gust exquisit.
Palau d'Herodes a Masada
EL FINAL MÉS INESPERAT
Fins que es van realitzar excavacions arqueològiques cap al 1963, el que es coneixia de Masada procedia de els escrits de Flavio Josefo, un comandant jueu capturat després de la rebel·lió de Jerusalem que va decidir canviar la seva professió per la d'historiador. Sembla que ja s'emportava això de reinventar-se fa 2.000 anys…
Va ser ell qui es va encarregar de transmetre l'horror esdevingut a Masada després de l'arribada dels romans. Segons els seus escrits, mentre els paviments acabaven de construir una rampa cap al capdamunt de l'altiplà —cosa que va trigar a finalitzar quatre anys—, els mateixos jueus van incendiar les cases i van destruir les possessions: millor això que caiguessin en mans de l'enemic. De fet, la cosa va anar molt més lluny: quan van ser conscients que la derrota era imminent, també van decidir posar fi a la vida. Abans el suïcidi que l'esclavatge.
Quan la Desena Legió va destruir les muralles i va aconseguir el cim de Masada, el que va trobar va ser el més absolut silenci: tots havien mort. Els cadàvers es comptaven per centenes i es repartien de llarg a llarg de la fortalesa. L'espectacle era dantesc.
Una queda impactada per aquelles històries i continua reflexionant mentre acaba d'escudrinyar fins a l'últim racó de la fortalesa. Finalitzada la visita, només us queda fer una última ullada a les vistes abans d'iniciar el camí de tornada.
A baix, això sí, li espera la recompensa més esperada: l'esplèndid esmorzar buffet del guest house, perfecte per reposar energies.
Al capdavall, el dia només acaba de començar.
Finalitzada la visita, només li queda fer una última ullada a les vistes