Peces conceptuals obertes en canal
Quan s'observa alguna de les creacions de Marre Moerel és impossible deixar de pensar en els seus arrels nòrdiques.
La boirina de Breda i l'acabat blanc de la ceràmica es fonen amb la llum de les lluminàries i amb el seu llarg cabell, filaments cans que es creuen amb la seva mirada blava, i amb el seu esperit indomable.
Les esferes –làmpades o atuells– s'allarguen i s'hibriden, conviuen amb bases toves i gerros que es posen, voluptuosos, els uns sobre els altres.
Gots en forma de cor
Les seves peces formen un relat autobiogràfic. De petita trobava objectes descartats que dotava de continguts lúdics. Avui busca allò que no entén, allò que li produeix rebuig, i ho transforma.
Durant la seva estada a la Exeter School of Arts, l'horror vacui de l'entorn victorià la va portar a explorar la funcionalitat de la escultura.
A Parsons, Nova York, la rapacitat del sistema mèdic va despertar un interès per la cel·lular que es va plasmar a les 'Biology Series'.
La col·lecció 'Food on the Table'
El sentit del que és útil, del que és decoratiu i del que és comestible varia en cada cultura. Als aliments aquesta percepció s'aguditza.
El projecte 'Food on the Table' va sorgir de l'impacte que va produir a Moerel l'exposició de les vísceres al mercat de Mostenses quan, fa dotze anys, va arribar a Madrid.
Les capes de significat parteixen de lorigen. A Rotterdam, on va començar els seus estudis de disseny, la carn s'alinea amb correcció clínica.
Els llocs de triperia madrilenys van copejar la seva mirada amb la força de l'obscè. Va comprovar que l'efecte es diluïa a les formes.
En acostar-se i abstreure la sang i els teixits, va percebre una bellesa que va traslladar, a través de motlles, a la ceràmica.
La pota de vaca: el recipient ideal per guardar sal o sucre
Però no va ser fins que es va trobar davant de la carcassa d'una ovella en un mercat de Delhi quan el projecte es va definir. Va veure al costellar, invertit, un recipient.
L'empremta calvinista de Moerel exigeix dotar a fi de funció. La repulsió que provoquen les vísceres com a aliment les va portar sobre la taula.
A la cuina, la pota de vaca es transforma en un pot per guardar arròs o sucre, les vores en saler i pebrer, el fetge boví en una safata per servir, el cor de porc en un got i els intestins en una gerra horitzontal per on circula el vi.
Els aliments es fan plats i recipients. El blanc priva a fi de la cruesa de la sang, ho neteja. Les formes són fluides i orgàniques.
A Marre li agrada jugar amb els colors: els ous d'or, el ressò vermell de la sang, el negre com a fetitxe.
Marre Moerel al seu taller
Des de la cultura costumista i domèstica, Marre segueix ideant peces descarnades, conceptualment obertes a canal. Una cruesa de les maneres que no deixa escapar un sentit de l'humor gairebé cruent.
L'Índia és el seu darrer destí recurrent. Allí ha trobat una nova font d'inspiració en una societat entre el conflicte i l'equilibri, entre el caos i la transcendència.
El 2018 va realitzar una residència a Panipat , prop de Delhi, on va dur a terme un projecte en una fàbrica de catifes. Allí va trenar els cabells de les teixidores, unint-les les unes a les altres en un cercle. Les va animar a cantar amb veus prohibides durant la jornada.
Els homes observaven el protagonisme de les dones, invertit. L'explotació de la dona, com els excessos del sistema mèdic nord-americà o el rebuig físic generat per les vísceres, es va convertir en objecte, teràpia, performance, a una forma de curació.
Les peces de Moerel formen un relat autobiogràfic