Casa en rines a l'antiga Numància
No ho va tenir fàcil el totpoderós Imperi per aconseguir el control d'aquest territori quallat de rius d'aigües fresques, pastures excel·lents per al bestiar i fructífers horts enfonsats en la profunditat de les valls.
Més de dos mil anys enrere, el que avui coneixem per Soria era, a més d'una cruïlla amb un alt valor estratègic, un racó fèrtil i profitós.
Una pereta en dolç per a l'exèrcit romà en el seu afany de conquerir la Hispània.
Però heus aquí que el que troben aquestes tropes que es presumien invencibles és una ferotge resistència.
Una terra protegida per pobles celtíbers (els arévacos i els pelendons) disposats a defensar la seva cultura, els seus costums i la seva dignitat fins i tot amb la pròpia vida.
Ruïnes al Turó de la Mola, Garray
El resultat va ser un dels episodis més heroics de l'antiguitat, un període de fragoroses batalles i setges interminables fins a locupació definitiva dels romans.
El que avui queda d'aquesta història és una sèrie de jaciments arqueològics que jalonen aquesta província. Ciutats romanes superposades sobre castres celtíbers, que són com un llibre obert amb què repassar una de les pàgines més belles del nostre passat.
Perquè igual que hi ha **una Soria de Machado**, una Sòria romànica i **una Sòria deliciosa de tòfones i bolets **, existeix també una Sòria romana, desapercebuda i de vegades oblidada malgrat la seva extraordinària riquesa patrimonial.
Recorrem aquests paratges a la recerca d'empremtes de la cristianització del territori sorià. Una ruta per rebobinar cap a aquests temps de circs i amfiteatres, de gladiadors i bacanals, quan el món encara estava per dibuixar-se tal com el coneixem avui.
Medinaceli, un dels pobles més bonics d'Espanya
PASSAR PER L'ARC
Sí, és el primer que cal fer per submergir-se a l'univers romà. Ni més ni menys que pel Arc de Medinaceli, pel qual entraven triomfants els generals des de les seves quadrigues llençades per cavalls.
Erigit al segle I d. C. en una ostentació de poderío, les seves dimensions són monumentals ja que havia de ser vist des de la distància. Meravellosament conservat, aquest arc que segueix el model de Trajà és l'únic de la península amb triple arcada i un dels més rellevants d'Europa.
A Medinaceli , tanmateix, no ostenta l'exclusivitat romana. Perquè la que fos Occilis en temps de l'Imperi amaga uns quants mosaics escampats per la ciutat. Els qui vulguin tornar al present han de saber que aquesta vila castellana per excel·lència, aquest poble enclavat en un alt a la confluència dels valls del Xaló i de l'Arbujuelo, és una de les més boniques d'Espanya.
L'arc romà de Medinaceli
VILES AVANÇADES AL TEMPS
I tant perquè van simbolitzar la volta al món rural, la recerca del camp com a qualitat de vida davant de la voràgine urbana. Oi que et sona això?
Les viles romanes eren aquells assentaments on tornar els ulls just quan les ciutats van perdre la seva esplendor. Propietats agràries que van anar mutant a residències aristocràtiques pertanyents a famílies poderoses.
A Sòria hi ha un bon grapat de restes d'aquesta mena d'hisendes campestres: Vildé, Los Villares, Los Quintanares…
Però n'hi ha un que cobra una especial rellevància: **la vila romana de La Dehesa**, als afores del poble Coves de Sòria ia 15 minuts de la capital. Un jaciment que revela secrets nous amb cada capa que s'explora. Visitar-ho és descobrir una mansió de quatre mil metres, construïda amb materials de gran qualitat i magníficament pavimentada amb mosaics de motius geomètrics.
I també una curiositat : una àmplia zona dedicada al bany (ai, la importància de la bellesa) amb una banyera revestida de tessel·les, de la qual no se n'ha trobat fins ara cap exemplar similar. Que no desesperin els qui tinguin imaginació escassa per recompondre tanta pedra: la vila compta amb el museu Magna Mater, on tot s'explica de luxe.
