Per què no hi som JA?
Vibrant, moloníssima, arty, jove per sempre. Què estem fent amb les nostres vides que no estem a Berlín?
1. LA SEVA RELACIÓ AMB AQUEST OSCURÍSIM EPISODI DEL PASSAT
La manera com Alemanya ha tractat la seva relació amb el nazisme és especialment admirable si tenim en compte que poc es prodiga aquest tipus d'actitud (millor no mirem cap a la nostra pròpia història) . El fet d'haver perdut la guerra va obligar el país a fer un procés d'anàlisi i purga per expiar la culpa col·lectiva. De l'opressió del molt visible i sobri monument a l'Holocaust a les plaques a les façanes dels edificis que discretament assenyalen escenes de crims antisemites, la ciutat no oblida.
2. REBOSA HISTÒRIA
Com la petita Prússia va aconseguir convertir-se en un dels estats més puixants (ex., de vegades massa puixant) del món, és un d'aquells relats apassionants que un mai no es cansa d'estudiar. Federico el Gran a cavall, el casc de Otto von Bismarck, Rosa Luxemburg assassinada, l'escena artística de la República de Weimar, el Reichstag cremant, Jesse Owens a la pista d'atletisme, els bitllets nazis que havien perdut tot valor sent utilitzats com a combustible per escalfar-se, l'espionatge durant la guerra freda, la caiguda del mur…
3. PERÒ NO S'OBCECA AMB ELLA
El búnquer on va morir Hitler (o no) és avui un pàrquing totalment mancat d'interès entre edificis governamentals . La ciutat no té por de construir-se una vegada i una altra pensant en el futur moltíssim més que en el passat, renaixent les vegades que calgui i fent esborrall i compte nou. Hi té experiència.
4. SEGUIR EL TRAÇAT DEL MUR FENT PSICOGEOGRAFIA
Més que el gran tram de la East Side Gallery que segueix dempeus , on la gent es fotografia davant dels murals que demanen pau al món, la part més xocant del mur és precisament la que no es veu. La que passava davant de la porta de Brandenburg o dividia el que avui són àmplies avingudes plenes de vida. Passejant lliurement per la ciutat d'avui és impossible no preguntar-se com és possible que s'hi aixequés una muralla. Les imatges dels ciutadans pujats al mur el 1989 són encara una de les plasmacions de genuïna alegria i transmetre aquesta vibració d'història en directe més fortes que hem pogut veure.
Per aquí passava el Mur de Berlín #Mauerfall #Lichtgrenze
5. ELS ESPAIS OBERTS
I quan va caure el mur, la ciutat es va omplir de buits que encara no s'han omplert completament. Amplitud és el que es respira a la ciutat, plena de parcs, jardins o, menys estètics, solars abandonats que produeixen una sensació de ciutat a mig fer però que al cap ia la fi també donen aire, aquest bé tan preat a les nostres ratera contemporànies.
6. L'ARQUITECTURA
Amanida d'estils arquitectònics, la cúpula del Reichstag dissenyada per Norman Foster podria ser una de les seves icones contemporànies, però la ciutat convida a descobrir a cada cantonada la superposició d'èpoques en un desordre tan llis com seductor. Barroc i Bauhaus es donen la mà, historicisme i arquitectura feixista comparteixen espais, tu et passeges amb ull avizor i reps una lliçó en l'art –de vegades involuntari- de la superposició.
Cúpula del Reichstag, Berlín (Alemanya)
7. TEMPELHOF
Aquest aeroport al mig de la ciutat és moltes coses alhora: exemple de la típica arquitectura feixista grandiloqüent, protagonista del pont aeri que va proveir la ciutat el 1948 evitant que quedés aïllada "al mar comunista" i paradigma de la reconversió d'espais públics en convertir les pistes ja buides i inútils per als vols en un gegantí parc públic.
També és emblema de la lluita contra la gentrificació: en un referèndum recent, els berlinesos v van otar massivament en contra del projecte de l'ajuntament de construir habitatges i oficines a les zones verdes que envolten les pistes. Hi ha lloc per a tot: horts urbans a parterres, concerts, activitats esportives o simplement espai per caminar en solitud entre les herbes seques o gelades (segons l'època de l'any en què s'estigui) perdent durant un moment la consciència que s'està al cor d'Europa.
8. LA VIDA NOCTURNA
Paraules més grans. Sortir per Berlín és una d'aquelles coses que saps com comencen però no com acaben . D'una hamburguesa ràpida sota les vies del tren a una rave improvisada a un espai industrial reconvertit , d'una cerveseta tranquil·la en un bar que podria ser el saló de la teva àvia a entonar càntics tradicionals grecs en un restaurant suís, la guayonesa i l'energia urbanes contagien el cul més mandrós.
L'antiga estació d'autobusos reconvertida a FESTA
9. EL CURRYWURST
Menjar ràpid emblemàtic de la ciutat i un exemple pringós de la multiculturalitat de la societat germana actual. És Turquia, és Alemanya, és salsa tacant-te els dits i omplint-te l'estómac. Quan te'n prens un no només ingereixes una salsitxa, ingereixes mestissatge del bo.
