Poble de Rute, a Còrdova.
Rute a la primavera té un punt tropical. Un lloc que sembla tret d'una novel·la de realisme màgic, un etern Macondo que no ha passat desapercebut per a la literatura pàtria universal –Cela venia cada estiu per visitar el paradís perdut dels rucs, una Reserva Natural que aixopluga 100 ruquets i per la qual han passat celebrities de tot el món, des de la reina Sofia a Olivia Newton John, per fer-se la foto amb un poètic animal–.
Arribar fins a la ciutat ja és una aventura. Rute es troba abraçada per les muntanyes, a més de 600 metres sobre el nivell del mar, ia ple Parc Natural de les Serres Subbètiques. Des de qualsevol part del poble, també des de la plaça més alta, la del Passeig del Fresno, les vistes de la serra de Rute no t'abandonen. **
Vistes de la serra de Rute, a Còrdova.
En un dels cantons de la plaça s'aixeca el Museu del Pernil; en una altra, el pintoresc Museu de l'Anís –que més tard visitarem– ia un bar amb terrassa i vistes a la plaça ia les muntanyes, uns homes beuen copes d'anís i licor des de primera hora del matí. Anises i licors porten produint-se aquí més de quatre-cents anys als seus centenaris alambins.
Per cert, entre els seus carrers blancs també s'hi amaguen alguns dels patis més llorejats de la província de Còrdova –a Rute sempre s'emporten els primers premis–: el d'Aurora Sánchez, al carrer del Priego; el de Carme, del Racó de Carme i el Pati d'Anselm, a l'interior del Museu de l'Anís.
Pati d'Anselmo, a Rute (Còrdova).
PER UNA CARRETERA D'ANUNCI
Avui el cel està cobert de petits núvols i la carretera –amb vista a l'embassament d'Iznájar– que ens porta des de la plaça del poble fins al nostre allotjament sembla una d'aquestes localitzacions per als rodatges d'anuncis de cotxes . Corbes, sempre amb l'aigua blava al fons, flors de tots els colors, trins d'ocells i aroma de pi i romaní es colen per les finestretes, baixades fins al límit.
Rute té una serra pública dins del Parc Natural de les Serres Subbètiques –a només un passeig del poble– que és un paradís per al turisme actiu. Pujar fins la serra de les Creus, on es veuen fins a cinc províncies d'Andalusia; fer el sender del turó del Canuto –on s'ubica la talaia o torre merletera d'origen cristià, al pic muntanyós anomenat Hacho, a uns 1000 metres d'altitud–, passejar per Sierra Alta per contemplar La Tiñosa (1570 m), el pic més alt de la província de Còrdova , o la seva interminable ruta de fonts són alguns dels seus grans hits.
Aquí es troben dos naixements de rius interessants: el riu de la Hoz –el naixement i la gola del qual conformen un dels racons més bucòlics de la província– i el del riu Anzur, un afluent del Genil.
Ruta per la serra de Rute, al Parc Natural de les Serres Subbètiques (Còrdova).
ALLOTJAR-SE AMB VISTES AL 'LLAC'
Tot i que a Rute hi ha quatre o cinc allotjaments amb vista al conegut com a 'llac d'Andalusia' (embassament d'Iznájar), el Racó de Carme, en aquestes dates, és el més especial de tots . El seu premiat pati és una bellesa i el mim amb què el cuiden les propietàries, els detalls i l'energia positiva que es respira en aquest lloc el converteixen en la base doperacions perfecta.
Al centre del pati, sota l'ombra d'una noguera espectacular, envoltada de testos amb tota mena de flors de colors –i detalls com velles botes usades a manera de testos–, l'àvia està prenent la fresca. Carmen, la seva filla, mentrestant cuida els seus testos i us donarà tota la conversa que vulgueu tenir sobre l'entorn, les tradicions, les flors i la comarca.
Pati del Racó de Carmen, a Rute (Còrdova).
