Sant Esteve de Pravia, més que una vila marinera asturiana.
Testimoni del passat industrial de Sant Esteve de Pravia són les imponents (i recentment restaurades) grues que jalonen el marge esquerre del Nalón, ria a la qual s'adhereix aquesta vila peculiar de l'occident asturià.
Hi ha cases d'indians, hi ha exòtiques palmeres, hi ha hortènsies de colors impossibles, hi ha bons restaurants de cuina tradicional i fins i tot un port… però alguna cosa perceps en el seu ambient (pseudo)mariner que et diu que no, que no ets davant de l'estampa típica d'un poble costaner asturià. Tranquil, és justament per això, perquè no ho és. Sant Esteve de Pravia és excepcional.
Desembocadura del Nalón, a Astúries.
LA HISTÒRIA
És el port carboner de Sant Esteve de Pravia, declarat d'interès historicoindustrial, un museu a l'aire lliure. Recordem que va ser el primer i l'únic del nostre país on el carbó es carregava directament als vaixells. Només has de caminar per la vila per anar topant amb els vestigis del que va ser un dels centres explotadors de carbó més importants del nord de la península. Mostra d'això són les grues abans anomenades, els carregadors (que passaràs per sota), i l'estació de ferrocarril: una línia de via estreta servia per transportar la negra roca asturiana des de les conques mineres fins a la costa, des d'on sortiria per ser explotada per la indústria siderúrgica basca.
També mereixen una visita la Junta d'Obres del Port, l'edifici de la Duana Marítima i la Casa de Banys, que posteriorment va passar a ser la comissaria del port.
Vistes des del restaurant del Gran Hotel Brillante.
L'HOTEL
Ens explica Fernando Artime, propietari del nou Gran Hotel Brillante, que poetes com Rubén Darío i pintors com Joaquín Sorolla o Mariano Fortuny van passar els seus dies entre les parets de l'antiga pensió Brillant de Sant Esteve de Pravia. Raó per la qual La Gran Suite del recent renovat hotel, que ocupa un edifici històric de principis del segle XX, rep el nom del famós escriptor nicaragüenc en honor seu. Una història que aporta sensibilitat a la nostra estada i fa que la nostra imaginació viatge d'un cop de ploma fins a aquella època daurada en què la vila rebia freqüents visites dels intel·lectuals de l'època, els qui van trobar el seu lloc al món entre mariners i veïns del poble (Rafael Altamira va viure en una casa al costat del port).
Ha estat la interiorista Beatriz Silveira l'encarregada de tornar l'esplendor a aquest hotel asturià de 14 habitacions i vuit residències privades amb detalls tan sofisticats com a mobles fets a mida, capçals folrats amb teles de la casa anglesa Designers Guild, marbres d'Almeria, Alacant i Portugal, aixetes portugueses i làmpades de Otherlamps model Carbasses de Pravia dissenyades per Paloma Eguilior i Matilde Llado.
Al seu restaurant, amb vistes a la ria ia una de les grues del port, es practica una culinària de producte on els sabors d'antany (demana l'ensalada i les galtes guisades) arriben acompanyats per un servei clàssic i impecable.
Gran Suite Rubén Darío, al Gran Hotel Brillant.
RUTA DELS MIRADORS
Al final del passeig fluvial, allà on s'aixeca el dic i la ria es besa amb el mar, comença la part divertida de la Senda Costera de Murs de Nalón, que connecta Sant Esteve amb la platja d'Aguilar i és coneguda com la Ruta dels miradors. I diem divertida perquè hauràs de pujar ni més ni menys que 420 esglaons per arribar fins a l'ermita de l'Esperit Sant i el mirador, el primer del trajecte. La resta aniran apareixent escalonadament al llarg d'aquest camí de poc més de sis quilòmetres que transcorre entre lligabosques, llorers, castanyers i eucaliptus a dalt del penya-segat.
Un consell, si t'entra la temptació de baixar fins a alguna de les desertes platges (algunes nudistes) que atalairàs des dels miradors, tingues en compte que en molts casos l'accés és força complicat. I no ens estem excedint en fer servir l'adverbi. Per posar un exemple, per baixar fins a les platges de l'Atalaya i la Cazonera hauràs de gairebé 'rapel·lar' agafat a una corda per un corriol costerut. I sense arnès de seguretat!
Vistes des de la ruta dels miradors.
LA PLATJA PROPERA
A la desembocadura del Nalón, a l'altra banda de la ria, ens trobem amb Els Quebrantos, l'enorme platja de Sant Joan de l'Arena que, al costat del veí Playón de Bayas, conforma l'arenal més llarg del Principat. De sorra fosca i pedregosa, fort onatge i protegida per un sistema dunar, és un dels patis d'esbarjo preferits pels surfistes (de fet hi ha diverses escoles de surf apostades-hi).
Platja dels Quebrantos, a Sant Joan de l'Arena.
Per a molts és la platja somiada, més que per la seva amplitud, per la cuidada zona de gespa que l'envolta, on a més hi ha dues guinguetes on refrescar-se durant els dies calorosos. Si puges per les escales del mirador de Punta del Pozaco, que serveixen per accedir a l'altra banda del sorral quan hi ha marea alta, obtindràs una panoràmica increïble d'aquest trosset de costa asturiana.