10. EL MENJAR TRADICIONAL REIVINDICAT
Cerveseries a l'ombra d'arbres, contundents braços i fetge de vedella competeixen amb el omnipresent brunch i les noves tendències gastronòmiques . I és clar, també té la seva cultura de cafè, plena de llocs tous i càlids per sentir-se com en els temps de la república de Weimar, però amb wifi.
Contundència al curri
11. L'ILLA DELS MUSEUS
Hola, Nefertiti. Hola, altar de Pèrgam. Hola, porta d'Istar . El nou museu, l'antic, la catedral, guarden les mostres del passat colonialista de l'imperi alemany i del seu pas per cultures que havien conegut temps millors que van vendre (o els van ser arrabassats) els seus tresors en temps en què el concepte de patrimoni estava en bolquers.
12. EL KULTURFÒRUM
És un d'aquests projectes culturals grandiloqüents que es posen com a exemple a les facultats de ciències socials europees i s'intenta extrapolar altres ciutats amb èxit desigual. També és el projecte bessó de l'altra Alemanya a l'illa dels museus de Mitte, aquesta vegada envoltat d'arquitectura contemporània. La Philarmonie o la Nova Galeria Nacional de Mies Van der Rohe amaguen tresors per al visitant i el berlinès àvids de cultura.
Porta de l'àgora sud de Milet, al Museu de Pèrgam
13. KREUZBERG, FRIEDRICHSHAIN I NEULÖLLN
Són els noms d'aquests barris que s'enquadren dins del cercle de barris modernis del món, juntament amb Williamsburg, Palerm, Malasaña o Portland sencera . I, encara que la paraula hipster hagi acabat per convertir-se en un clixé de tot allò dolent, aquests barris de Berlín, simplement, molen tot.
14. L'UNDERGROUND
La gentrificació (ai, què seria de nosaltres sense aquesta paraula) i l'aburgesament de la societat és evident (Haus Schwarzenberg és molt més un reclam turístic que qualsevol altra cosa), però encara que els temps de glòria de les grans cases okupes i del moviment artístic subterrani bullente potser hagin passat, l'escena segueix aquí, amb una vida de contracultura i rotllo que aflora al palet sorprès que tots portem a dins.
Districte de Kreuzberg
15. LA SENSACIÓ DE LLIBERTAT
Sembla mentida, però encara es pot fumar als bars (que ràpid havíem oblidat el que era), i això no és un motiu de conflicte i d'alçament de celles sinó de tolerància. I no hi ha horaris de tancament. I la gent és respectuosa i no hi ha embolics. Que difícil i fàcil és fer-te sentir que estàs gaudint del millor d'Europa.
16. LA CERVESA
Sermesa sermesa jo vull prendre sermesa. Doncs si hi ha algun lloc adequat per fer-ho, és aquest. Pren nota en aquesta guia dels millors llocs per gaudir-la.
La cervesa alemanya més autèntica
17. ELS PREUS
Berlín és de les poques grans capitals europees en què viure no és arruïnar-se cada dia una miqueta. Els lloguers, malgrat l'escalada de preus, continuen sent assequibles i ser vista dins del seu propi país com una mena de rèmora econòmica davant les puixants Frankfurt o Munic (que són les que treballen de debò a ulls dels seus habitants) afavoreix que tingui tot el que és bo d'una gran ciutat sense tant del que és dolent.
18. EL RIU I ELS LLACS
El bon temps a Berlín fa explotar els seus habitants, que aprofiten cada minut de sol estenent-se nus (el nudisme, una de les contribucions alemanyes al món) a la vora del riu o pelegrinant fins a Wannsee per ficar-se un xut de natura al costat del seu llac, la tradicional fuita de cap de setmana dels habitants de la urbs.
Wannsee: gandules, guinguetes, sorra ia viure.
19. ELS MERCATS DE CARRER
Cada barri té el seu, que van des de la millor tradició teutona de mercat ambulant nadalenc que dura dos mesos als de les zones amb majoria immigrant en què de vegades sembla que estiguessis a Istanbul. El Markthalle Neun de Kreuzberg és una aposta segura per als gurmets de carrer i, és clar, la ciutat també té la seva pròpia escena de food trucks esperant a ser descoberta.
20. SEMPRE HI HA ALGUN LLOC NOU ON ANAR
Sí, no paren d'obrir nous centres comercials (el Mall of Berlin) amb diferents coartades culturals , però també s'inauguren espais a l'aire lliure com el Park am Gleisdreieck, als voltants de l'abans una mica insulsa Postdamer Platz , i grans projectes culturals estan en marxa, com la renovació del Berliner Stadtschloss. Sempre canviant, sempre seductora, a Berlín cal tornar una vegada i una altra.
Seguir @raestaenlaaldea
El mercat dels gaudiments de Berlín