El calçot ha esdevingut un emblema gastronòmic de Catalunya
Acaba gener i els hortelans de les terres de lleidatanes comença la recol·lecció del calçot . Aquest cibulet blanc, d'uns vint centímetres de llarg, que es planta a la primavera, es trasplanta a mitjans de setembre, es calça mentre va creixent i es gaudeix, per fi, al febrer.
Els calçots es preparen en barbacoes de brases candents, sarments que torren i aromatitzen cadascun dels cibulets tendres. Hores de tornada i tornada a la brasa, temps suficient per preparar la taula: una taula correguda per compartir en massa, on cada comensal rep un pitet , un plat per a les deixalles i un petit bol. En aquest últim es disposa una salsa d'ametlles, tomàquet, oli, pebre vermell i en alguns casos també soletes. Un mejunje diví que anomenen salvitxada (bastant semblant, i d'aquí els comuns equívocs, a la romesco).
Quan els calçots estan nets es porten a la taula en teules de fang , que mantenen millor la calor i permeten gaudir de la mossegada durant més temps. Es mengen d'un en un, amb les mans, mullant la ceba a la salsa i ingerint-la a mossegades procurant tacar el just pitet i taula.
Una delícia típica de la zona occidental de Catalunya, concretament els de la comarca d´Alt Camp, on cada any, a finals de gener i febrer, se celebren les famoses calçotades. Els agricultors baixen del camp amb les cistelles plenes, les dones preparen la salsa, i els més atrevits encenen les brases al mig del poble i intenten demostrar que són els millors a l'art de culinari autòcton.
La tradició es remunta al segle XIX , quan a un agricultor del poble de Valls se li va acudir posar aquests tendres i dolços cibulets a la brasa. I és a ell a qui aquesta població deu el sobrenom pel qual se la coneix: “la ciutat dels calçots”.
Tot i que durant molts anys es reservaven els calçots per als dies festius, actualment el calendari de productes de temporada mana, i és precisament fins ben entrat març quan es pot gaudir d'aquest cèlebre mos.
Com no podia ser altrament, les calçotades més autèntiques són les que es fan de manera popular, compartint taula amb desconeguts. De fet, s'ha tornat tan famosa aquesta manera de menjar, i ha creat tants adeptes que ja s'organitzen visites turístiques a la província per degustar aquest saborós menjar.