Casa de Truman Capote a Cala Sanià
Al començament de la primavera del 2021 es va estrenar l'escandalós documental The Capote Tapes, explicant la complexa (i polèmica) personalitat del reconegut escriptor Truman Capote . Capote et pot agradar o no, però no deixa ni deixava ningú indiferent. Tot i això, el que molts van passar per alt és que l'obra mestra que va canviar el nou periodisme nord-americà es va acabar d'escriure en una preciosa cala de Palamós, a la Costa Brava.
A finals d'abril de 1960 , l'escriptor Truman Capote va arribar a Palamós amb la seva parella Jack Dunphy, un bulldog, un canitxe cec, una gata, 25 maletes i més de 4.000 folis que conformaven l'esborrany de A Sang Freda . Aleshores, Espanya encara es regia sota el jou franquista , però algunes zones de la Costa Brava s'escapaven de la rectitud del règim i era una tendència entre personalitats americanes i celebritats passar una temporada per allà, sobretot després que Ava Gadner ho posés de moda . Un veritable oasi enmig duna dictadura.
Terrassa i esmorzar a l'Hotel Trías
La parella va estar un total de 18 mesos a la zona durant tres llargs estius –del 60, 61 i 62–. Durant aquests anys van viure en diferents localitzacions: el Hotel Trias ; la casa de la Plaça de la Alfombra –que encara que ja no existeix com a tal encara compta amb un cartell amb paraules de Truman sobre Palamós: "Això és un poble de pescadors, l'aigua és tan clara i blava com l'ull d'una sirena. M'aixeco d'hora perquè els pescadors salpen a les cinc del matí i armen tant de soroll que ni Rip Van Winkle (protagonista d'un conte de Washington Irving que es va quedar adormit 20 anys sota l'ombra d'un arbre) no podria dormir”- i l'espectacular masia de la Cala Sanià.
Quan vam començar a planejar el viatge volíem evitar l'ús del cotxe i vam estudiar opcions des de Barcelona, el nostre punt de partida. No som fans dels cotxes, no en tenim un de propi i intentem en la mesura del possible reduir la nostra empremta de CO2 sempre que podem. A nosaltres el que ens agrada és pedalar, però és clar, el nostre pedaleig és força urbanita. Però vam descobrir que podíem agafar el tren de Barcelona fins a Caldes de Malavella amb les nostres bicicletes , per després fer una ruta d'unes tres hores i mitja per camins verds fins Platja d’Aro i per la costa a Palamós. I allà que vam anar.
Cala de la Fosca
Com a allotjament vam triar l'Hotel Trias, on a més ens van dir que podríem deixar les bicis sense cap problema. La nostra prioritat era visitar la casa de la Cala Sanià ja que la seva ubicació està al mig del camí de Ronda que va des de Palamós a Calella de Palafrugell. Recorrem part del trajecte amb bici passant per enclavaments tan espectaculars com Cala de la Fosca o la Cala S’Agaró , on Capote i altres intel·lectuals solien assistir als espectacles flamencs de La Panyola (que ja no existeix) amb la Chunga . Aquí vam conèixer el senyor Miquel, veí de Palamós que inverteix els seus dies a casa seva davant del mar confeccionant vaixells artesanals.
El senyor Miquel
Encara quedaven algunes cales i aventures per arribar fins a la casa de Sanià : prats amb ovelles pasturant, camps de roselles en flor, fins i tot la inesperada visita a la barraca que es va construir Dalí a la platja des Castell amb la seva porta decantada. A partir d'aquest tram vam haver de deixar lligades les bicis perquè el camí es torna més escarpat i costa amunt.
Barraca de Dalí a Es Castell
Quan vam arribar a la cala de Sanià, vam veure la casa blanca de lluny, la voregem ja que no es pot entrar i vam decidir no tornar encara al centre de Palamós i continuar una mica més el Camí de Ronda. Ens topem amb un altre descobriment del viatge en arribar a la fascinant Cala Estreta: la Barraca D’en Quico . El Quico viu en aquesta barraca des del 2014 i no utilitza els diners. Acull els viatgers que poden portar a voluntat el menjar que vulguin i fer servir el seu espai. Una altra petita utopia de la costa catalana.
La mítica pastisseria Collboni, al carrer Major
De tornada al poble i encara que ja han passat 60 anys, alguna cosa continua quedant d'aquella Costa Brava que va conèixer Truman, a part de l'Hotel Trias. La pastisseria Collboni al carrer Major (diuen que a Truman li encantava el braç de gitano) o el restaurant María de Cadaqués, on vam menjar les famoses gambes de Palamós (la temporada de gambes és d'abril a octubre). I perseguint les gambes és molt recomanable la visita a la Llotja, a prop del port, al costat de la Plaça de la Alfombra. Aquí, després de pescar, encara es reuneixen a beure els pocs pescadors tradicionals de gambes que queden, com en Jaume i els seus companys.
A Palamós, Jaume i gamba de la zona
Tornant a l'excentricitat del nostre protagonista literari, Màrius Carol , en un llibre sobre l'estada de Truman a la zona, comenta que passejava amb bata de seda pel poble . Una altra de les històries que s'expliquen és que es va assabentar de la mort de la seva amiga Marilyn Monroe quan comprava el diari al carrer Major. Va comprar una ampolla de ginebra i va tornar a l'Hotel Trias al crit de "La meva amiga ha mort! La meva amiga ha mort!"
Quedaven lluny les soirées de l'alta societat novaiorquesa i les seves amigues riques de les que despotrica sense pietat a la seva novel·la pòstuma, titulada Answered Prayers . Quedaven lluny Dick i Perry, els assassins de la família Clutter que tan minuciosament retrata a A Sang Freda. I és que Capote necessitava un final per a la seva obra mestra i per això necessitava que Dick i Perry fossin condemnats amb la pena capital.
Camí de Ronda
Mai no sabrem com haguessin canviat les coses si s'hagués fet una cosa o una altra. Potser Truman hauria trobat pau sent veí del senyor Miquel a la cala S'Agaró en comptes d'acabar amb la seva vida tràgicament. Qui sap? No obstant això, a tardor de 1962 , Jack, Truman i els seus animals van deixar la Costa Brava per no tornar mai.
A prop ens queda a nosaltres aquest petit paradís de cales turqueses , mar cristal·lí i excel·lent gastronomia on bussejar, pedalejar, passejar per la muntanya... o llegir A Sang Freda prenent un Martini amb ginebra.
Després dels passos de Truman Capote...
Filmografia recomanada:
-The Capote Tapes, Ebs Burnough, 2019.
-Capote, Bennett Miller, 2005. Biopic de Truman amb el meravellós Phillip Seymour Hoffman.
-Infamous, Douglas McGrath, 2006. Un altre biopic de Capote.
-La Nit que no s'acaba, Isaki Lacuesta, 2010. Sobre l'experiència d'Ava Gadner a Tossa de Mar.