Et queda molt per aprendre de les Illes Canàries
LA CATEDRAL CASTELLANA QUE NO HO ÉS
Arribar des de la llunyania a Aruques permet experimentar la sensació que algú s'ha portat una ciutat de la Meseta a **Gran Canària**. Per un moment, les plataneres i els colors que inunden les cunetes s'esfumen i els foscos pinacles i el campanar d'una sorprenent església treu el cap lluny. Pel viatger que estigui acostumat a l'arquitectura religiosa d'aquestes illes, el que més el sorprèn és no veure el blanc i l'estil colonial que impera a la resta de temples. Pel viatger inexpert, el simple fet de veure aquest impressionant deliri neogòtic una cosa descontextualitzada ja és un bon descol·loc.
Tot i això, la seva explicació està en el desig d'aquesta ciutat de tenir una parròquia que el caracteritzés i que mostrés el seu orgull i puixança econòmica a la resta de l'illa. Una mateixa motivació que motivaria aquells burgs al nord del Tajo a gastar-se els doblons a grans esglésies. El 1917 es va obrir aquesta construcció de dimensions catedralícies (no tant en mesures totals, sinó en proporció amb la resta de la localitat), d'arquitecte català, Manuel Vega March , i que només la distingeix de les grans edificacions mesetenyes el seu color fosc, fruit d'una pedrera local de pedres volcàniques i chamuscades.
El deliri neogòtic de l´església d´Arucas
DUES ESTÀTUES I RES DE FORMIGÓ
El Illot de Llops és una mena de càpsula en què les illes s'han aturat per sempre. És com si s'haguessin posat d'acord per preservar aquest petit reducte de terra situat al nord de l'explotació turística Fuerteventura . Avui dia és una de les excursions més socorregudes ja que se li promet al turista contemplar fons marins exuberants, pujar a un volcà, passejar entre salines i banyar-se a piscines naturals . La recompensa és justa i gens hiperbòlica ja que l'Islot ofereix aquesta virginitat inexistent en altres ínsules i que es tradueix en unes quantes cases apilades al voltant del seu únic port pesquer.
Tot i això, en aquest desert sense encofrats ni asfalt, sorprèn trobar dues estàtues amb què s'immortalitza part de l'orgull de l'enclavament. La primera és la de una família de llops marins amb què es reivindica l'anterior colònia que va fer del lloc un santuari ecològic per a aquesta espècie que, avui dia, no s'ha aconseguit recuperar. La segona és més sorprenent si és possible ja que és el típic bust-homenatge que sol passar desapercebut a altres carrers però que aquí s'accentua la seva presència pel buit. Es tracta d'una senyora que posa seriós que té cert aire a Chus Lampreave . Però no, no és la genial actriu, és la poetessa i escriptora Josefina Pla, una de les figures més influents en la cultura paraguaiana contemporània, que va tenir bé néixer en aquest inhòspit lloc per després acabar viatjant per Espanya i assentant-se a Asunción.
Illot de Llops
UN MUSEU SOTA L'AIGUA
Més enllà que l'obra de Jason deCaires pugui tenir més valor anecdòtic que artístic, el cas és que el Museu Atlàntic situat a **Platja Blanca (Lanzarote)** és una bona excusa per iniciar-se en el món del submarinisme. Pot resultar força forçat, ja que la filosofia d'aquesta pràctica és, principalment, la de gaudir de fons inalterats, però no deixa de ser sorprenent. I més quan a l'altra banda de l'escafandre apareixen fins a 300 figures de caminants errants, cossos humans i escenes del dia a dia. Unes creacions que interactuen amb el paisatge i amb la llum i que acaben reaccionant davant del medi aquàtic de manera inesperada. Encara no s'obrirà fins al març del 2017 , l'expectació i els esforços sense guia ja són tot un esdeveniment.
