L'artista Ignasi Monreal (esq.) a la Piràmide Cèstia o Piràmide de Cayo Cestio.
És l'artista mimat de la moda. Els seus col·laboracions amb Gucci, Bulgari i Vogue el precedeixen. També ha conquerit a artistes com Dua Lipa, Rosalía o Fka Twigs (i ha brillat amb ells), i segurament et sonarà la seva col·lecció de pintures a l'oli Plats Bruts. L'artista Ignasi Monreal és un dels joves talents espanyols amb més projecció internacional, els passos creatius dels quals sempre interessen i criden l'atenció.
Centrale Montemartini, un dels racons preferits d'Ignasi a Roma.
“Vaig passar per moltes experiències i feines abans d'adonar-me que podia dedicar-me a això”, ens explica. "Quan era un xaval ni se'm va acudir que podria ser una professió. De totes maneres, agraeixo haver estat tan ingenu, perquè va ser aquesta ingenuïtat la que em va ajudar a continuar treballant sense esperar res a canvi, que m'ha portat on sóc avui: feliç de poder triar els meus projectes i treballar només en coses en què crec”, remata el barceloní, que va tenir l?oportunitat de treballar amb David Delfín.
La seva singular mirada, que combina classicisme i contemporaneïtat, pintura clàssica i art digital, dóna com a resultat unes atractives faules visuals, amanides amb elements de cultura pop.
Una de les imatges de la campanya d´Etnia Barcelona.
De les seves col·laboracions amb estrelles de la música n'ha marcat especialment la primera, que va ser amb FKA Twigs. “Va suposar un abans i un després en la qualitat de les meves col·laboracions”. Avui xerrem amb ell amb motiu de el nou projecte amb la firma d'ulleres Etnia Barcelona, una càpsula d'edició limitada que segueix el seu estil habitual tan refrescant.
Què ha estat el més motivador de participar-hi? “La llibertat creativa durant tot el procés i poder reunir els meus amics a Roma per celebrar els meus anys a la ciutat. És una carta de comiat perquè l'any que ve em va mudar a Lisboa”, explica.
És habitual que Etnia Barcelona begui del món de l'art (cosa que ells qualifiquen d''actitud Anartista'). I no sorprèn, per la seva afinitat, que hagin escollit l'enfant terrible de la pintura espanyola del segle XXI perquè participés en el disseny d'una col·lecció plena de detalls, amb vocació de joia de col·leccionista.
Es tracta de un únic model de sol a tres colors, en acetat natural Mazzuqueli i amb lent de vidre mineral Barberini. El punt de partida va ser el llibre i sèrie de TV dels 70 Ways of Seeing, de John Berger, que va servir per crear una ullera que et dóna la possibilitat de tenir 'visió perifèrica', jugant amb la fantasia de tenir un parell d'ulls extra a les varetes de l'ullera i així no perdre cap detall del que ens envolta.
Villa Farnesina, un dels llocs preferits d'Ignasi.
A més de la ullera, Ignasi ha creat dues màscares d'acetat amb forma d'ulls per a la campanya de la col·lecció, que viatgen al voltant de la ciutat de Roma. A la ciutat Italiana, on Ignasi ha passat llargues temporades per amarar-se de la seva bellesa, s'ha rodat la campanya, també dirigida per ell. “Visc entre Roma i Madrid des de fa tres anys. Em vaig venir buscant bellesa i inspiració i clarament la vaig trobar”, ens comenta.
El Fòrum Itàlic.
“Crec que la inspiració més òbvia i directa que he trobat a la ciutat ha estat el menjar, però sobretot el trampantojo. El concepte m'atreia abans però des que vaig arribar aquí és cada vegada més recurrent en la meva feina. Roma és una ciutat plena de trampantojos ocults oa plena vista (per exemple la cúpula de Sant'Ignazio di Loyola o el passadís de Borromini al Palazzo Spada). Els italians van desenvolupar una capacitat d'enganyar l'ull que per a un pintor figuratiu com jo és molt atractiu”.
Trattoria Settimio, a Via del Pellegrino.
La fotografia ha anat a càrrec de Paolo Zerbini, i és plena de sentit de l'humor però també de romanticisme. La gent més propera d'Ignasi completa les instantànies, que celebren així les memòries a la ciutat. Entre ells, Stefania Miscetti, arquitecta, galerista, amiga i també la seva casolana. "Ella em va donar un sostre quan em vaig mudar a Roma, cosa que em va permetre viure i treballar a la seva galeria d'art a Trastevere, que avui dia anomeno la meva llar”.
L?arquitecta, galerista i amiga de l?artista Stefania Miscetti i la seva gata Ruby, amb ulleres d?Ignasi Monreal x Etnia Barcelona.
UN ROMÀ D'ADOPCIÓ
El català defineix així Roma: “Eterna i cinematogràfica, hi trobes escenes dignes de pel·lícula en les petites interaccions quotidanes”. Ens preguntem, quines qualitats cal tenir per ser un autèntic romà? “Pràcticament les mateixes que per ser un autèntic sevillà, per desgràcia a mi me'n falten unes quantes”, fa broma Ignasi.
Villa Doria Pamphili.
Els seus museus preferits són molts, però, posats a triar, es queda amb la Galleria Doria Pamphilij, la Centrale Montemartini i el Museu Hendrik Christian Andersen.
Abans de la pandèmia era molt viatger, ara assegura que ja només es mou per necessitat. “M'agraden les destinacions mediterrànies perquè em fan sentir a casa, les Balears i la Costa Brava segueixen sent els meus favorits. Per a una destinació més exòtica el meu predilecte és el Japó, vaig fer un parell de road trips del sud al centre del país amb el Ral·li Nippon, una carrera de cotxes clàssics difícil d'oblidar, va ser molt èpic”.
Quan tot això passi, té al cap visitar Los Angeles. “No he estat mai i tinc la sensació que m'agradarà molt i viceversa”.
Església de Sant Carlo alle Quattro Fontane.
Demanem a Ignasi, finalment, que ens reveli la seva ruta més especial a Roma, amb deu parades imprescindibles, i aquesta és la llista, apunta!
1.Chiesa di San Carlo Alle Quattro fontane, "una de les joies arquitectòniques de Borromini".
2.Centrale Montemartini, "una central elèctrica rehabilitada com a part dels museus capitolins".
3.Piramide Cestia, "és com un set de ciència-ficció: una enorme piràmide blanca en una rotonda, sembla gairebé alienígena però és de l'any XII aC".
Palazzo Zuccari i les particulars màscares creades per Ignasi.
4.Ristorant La Matriciana dal 1870, "el restaurant històric de l'Òpera de Roma; és el meu favorit però potser perquè em mimen de més".
5.Villa Doria Pamphili, “el Central Park de Roma però més bonic i molt més màgic”.
6.Laboratori scenogràfic dell Teatre dell’Opera di Roma, "un imponent edifici dominant el Circ Massimo, on es creen a mà totes les escenografies de l´Òpera".
El laboratori va donar scenografia del Teatre dell'Opera di Roma.
7.Palazzo Zuccari, "un dels grans exemples de l´arquitectura grotesca romana".
8.Villa Farnesina, "Perfecta mostra del trampantojo romà, aquesta vila està pintada al complet per l'estudi de Rafael".
9.Fòrum Itàlic, "juntament amb EUR, és un dels exemples més teatrals de l'arquitectura de la dictadura feixista de Mussolini".
10.Ristorante Settimio al Pellegrino, "cuina della mamma de veritat".
Restaurant La Matriciana dal 1870.