Envoltant el pati, els quatre bufons apartaments ofereixen tot el que es pot desitjar per a una escapada: finestres amb vistes al 'llac', autèntics terres de premsa hidràulica amb belles rajoles, racons i objectes amb ànima, piscina per refrescar-se a la tornada de les excursions, completa cuina i, per als més romàntics, fins el seu propi jacuzzi a algun dels seus apartaments.
A més, al seu encantador pati s'organitzen de tant en tant tallers de flors silvestres al capvespre, mentre la brisa mou les fulles. Rute és una ciutat de tradició floral important, on hi ha fins i tot dos endemismes: Allium reconditum i Hypochaeris rutea, dues rupícoles, o flors que habiten entre les roques, que alguns viatgers vénen a fotografiar.
Pati d'Aurora Sánchez, a Rute (Còrdova).
MENJAR I BEURE MILLOR QUE BÉ
De Rute no te'n pots anar sense esmorzar a Los Galleros. Les tres pastisseries més famoses de la ciutat són les encarregades d'elaborar els rics pionons, els pastissos d'ametlleres i les pasta de full.
Per als menys dolços, una altra apetible opció per esmorzar està al mig del carrer Duquessa, al passeig del parc: Pata Negra. Aquí has de tastar els clàssics mollets amb el pa de mingo o de telera i donar-te un festí amb alguns dels olis més premiats del món que són d'aquesta zona: Rute-Priego-Carcabuey, amb l'oliva de muntanya com a protagonista. Si vols, podràs acompanyar-ho amb una mica de pernil de pota negra de la localitat, llardon de Cadis o lacon.
Busques donar-te un bany d'autenticitat local per esmorzar? Aleshores posa rumb al bar Los Claveles, en hora matutina, el lloc perfecte per perdre't entre profundes copes d'anís, amb vistes a la plaça del Passeig del Fresno. **
Pionons a Galers Artesans de Rute (Còrdova).
Per als amants de la cullera, una escapada a la vila veïna de Zambra serà una oportunitat d'endinsar-te a les carreteres i llogarets de la zona i una sorpresa culinària. El tradicional bar Casa Juanito t'espera amb els seus potatges de mongetes pintes amb perdiu, els cuits, les sopes tradicionals de mandonguilles o tota una varietat de gaspatxos. Un luxe rural.
Si busqueu tapejar a Rute, al mig del carrer Duquessa, el Desastres. I posats a provar un dels grans temples de la cua de toro a la localitat, el restaurant Venegas, que ha aconseguit diversos primers premis en aquests vímets. Per sopar amb vistes i espelmes, El Juanes o la terrassa de l'hotel El Mirador, dos dels llocs més romàntics.
Un altre d'aquells locals que no et pots perdre és El Lloc, una cocteleria on gaudiràs, a preus més que assequibles, del mestissatge de la licoreria local amb la nacional i la internacional combinades amb fruites del temps. Propostes com Somni Subbètic, amb anís de Rute, llimona de pati i maduixa anisada, o el Tourist, a base de rom amb mel de canya de Frigiliana i gingebre, et deixaran sense paraules. A més, el lloc està dins del parc municipal i per a les nits de primavera i estiu és el lloc perfecte.
Restaurant Venegas, a Rute (Còrdova).
RACONS ROMÀNTICS I VISITES TOP
Una d'aquelles escapades que cal fer sí o sí si ets a Rute és al poble veí i germà d'Iznájar. Sobretot, si entre els teus plans està trobar-te –de sobte– en un dels racons perfectes per declarar el teu amor o posar-se en pla contemplatiu.
Iznájar és una petita localitat amb vista a l'embassament i és l´excursió d´una tarda perfecta. El millor és accedir a la localitat per la segona de les entrades, la del 'pont gran' i pujar fins a la ciutadella àrab que es conserva en perfecte estat . Dins del famós Pati de les Comèdies, trobaràs el Racó del Petó. Ja saps, ho tens a tret.