Mosaic a la vil·la romana de La Dehesa
ABANS MORTA QUE RENDA
És Numància, és clar, tothom coneix aquesta història. La de la ciutat heroica que va preferir el suïcid a la rendició, que va optar per ser devorada per les flames abans que vençuda per les armes. La resistència èpica d'aquesta tenaç i obcecada població celtíbera que va fer tremolar els fonaments de l'Imperi.
El rastre d'aquest episodi el trobem al seu jaciment al Turó de la Mola, a Garray, al mateix lloc on Escipió, avalat per un exèrcit descomunal, va decidir sotmetre el lloc.
Tretze mesos va durar el setge als braus numantins, que van resistir en condicions infrahumanes, aguantat fins a l'últim alè. Tretze mesos després dels quals, exhausts de gana i malalties, van decidir incendiar-se per no caure en mans enemigues. Un final de valentia i dignitat que va alimentar la llegenda.
Numància, la ciutat que va preferir el suïcidi a la rendició
La Numància dels celtibers va ser arrasada, alhora que naixia una altra Numància: la del símbol de la llibertat.
Avui, quan s'han fet més de 2.150 anys, la gesta continua gaudint d'un valor subjectiu: el de la rebel·lió del nen contra el gran, el de la defensa dels drets humans. Aquella rara avis que es va enfrontar sense fissures a Roma és i serà per sempre la icona de la resistència, de manera que el seu nom està lligat a aquest concepte. Defensa numantina, per exemple, diuen al món esportiu.
Passejar avui per aquestes ruïnes sorianes (un tram de la muralla, una casa reconstruïda…) és reviure, amb la pell eriçada, aquest esdeveniment. Una lliçó que es complementa amb maquetes, rèpliques i explicacions dels experts.
Fins i tot tres vegades a l'any **(finals de març, finals de juliol i finals de setembre)** té lloc entre aquests murs mil·lenaris una teatralització mítica sobre la caiguda de Numància.
Garray, un trosset d'història
D'UXAMA A TERMES
Dues influents més ciutats que no hem d'obviar. La primera, monumental des d'un turó amb vistes al riu Duero, es convertiria, després de la cristianització, en el germen de la bella El Burgo d'Osma, declarada actualment Vila d'Interès Turístic.
Un jaciment que deixa endevinar la seva esplendor en època de Tiberi, quan s'erigeix en un nucli comercial i administratiu. La Casa dels Plints (que ocupava tota una poma) i el conjunt de cisternes (se n'han localitzat més de vint) per emmagatzemar i distribuir l'aigua són avui completament visibles.
La segona és una gran desconeguda de què, advertim, resulta inevitable enamorar-se. Però abans, entre l'una i l'altra, el camí ens regala una estampa preciosa: la del poble de Caracena, mimetitzat amb la pedra daurada i enfilat a un promontori rocós sobre dos abruptes barrancs.
Caracena, un poble entre dos barrancs
Ara sí, a Termes , tornem a l'època clàssica per explorar la que ha estat cridada per uns “Pompeia soriana”, pel bon estat de conservació; i per altres la “ciutat de les formigues”, per les seves cases excavades a terra.
La veritat és que aquí va existir una urbs romanes de manual, amb tota mena d'avenços. Des de l'aqüeducte submergit a la roca (una obra mestra d'enginyeria hidràulica) fins al fòrum pecuari , passant per tavernes, botigues i fins i tot habitatges de més de sis pisos.
Tant o més que la seva rellevància arqueològica captiva el seu entorn natural. Especialment amb la darrera llum del dia, quan la roca gres s'encén en foc i el lloc es tenyeix de tons rogencs. Si el moment coincideix, a més, amb una nit de lluna plena, es podrà assistir a un esdeveniment magnífic: la Festa del Pleniluni, una cerimònia de màgia i misteri en què se sopa i es balla al voltant d'una foguera.
És una ocasió de reivindicar lúdicament els orígens d'aquestes terres.
Fòrum Flavio, a Tiermes