Casa Huarte
La Casa Huarte , exalçada per la història de l'arquitectura des de la seva construcció a finals dels anys 60, és objecte de desig d'artistes i intel·lectuals i, tanmateix, any rere any, la casa queda buida i inerta, sense vendre, sense tornar a ser habitada.
La raó no es troba en el preu o en el preu protecció de grau màxim per part de Patrimoni Nacional ; es tracta, més aviat, de un xoc de manera de viure i de percepció dels espais , no encaixa en els estàndards de l'exclusivitat actual , segons els experts en immobiliària.
És una casa refugi, intimista, des de l'exterior es percep pràcticament emmurallada. Un cop dins l'efecte es fa més evident, pels sostres baixos i per una entrada de llum que indueix al recolliment.
Casa Huarte, per Luis Asín
Cada espai s'obre a tres patis concatenats , escalonats, on la vida interior es dissipa amb el gaudi dels frondosos jardins. La natura és molt present també a les façanes, les envaeix.
El moviment modern europeu , especialment el nòrdic, va quedar plasmat en aquest habitatge sense efectismes . Els seus arquitectes, José Antonio Corrales i Ramón Vázquez Molezún , van resoldre les inquietuds del seu client (el fundador de Huarte i de l'editorial Alfaguara, Jesús Huarte, mecenes de les arts i molt sensible cap als corrents innovadors de l'arquitectura). Junts van aixecar aquest temple d'avantguarda a les Espanya del 1960 , encara impermeable a una visió més àmplia de larquitectura.
Avui llangueix i s'amaga encara més sobre si mateixa . De tant en tant, rep pelegrins de l'arquitectura a la recerca del misticisme que amaguen els seus murs. Aquesta casa només admet compradors que valorin, no només la importància històrica, sinó la riquesa de la vida domèstica que promet , un búnquer semienterrat a prova de pandèmies contemporànies.
Casa Huarte
És una obra arquitectònica que crea passions, ara també artístiques. Un dels millors fotògrafs d'arquitectura espanyols, Luis Asín , estudia des de fa anys cada detall dels racons de la casa, la inflexió de la llum interior, el canvi de les estacions que es reflecteix a la vegetació, l'atmosfera canviant de cada hora del dia. Aquesta observació esdevingué una peça d'art, The Fall una “fotografia viva”, integrada per múltiples fotografies en moviment, que reflecteix les imatges que es van anar prenent durant gairebé quatre mesos. El conjunt de les imatges es va convertir en un vídeo mostrat a ARCO 2019 a la galeria Espacio Valverde.
“És una obra emocionant, és art . Durant el període d'execució del projecte vaig tenir oportunitat d'observar i registrar la casa i el jardí de manera continuada. L'interior guarda tota la seva esplendor. La llum i la penombra a l'interior s'assaboreix , cal descobrir l'atmosfera onírica, gairebé irreal i irrepetible. És una obra mestra incompresa avui , especialment per les institucions. S'hauria de convertir en un espai públic de divulgació cultural ”, comenta Luis Asín per a Traveler.es.
Una de les últimes ocasions en què es va obrir al públic va ser a l'esdeveniment Open House Madrid . La directora, l'arquitecta Paloma Gómez Marín assenyala: “ Té una escala humana excepcional . L´espai està molt ben dissenyat, amb dimensions equilibrades. És una casa amb arrels, enganxada a la terra com una plataforma des de la natura, a la vida exterior”.
En aquest moment, s'està treballant en un possible projecte expositiu de l'obra artística, fotogràfica i videogràfica de Luis Asín sobre la casa Huarte, amb motiu de la següent edició d'Open House Madrid, que podria tenir lloc tant a la pròpia casa com a la galeria Espacio Valverde.
Jocs de llum a Casa Huarte