L'actriu Claudia Traisac, amb vestit de Dior, a les dunes de Maspalomas.
De nena el que m'agradava més era fer vestits a les Barbies amb paper higiènic o mitjons”, ens explica Claudia Traisac. La madrilenya (de Leganés), que als 28 anys diu que està començant a trobar el seu estil, també solia retallar fotos de revistes. “Sempre he prioritzat la comoditat, però tant la moda, com una forma d'art que cal tractar com a tal, com la fotografia m'han interessat des de molt petita”.
A l'actriu –que va debutar amb 11 anys a El 7º día, de Carlos Saura, ia qui hem vist créixer a Cuéntame– li va com a anell al dit la col·lecció prêt-à-porter p/v 2021 de Dior, en què Maria Grazia Chiuri adapta la silueta de la maison a una nova realitat que conjuga el que és refinat i el que és confortable. Pel que sembla, Claudia té ull per escollir els looks menys obvis i més Dior. “Sempre m'han donat suport i m'he sentit privilegiada per lluir alguna cosa feta amb tant d'amor”, afirma, i reconeix que durant aquest viatge al costat de Condé Nast Traveler es va sentir “molt en contacte amb mi mateixa i amb la bellesa natural”.
Claudia amb vestit de seda i collaret de metall amb acabat daurat, perla rosa i vidre bordeus, tots dos de Dior.
Assegura que li van marcar títols com Chicago (Rob Marshall) i Pretty Woman (Gary Marshall). “Vaig veure Natalie Portman a Closer (Mike Nichols) i ho vaig tenir superclar, volia ser actriu!”. L'hotel on som, Gold by Marina –una meravella rehabilitada a l'estil Miami–, el recorda joies del cinema com Somewhere (Sofia Coppola) i The Florida Project (Sean Baker).
“Sempre he estat envoltada d'art, he estudiat música, teatre, m'encantava dibuixar... M'atreu la comunicació, expressar-me, cantar i tocar la guitarra”, diu gairebé alhora que confessa la seva admiració per Russian Red, Najwa Nimri i Marlango. Traisac ha brillat, de fet, en musicals com Avui no em puc aixecar i La trucada, el fenomen que la va posar a orbitar a la talentosa galàxia de Los Javis, amb els que també va treballar a la sèrie Paquita Salas.
Penya-segats a Costa Botija, al nord de l'illa, al costat del parc eòlic de Gáldar.
Els projectes més especials? “Amb 21 anys vaig rodar a Panamà Escobar. Paradís perdut, amb Benicio del Toro, i després vaig formar part de l'elenc del musical de Mecano, en un teatre de 2.000 butaques. Vaig ser més valent del que s'hauria imaginat. Miro enrere i penso que allò em va definir. Vaig ser molt afortunada, he participat en projectes tan bonics que potser ara busco repetir aquestes sensacions, però no passa tan sovint”. A La trucada va entrar per substituir Macarena García. “Era un repte enorme. Els Javis em van dir una cosa que se'm va gravar: que jo n'hi havia prou. Va ser una inflexió a la meva vida ia la meva relació amb mi mateixa”.
Claudia porta vestit de seda amb flors brodades de Dior, a Costa Botija.
La seva feina està molt lligada al viatge. "Sempre que un projecte requereix conviure amb els meus companys, l'experiència és més enriquidora i intensa", afirma Claudia, que va passar moltes hores veient pel·lícules amb amics del repartiment durant el rodatge de la sèrie Vivir sin permiso, a Galícia. Viatjar fa que s'expandeixi la teva realitat, la teva perspectiva, és fonamental per al creixement. S'aprèn moltíssim, sempre de manera respectuosa amb el destí”.
La protagonista de 'Viure sense permís', a Costa Botija, amb vestit de Dior.
Un article llegit a les nostres pàgines la va animar a visitar Mazunte, a Oaxaca, cosa que va ser una experiència màgica. “Aquest any ha estat dur i trobo a faltar viatjar, és una part de la meva vida i enyoro aquesta llibertat, encara que també espero que serveixi per adonar-nos de l'impacte del turisme, que ha perjudicat molts hàbitats naturals. La nostra manera de consumir, menjar, relacionar-nos i viatjar afecta el planeta”, reflexiona. Traisac viu entre Madrid i Los Angeles, ciutat on li va costar agafar el tranquil, però on ha trobat un equilibri.
El cel de Gran Canària, l'illa dels contrastos.
“Quan vaig arribar no entenia que tot estigués tan lluny. Ara he descobert el L.A. que m'enamora: Silve Lake, Echo Park, Els Feliç. Vaig amb bici, tinc els meus cafès habituals, passeig als meus gossos... La vida allà potser és més contemplativa, de cases obertes, hi ha més espai per a un mateix. De Madrid m'encanta poder caminar, anar a esmorzar i veure algú... hi ha dies que no passo per casa”.
Amb vestit llarg de chambray (batista) amb estampat jacquard, de Dior, a l'hotel Gold by Marina.
Planeja establir-se a Hollywood? “Per primera vegada m'he plantejat realment on vaig, què vull. Si ha de passar passarà, però el meu objectiu és involucrar-me en alguna cosa en què em senti reflectida”, postil·la, decidida a deixar-se emportar per cada situació, inclosa aquesta sessió de fotos. A jugar, en definitiva. “Els actors tenim poca decisió sobre la nostra carrera, l'èxit per mi seria fer bones pel·lícules”. I viure el moment.
Façana de l'Only Adults de moda a Gran Canària, el Gold by Marina, al costat de les dunes de Maspalomas.
Assistent de fotografia: Edwin Orozco / Estilisme: Nirave (Esther Almansa) / Maquillatge i perruqueria: Pedro Cedeño (Nuria Sáenz) / Producció: Shoot Canarias / Agraïments: Kuranda, Patronat de Turisme de Gran Canària, Gran Canària Film Commission
L'actriu llueix camisa de cotó, mocador de cotó i seda amb jacquard blau, cinturó de pell de vedell, bossa Dior Caro amb motiu Cannage, tot de Dior, en una piscina del Gold by Marina.