El monument de l'Ara Pacis d'August brilla amb una llum renovada.
Durant segles va romandre ocult i envoltat de fang. Es va recuperar més tard però encara avui no tothom sap de l'existència del magnífic Ara Pacis. No és estrany: les meravelles competeixen per l'atenció dels viatgers a la Ciutat Eterna. A partir d'ara, però, qui tingui el privilegi de visitar-lo podrà gaudir-ne encara més, gràcies al seu sistema d'il·luminació recent estrenat.
Va ser el grandiós August qui va manar construir a finals del segle I abans de Crist aquest altar de la pau (ara pacis, en llatí), després de diversos anys de victorioses campanyes militars per Hispània i Gàl·lia, on, entre altres gestes, va fundar les ciutats de Saragossa (Cesaraugusta) i Mèrida (Augusta Emerita).
L'emperador de regnat més llarg va triar el Camp de Mart per ubicar-lo i va enviar als magistrats, sacerdots i verges vestals que celebressin cada any un sacrifici (un carner i dos bous) i ofrenes per la pau. La mida d'aquesta edificació de planta rectangular descoberta, amb dues portes i un altar al seu interior, era (i és avui dia) de 11 metres de llargada per 11 d'amplada, aproximadament, i gairebé 5 d'alçada.
Durant segles, aquesta obra d'art va romandre oculta al subsòl de Roma.
En una de les dues portes es col·locava el sacerdot que dirigia el ritual i, de l'altra, es ficaven els animals que trobaven la mort en nom de la pau que havia estat aconseguida després d'àrdues batalles. Construït en marbre de Carrara, ara es pot apreciar millor gràcies a la total renovació de la il·luminació, que ha consistit, en essència, a substituir els llums halògens de totes les sales del museu per bombetes LED de nova generació.
La nova obra també ha millorat el sistema d'il·luminació dels espais d'exposició mitjançant la instal·lació de nous llums de carril i més punts de llum i llums, tot això també amb tecnologia LED. El finançament del projecte prové d'una iniciativa de mecenatge de la firma de luxe italiana Bvlgari, amb una donació de 120.000 euros, i amb 86.300 euros de fons de Roma Capitale, que han cobert l‟adequació dels espais d‟exposició de la planta baixa del museu.
Els relleus de la paret representen personatges reals de la història de Roma.
El mateix arquitecte que va signar el complex museístic, Richard Meier, ha supervisat i validat aquest projecte, que regala als visitants més gaudi d'aquesta joia històrica.
UNA JOIA RESCATADA DEL SUBSÒL
Inaugurat oficialment el 30 de gener de l'any 9 aC, l'Ara Pacis estava originalment situat al llarg de l'antiga Via Flaminia i la seva façana principal donava al Campo Marzio, on sembla que l'exèrcit realitzava les seves maniobres. La proximitat del riu Tíber i les construccions contínues a la zona van produir grans danys a l'estructura de marbre, que va arribar a sucumbir al subsòl de la ciutat.
Els primers blocs esculpits es van redescobrir el 1568, sota el Palazzo Peretti (o Fiano) a Via in Lucina, i gràcies a altres excavacions realitzades entre el 1859 i principis del segle XX. Aquests fragments van passar a formar part de diverses col·leccions, com la Galeria dels Uffizi i Villa Médicis a Florència, el Louvre a París, i els Museus Vaticans. Ja a la dècada de 1870, gràcies al arqueòleg alemany Friedrich von Duhn, van poder atribuir-se correctament a l'altar de la pau d'August.
Al·legories sobre la grandesa d'August i la història de l'Imperi decoren aquest impressionant monument.
Es van iniciar llavors els projectes per reconstruir-ho. El 1938, el règim feixista de Mussolini va decidir que l'Ara Pacis es reconstruís al costat del Mausoleu d'August, dins d'una estructura que va ser dissenyada per l'arquitecte Vittorio Ballio Morpurgo. Així, va ser reconstruït en pocs mesos, mentre que, al seu voltant, el Mausoleu quedava totalment descobert i s'acabava la nova Piazza Augusto Imperatore.
