Monastiraki, el centre de tot
Un cop t'endinses a Atenes ho entens tot: un batibull de sons, de vida imparable, de persones formiguejant per les venes d'aquesta ciutat que tot ho va començar i tot ho va guardar en aquestes pedres del camí que resulten ser part de la història de la ciutat i de les civilitzacions.
Què passa amb aquesta ciutat? Què té d'atrapant? Serà el so dels kombolois (aquests reliquiaris que els homes manegen amb una mà fent xocar els seus comptes, per desestressar-se ells, per escoltar el clap-clap nosaltres) ; serà el tracte proper gairebé germà dels seus veïns que parlen amb tu en grec però amb ganes d'entendre totes les paraules; serà que aquí les nits són infinites i les seves festes canalles (riguin-se de Berlín); serà que la seva contracultura, el seu furor pel gos Loukanikos, el seu caràcter irreverent i necessàriament combatiu, es respira a cada porus; serà que més enllà dels barris de Plaka i Monastiraki , sempre ens quedarà l'esperit rebel de Exarxia ; serà que...
Serà que estem enamorats d'Atenes i malgrat ser una de les capitals més assotades per la manida 'crisi', ens porta cap a la seva llum com a cuca de llum, gaudint d'una de les ciutats més honestes, sinceres i veritables d'Europa. Ja no queden capitals així ; ja no queden capitals amb aquest respecte gairebé anarquista contra la invasió de grans cadenes i la reivindicació del mateix. Cal anar a Atenes a comprendre com eren les capitals abans, quan els seus barris cèntrics eren diferents i tenien personalitat.
Atenes és passat i present rebel