Però també una altra d'aquestes experiències imperdibles és la visita al Museu de l'Anís, que si és de la mà del seu propietari, Anselmo Córdoba, es converteix en una de les visites més divertides que faràs a Rute. Recorreràs l'antic celler de brandi, “vestit de maig”. Coneixeràs la tradició rutenya en l'elaboració d'anissats i licors. Degustaràs alguns dels deliciosos productes que s'elaboren en aquest lloc i podràs comprar algun dels seus productes per emportar-te'l a casa de record. També se'n visita el pati, un dels més premiats del Concurs de Patis de la província de Còrdova i del de la Subbètica.
Museu de l'Anís, a Rute (Còrdova).
Una altra de les experiències més top de Rute és** visitar la Reserva de Burros d'Adebo.** Durant 30 anys, l'ànima mater d'aquest projecte, Pascual Rovira, que es defineix a si mateix com a “anarcopatafísic irrecuperable”, va aconseguir atreure Rute i la seva República Asnal a les grans figures de la literatura ia celebrities de mig món.
Per aquí han passat la reina Sofia, Cela, Alberti, Saramago, Gala, innombrables ministres, Pedro Almodóvar, la Duquessa d'Alba, Tita Cervera, Paola Dominguín, Agatha Ruiz de la Prada, però també la néta de Christian Dior, executius de l'IBEX 35 i cent d'artistes, poetes i músics que segueixen venint aquí gravar els seus clips de vídeo. **
A més, la Reserva té una relació fluida amb la Fundació Juan Ramón Jiménez, amb l'associació poètica Veus de l'Extrem de Moguer, i fins i tot amb la Fura del Baus, que va fer servir en un dels seus espectacles, Naumàquia, un ruc alat que sobrevolava els espectadors. El burret es deia Califa. I tant ell com Pascual Rovira, responsable de la Reserva, són una celebritat. Rovira és un tipus interessantíssim de conèixer, encara que, de moment, la reserva no estigui oberta al públic, tristament.
Reserva de Burros de Adebo, a Rute (Còrdova).
UNA LOCALITAT MOLT LITERÀRIA
Però Rute sempre ha estat present a la Literatura. Les referències a aquest lloc van començar amb el llibre de viatges del príncep hereu del ducat de la Toscana, Cosme III de Médicis (1668-1669), que va recórrer Espanya i Portugal al segle XVII. També apareixerà a El Quixot i en altres novel·les de Miguel de Cervantes, com El casament Enganyós o La Sultana.
Però si alguna visita va marcar definitivament el territori per sempre va ser la de Rafael Alberti el 1921 –de fet s'està treballant per crear una ruta que segueixi els passos per la localitat i el seu bellíssim entorn–. Va viure aquí durant una temporada. La seva germana era la dona del notari i, quan al poeta li van diagnosticar una afecció de pleura al pulmó i els metges li van recomanar un clima sec de muntanya, es va mudar aquí.
Des de Rute Alberti va mantenir una fructífera relació amb la Residència d'Estudiants de Madrid i els membres de la Generació del 27 . De fet, amb Federico García Lorca es cartejava molt sovint des de la localitat. Aquí el poeta va rebre el Premi Nacional de Literatura per Mariner a Terra; va escriure part dels textos del seu Quadern de Rute i es va inspirar per a la seva obra de teatre L'adefesio.
Carrer Chorreadero, a Rute (Còrdova).
El testimoni literari el va prendre, fa uns 30 anys, la revista literària Àmfora Nova, dirigida pel també escriptor local i acadèmic José María Molina. Una publicació que ha estat capaç d'atreure autors destacats, premis Nobel, Príncep d'Astúries, premis nacionals de Literatura i que té com a eix central Ángeles Mora, una poeta rutenya que va rebre el Premi Nacional de Poesia l'any passat. Alguna cosa té Rute a l'ambient que és poesia pura.