'The Rubicon', un de les conjunts escultòrics del museu submarí de les Canàries
UN PASSEIG ENTRE VINYES VOLCÀNIQUES
Probablement no hi hagi més desafiament agrícola a tot Espanya que fer vi en una de les illes més joves i actives geològicament. El que passa a La Geria, Lanzarote , és gairebé un miracle nascut de la necessitat i el bon fer dels seus agricultors. El sistema és senzill alhora que fotogènic. Les vinyes són recollides a petites terrasses flanquejades per pedres volcàniques que recullen l'aigua i protegeixen les arrels de l'evaporació. El contrast del verd de les fulles amb el negre és el primer punt d?aquest espectacle cromàtic que, els més finolis, definirien com el triomf de la vida. A més del consegüent gaudiu d'aquests vinyes , les petits cellers blancs que poblen el cor de l'illa es converteixen en un al·licient ja que 14 es poden visitar, ofereixen tasts i alguna explicació sobre com el foc de les entranyes d'aquesta terra aporta uns matisos tan variats al beuratge.
Vinyes de La Geria
UN VERITABLE 'KUNTHAUS'
A l'Espanya contemporània, una de les idees més ambicioses era la de crear cases de la cultura seguint el model alemany a cada ciutat. Un espai multidisciplinar , obert al públic de moltes maneres en què el principal objectiu no és exhibir de manera freda, sinó donar acollida a les ments locals més creatives. Tot i que molts d'aquests projectes van quedar en museus d'art més o menys fallits, el TEA de Tenerife s'ha elevat com a referència. És una delícia arquitectònica (enèsim aplaudiment a Herzog & de Meuron ) que fuig de l'espectacularitat barata per albergar sales d'exposicions, cinemes, una biblioteca on és difícil no sorprendre's del context i un centre de fotografia pràcticament únic a Espanya. **El futur de Santa Cruz Tenerife** passa per l'art i el seu bressol, almenys, la tenen ben plantada.
TEA, Santa Creu de Tenerife
EL MAJOR TELESCOPI ÒPTIC DEL PLANETA
L'illa de La Palma no només s'emporten tots els premis de bellesa i conservació natural. En aquest espai protegit íntegrament per la UNESCO com reserva de la Biosfera la natura s'ha portat de manera generosa regalant paisatges impossibles, boscos mil·lenaris i formacions rocoses juganeres. Un dels avantatges d'aquesta preservació meticulosa és la inexistent contaminació acústica que li permet ser un espai Starlight i que ha propiciat que els mestres astronòmics fixin aquí un dels telescopis més grans del món. El GRANTEQUEN és únic en la seva espècie per la seva mida i possibilitats i, a més, s'ha convertit en un al·licient turístic ja que organitza visites guiades idònies per als que volen bussejar per les interioritats d'aquest prodigi científic.
GRANTEQUEN
LA CONSTRUCCIÓ GÒTICA MÉS MERIDIONAL
L'Edat Mitjana, tal com el coneixem, no va existir a les Illes. Sobretot perquè encara no havien viscut la colonització més ambiciosa d'Espanya i amb prou feines era un enclavament comercial. Per això és estrany trobar-se amb castells centenaris com el que governa a Sant Sebastià de la Gomera. La Torre del Comte intimida pel seu context i perquè és un baluard inesperat entre els alegres colors de la capital gomera. En la seva època va ser utilitzada per posar ordre i deixar clar el poder de la noblesa a l'illa, per això el seu nom és propici per distingir castes. La seva estil tardogòtic , la seva alçada, la façana emblanquinada i el fet de ser l'edifici d'aquesta època i estil situat més al sud del planeta li aporta aquest punt de curiositat sempre tan magnètic. I per completar aquest viatge en el temps, la casa de Colom rememora l'escala que el conqueridor va fer en aquest port abans de posar rumb al Nou Món.
*Article publicat originalment el 24 de juny de 2016 i actualitzat (amb document audiovisual) el 26 d'agost de 2016
La Torre del Comte a Sant Sebastià de la Gomera