'Nutrir l'estima', creada per l'artista Jorge Rodríguez-Gerada amb els membres de la Fundació Crisálida
Arran de terra de vegades és difícil distingir una obra d'art feta de blat d'un camp mal llaurat. Arran de terra de vegades estem tan cecs que tot sembla el mateix. Creus que el compost només és escombraries o que si una persona és diferent serà perquè no se t'assembla, però és molt probable que en tots dos casos no tinguis raó i que si t'allunyes t'acabes adonant que en realitat no tenies ni idea de res. Gairebé res no és només una única cosa. Gairebé tot té el perquè. Gairebé mai la bellesa no és només el que ens diuen que és la bellesa. De vegades cal tornar a mirar.
Així passa amb el land art, un corrent de l'art contemporani que utilitza els materials que es troben en plena natura per crear un híbrid entre arquitectura, paisatge i escultura. Experimentar-ho exigeix una altra perspectiva. Exigeix estar-hi i viure l'obra. I així passa més d'una vegada a la nostra pròpia biografia, en què cal elevar-se i prendre distància per distingir allò que està davant dels nostres ulls i no estereotipar-ho.
El llenç escollit per a l'obra ha estat un camp de blat
Amb aquests elements al cap la Fundació Crisàlide d'Osca, dedicada a la integració de persones amb discapacitat intel·lectual, li va demanar l?artista d?origen cubà Jorge Rodríguez-Gerada, conegut pels seus murals i per grans intervencions realitzades a l'espai públic, que creés una obra d'art a l'àmbit rural d'Estopinà del Castell i ell els va oferir Nutrir l'estima.
Sobre el terreny (a vista d'ocell), Nutrir l'estima representa un parell de mans (una mà infantil i una mà adulta) que estan a punt d'unir-se. Les mans, per a l'artista, són eines que faciliten i sustenten la vida. Són símbol del poder creador, de l'equilibri entre donar i prendre i del potencial de tot allò que podem manifestar a través de l'acció i del treball.
Però a més amb aquestes mans Rodríguez-Gerada fa un homenatge a la feina que exerceixen els membres de Fundación Crisálida, ja que Iris, Aleix, Martí, Cristina, Àlex, David, Jacinto, Carina, Caroline, Jennifer, Esmeralda, Ana, Milla i Alén pasten cada dia amb les mans el pa, les coques, les magdalenes i les galetes que alimenten els habitants del seu poble.
Les mans, per a l'artista, són eines que faciliten i sustenten la vida
A Nutrir l'estima, els “pigments vius” dels quals són els colors de la maduració del blat i la torba, van participar tant ells com les seves famílies i la gent del poble que es va voler sumar.
Per la seva naturalesa, l'obra és efímera i està en transformació constant. De fet, la seva fi arribarà a l'octubre del 2021, quan es reculli el blat, es converteixi en farina i els membres de la Fundació Crisálida estimin pa amb ell.
Amb aquest acte de creació col·lectiva, explica l'artista cubà a la seva pàgina web, volen celebrar el valor de les relacions horitzontals, reconèixer l'aportació individual al bé de la comunitat i albirar tot allò que podem ser capaços d'aconseguir quan sumem esforços per concretar idees que només es poden dur a terme si formem equip.
La metamorfosi de l'obra serà enregistrada en vídeo i fotografiada per l'artista Ana Álvarez-Errecalde, coneguda pels seus treballs sobre el part i les cures.