El monument es va inaugurar oficialment el 23 de setembre de 1938, dins d'una estructura de vidre, però en pocs anys es va poder veure que necessitaria més protecció. El 1970 es va dur a terme la primera restauració, i l'any 2000 es va aprovar un nou projecte de Richard Meier. L'any 2006 es va inaugurar l'actual Museu de l'Ara Pacis.
Mussolini va inaugurar amb una desfilada la reconstrucció de l'Ara Pacis el 1938.
ARA, MÉS ECOLÒGIC
"Estem orgullosos d'haver contribuït a aquest projecte, que combina meravellosament la bellesa i l'eficiència energètica", ha explicat a la inauguració de la nova il·luminació Jean-Christophe Babin, director executiu de Bvlgari. "Com joiers, som conscients de la importància de la llum per realçar la bellesa de la natura i els tresors de la història, com en aquest cas. La nostra signatura creu fermament a l'associació entre el sector públic i el privat i estem més disposats que mai a col·laborar amb les institucions per dur a terme nous projectes junts, com a homenatge a la grandesa de Roma i la seva cultura mil·lenària”.
Per part seva, l'alcaldessa de Roma, Virginia Raggi, ha comentat que es perseverarà en l'esforç "per mantenir i millorar la bellesa dels llocs emblemàtics de Roma", afegint que els museus van tornar a obrir-se de forma segura fa tan sols una setmana i que a això se suma ara la revelació amb aquesta nova llum de "un símbol important per a tots els ciutadans romans, un patrimoni arquitectònic i cultural d'inestimable valor".
L''altar de la pau' d'August va haver de ser protegit per un altre edifici.
Els viatgers són cada cop més conscients de l'impacte de les visites al medi ambient, per la qual cosa hi ha una tendència global a minimitzar-ho. Així també s'ha perseguit en aquesta iniciativa, que representa un important pas endavant en matèria de sostenibilitat i estalvi energètic, en compliment de les recents directives europees. Les noves làmpades han reduït el consum d'electricitat en una setena part, amb la consegüent disminució dels costos de gestió. La potència nominal del sistema d'il·luminació ha passat de 57 kW amb làmpades halògenes a 8,4 kW amb làmpades LED, reduint la càrrega elèctrica en un 85%.
També s'han minimitzat els costos de manteniment, ja que els nous llums de baix consum tenen unes especificacions molt tècniques, tant pel que fa al flux lluminós al llarg del temps (el 90% del flux lluminós inicial està garantit durant 50.000 hores), com a la integritat del sistema (només pot fallar un LED per cada 1.000 instal·lats en 50.000 hores d'ús). Això vol dir que el nou sistema d'il·luminació minimitza les seves necessitats de manteniment al llarg de tota la vida útil, alhora que manté el seu nivell inicial de rendiment i eficiència en el temps.
Lo monument foguèt bastit entre l'an 13 a.C. i l'any 9 aC.
Les possibilitats tècniques del nou sistema són igualment notables: ara és possible controlar la lluminositat seleccionant diferents "configuracions" (dia i nit; diferents estacions; lluminositat ambiental), realçant la bellesa i la visibilitat de l'altar que, tancat en una caixa de vidre i acer, reacciona a les diferents llums del dia i als canvis d'estació. El projecte ha estat realitzat amb lluminàries d'ERCO.
UNA JOIA HISTÒRICA I ARTÍSTICA
Què pot trobar el visitant davant d'aquesta peça tan especial? L'exquisit treball dels frisos, que es compten entre els més importants realitzats a la primera època imperial, immortalitza la família del primer emperador, als principals col·legis sacerdotals de Roma i als protectors divins de la Ciutat Eterna.
Recreen escenes relacionades amb la llegenda d'Enees de banda i amb Ròmul i Rem a l'altra. Dels quatre originals només dos se n'han conservat gairebé complets, combinant elements d'origen grec i hel·lenístic. A la part posterior, es pot veure la deessa Gea representant la prosperitat. Els murs laterals externs reflecteixen un gran nombre de personatges de l'època, inclòs el mateix August.
En origen, els relleus estaven pintats, encara que avui mostren el color de la mateixa pedra, però el seu mestratge s'ha comparat amb els del Partenó d'Atenes. En definitiva, una renovada lliçó d'història en què el focus s'ha de posar (aquesta vegada, en versió sostenible) i que ens espera amb els braços oberts a Roma.