La nova cursa cap a la Lluna
Segle XXI: nous països i empreses privades entren a la carrera espacial. Miquel Sureda, físic, doctor en Enginyeria Aeroespacial i professor a la Universitat Politècnica de Catalunya, ens traça el mapa.
ESTATS UNITS - NASA (National Aeronauticsand Space Administration)
Si per a Barack Obama la prioritat era Mart, per a Donald Trump ho és la Lluna. N'és una prova la directiva que va signar el 2017 per ordenar a la NASA liderar un programa d'exploració espacial i enviar novament astronautes al nostre satèl·lit. El coet SLS (Space Launch System) , el més potent i costós mai construït, i la nau Orion són les seves cartes.
Llançament d'un coet des de Cabo Cañaveral el 2016
EUROPA - ESA (Agència Espacial Europea)
Per a l'agència europea la prioritat és la Moon Village, una base permanent a la superfície lunar que servirà per donar suport a missions científiques.
El director internacional d?exploració lunar d?aquest organisme, Bernard Foing, situa l'assentament per al 2030 amb una plantilla d'entre sis i deu científics, tècnics i enginyers, que el 2040 podrien arribar a cent. Amb aquest nombre de treballadors, Foing vaticina ja que aviat podria néixer un humà en aquesta estació. L'ESA creu que seria un punt necessari per enviar missions tripulades a Mart.
XINA - CNSA (Xina National Space Administration)
Són els grans silenciosos de la cursa espacial. Tenen un programa molt ambiciós, però molt hermètic. Acaben d'arribar a la cara oculta de la Lluna, han accelerat el seu calendari per crear una gran estació espacial i ja treballen al seu proper coet Larga Marcha.
Hi ha qui diu, fins i tot, que la propera persona a trepitjar terra lunar serà una dona xinesa. De moment, el país ha signat un acord amb l'autoritat espacial russa per cooperar a l'exploració del satèl·lit.
La Xina ja ha arribat a la cara oculta de la Lluna
** RÚSSIA - ROSCOSMOS ** (Agència Espacial Federal Russa)
Ells van ser els primers a posar un home a l'espai, encara que els Estats Units els va guanyar en la carrera a la Lluna. Ara, Vladimir Putin ha anunciat que el 2019 llançaran la primera d'una sèrie de missions a Mart per poder enviar després tripulació.
També preparen el satèl·lit Luna 25, que hauria d'arribar al seu pol sud, a prop del cràter Boguslavsky. El president rus creu que la Lluna s'ha de convertir en una llançadora per explorar altres punts.
** JAPÓ - JAXA ** (Japan Aerospace Exploration Agency)
El 2021 tenen previst llançar una sonda no tripulada i calculen que el 2030 podran portar el seu primer astronauta a la Lluna. Això sí, seria com a part d'una missió internacional en què esperen poder sumar un tripulant si aporten tecnologia.
** ÍNDIA - ISRO ** (Indian Space Research Organization)
Va començar el seu programa espacial el 1960, però no ha estat fins i tot aquests darrers anys que li han donat una empenta econòmica més important.
El 2014 van col·locar una sonda en òrbita al voltant de Mart, i el 2018 tenien previst llançar la seva segona missió a la Lluna, amb el Chandrayaan-2, encara que de moment s'ha posposat. Esperen, ara sí, poder enviar els primers astronautes el 2022.
** ISRAEL - IAI + SPACEIL ** (Israel Aerospace Industries + SpaceIL)
Israel també vol trepitjar la Lluna. Si no hi ha canvi de darrera hora, al febrer llançarà una aeronau pròpia a l'espai, un projecte conjunt de la companyia estatal Israel Aerospace Industries i la iniciativa privada SpaceIL, finançada per diversos filantrops jueus.
La IAI també ha signat un acord de col·laboració amb la NASA per aportar-los dades a canvi de tecnologia.
Qui guanyarà la cursa?
LES INICIATIVES PRIVADES
**Elon Musk - SpaceX **
Després de llançar un Tesla a l'espai, Elon Musk ha presentat ara qui serà el primer turista a visitar la Lluna. Es tracta del artista japonès Yusaku Maezawa , que el 2023 ia bord del Big Falcon Rocket capgirarà el satèl·lit i tornarà.
Mentrestant, SpaceX segueix rebent contractes de la NASA per a missions d'aprovisionament de l'Estació Espacial Internacional, a més del llançament de nombrosos satèl·lits. Musk és qui ha posat sobre la taula –i amb gran èxit– la reutilització de coets, encara que el seu objectiu continua sent Mart.
**Jeff Bezos - Blue Origin **
Amb el New Shepard i els diferents llançaments a l'espai, Bezos també s'ha sumat a reutilitzar coets. Però és amb el New Glenn –nom homenatge al primer nord-americà que va orbitar la Terra, John Glenn– amb què vol competir amb Musk.
El també fundador d'Amazon ha anunciat, a més, que treballarà amb la NASA i l'ESA per crear un assentament a la Lluna per “descongestionar” –diu ell– la indústria pesant de la Terra.
**Richard Branson - Virgin Galactic **
Caldrà estar atents perquè el fundador de Virgin Galactic ha promès uns propers mesos emocionants. Diu que en qüestió de setmanes –molt abans del previst– arribaran a l'espai i que ell mateix sortirà de la Terra properament. Per això ja ha rebut el mateix entrenament a què se sotmeten els astronautes.
Conquerir-la, el primer pas per arribar fins a Mart
***** _Aquest reportatge va ser publicat al **número 124 de la Revista Condé Nast Traveler (gener) **. Subscriu-te a l'edició impresa (11 números impresos i versió digital per 24,75 €, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler de gener està disponible en la seva versió digital per gaudir - lo al dispositiu preferit . _