El vestit Bar, icona del New Look (1947)
“Ser parisenc no és haver nascut a París, sinó renéixer-hi” , va dir una vegada el cineasta Satxa Guitry . I no li faltava cap raó. Tots hi hem renascut alguna vegada, de mil maneres diferents, per mil motius diferents; guardant a la nostra memòria mil records diferents.
Aquell petó sota la Torre Eiffel, el so d'un acordió a la sortida del Pompidou, aquella tempesta que et va agafar passejant a la vora del Sena i et va deixar calat fins als ossos, els cinc euros que vas pagar per un cafè au lait davant de la Òpera, aquella tarda que et vas perdre –literalment– al Louvre i vas passar cinc vegades per davant de la Venus de Milo, el cantant de carrer que et va fer plorar d'emoció a les escales del Sacre Coeur, aquell capvespre des de la teulada de l'apartament que vas llogar al cor de Le Marais...
"No et pots equivocar mai si prens la natura com a exemple" Christian Dior
El mateix Hemingway va confessar que a París havia estat molt pobre, però també molt feliç –vegeu el seu clàssic París era una festa. Una festa on enamorar-se de tots i cadascun dels tòpics –des dels llocs emblemàtics a la gastronomia passant pel vestit, la història i la cultura–. Els Camps Elisis, el Moulin Rouge, Notre Dame, les baguettes acabades de fer, el formatge, el coq au vin, Voltaire, Napoleó, Maria Antonieta, la Marsellesa, Honoré de Balzac, Jean Cocteau, Monet, les boines, els mocadors al coll , les ballarines, la petita roba noire, Edith Piaf, Catherine Deneuve, Brigitte Bardot, Alain Delon, el Je t'aime moi non plus, el Quelqu'n m'ha dit, Vincent Cassel, Audrey Tautou, Marion Cotillard...
Podem apoderar-nos de qualsevol excusa per tornar a París . Avui te'n proposem una amb nom propi: Christian Dior. Dues paraules que constitueixen una de les icones franceses per excel·lència. Fins al 7 de gener, **el Museu d'Arts Decoratives de París** celebra el 70è aniversari de la Maison francesa acollint l'exposició 'Christian Dior: couturier du rêve'.
"Vestir és una forma de vida" Yves Saint Lauren
Un recorregut per l'univers de la firma que convida a endinsar-se a l'univers del seu fundador i dels dissenyadors que li van succeir: Yves Saint Laurent, Marc Bohan, Gianfranco Ferré, John Galliano, Raf Simons i la primera dona a aconseguir la batuta de la casa, Maria Grazia Chiuri. Més de 300 peces d'alta costura que reconstrueixen la història de Dior des del 1947 fins a l'actualitat, a més de fotografies, il·lustracions, cartes, manuscrits i per descomptat bosses, barrets, joies, perfums i sabates.
"L'alegria de vestir és un art" John Galliano
El nom de la mostra no podria expressar millor allò que se sent en traspassar les portes del Museu d'Arts Decoratives: endinsar-se en un somni. Del mític New Look nascut amb la línia Corolle als jardins en forma de vestit de Raf Simons, de la sumptuosa teatralitat de Galliano al romanticisme i els missatges feministes de Maria Grazia Chiuri.
"T'has d'assegurar que hi ha moments sublims cada dia" Raf Simons
UN PLUS
I per culminar aquest jour de Dior passa't per les Galeries Lafayette , que fins al 10 d'octubre, reten homenatge a la Maison mitjançant onze aparadors i una col·lecció de productes exclusius creats especialment per commemorar aquests setanta anys de somnis –joies, bosses, rellotges, espelmes...–. No us perdeu l'exposició 'I Feel blue', a la Galerie des Galeries, on descobrir dotze siluetes blaves procedents dels arxius de la Maison que donen fe del particular afecte que sentia Monsieur Dior pel color dels reis de França: l'abric de llana blava marí Doris, que data del 1947, el vestit de tarda Billet Doux, de domàs de seda blava amb motius de roses i molts altres tresors.
La ciutat de l'amor, de les llums, de la moda, dels crêpes au chocolat, del Sena i del que cadascú s'inventi per tornar una vegada i una altra. Com diria Ratatouille, potser hi ha millor lloc per somiar que París?
"No hi ha bellesa sense felicitat" Christian Dior