Porta-ho al Château de Brangoly
La muntanya francesa té molt per oferir-nos . El Pirineu Oriental, a aquest i l'altre costat de la frontera, és tota una temptació hivernal: amb unes estacions d'esquí tan ben preparades com Font-Romeu Pyrénées 2000, Cambre d'Aze (Eyne et Saint-Pierre-dels-Forcats), Porté-Puymorens, o Les Angles, amb un meravellós forfet comú per a totes les superfícies esquiables i un increïble paisatge entre 1.500 i 2.700 md'alçada , ens sobren les raons per visitar-la: més de 180 km d'esquí de pistes, 100 remuntadors mecànics, 1.250 canons de neu, 450 km d'esquí nòrdic, 340 monitors, 14 escoles d'esquí i més de 250 km de rutes per a raquetes de neu . I tot, aquí al lladit. Els sensors muntanyencs es desperten (i es disparen) . És perfecte per a una escapadeta hivernal.
La muntanya no només és per a esportistes: és per a amants
Si en realitat el teu pla t'agradaria que fos romàntic més que esportiu , un cap de setmana per a dos, i la muntanya no és suficient temptació per a tu, aquí ve la xemeneia d'aquest article , la que et decidirà, definitivament, a apuntar aquesta zona del planeta al teu mapa vital: es diu Le Château , data del segle XVIII , i està situat en el que va ser una ruta templera, a la bella regió pirinenca del Llenguadoc-Rosselló , a tot just 10 quilòmetres de Puigcerdà. Al seu voltant, s'obren els senders per passejar de la mà (i alguns condueixen a les Termes de Dorres, no diem més) , els capvespres es vesteixen de colors, i al seu interior, llits tous i **copes de vi i pastissos de xocolata afrodisíaca (i casolanes) ** ens tempten amb la promesa d'una escapada d'aquelles que faran història. Allà anem.
El Pirineu només per a vosaltres dos
Le Château de Brangoly està a 1520 metres d'altitud . La bellesa del paisatge (un riu, una vall) ja és evocadora, i la seva història també: el casal sol relacionar-se amb un fundus o propietat rural romana, els vestigis dels quals encara es poden observar al terreny. Els seus propietaris parlen de "pedres majestuoses i ancestrals", amb dolmen inclòs , al qual se li atribueixen 2000 anys a.C . A l'interior, fusta, pells, catifes, mobles vintage i aires chic al bell mig de la muntanya (és el que tenen els francesos: a tot saben donar-li xarme) .
La xemeneia daquest article.
Un dia perfecte comença aquí entre llençols de cotó i cobertors i un llit d'aquells dels quals no volem sortir. Però saber que ens espera un bon esmorzar (en Quim i l'Edu saben cuidar fins a l'últim detall) , amb productes locals i pans artesans, és una temptació molt poderosa per despertar-nos. Allà fora esperen, per als esportistes , les estacions d'esquí Portè-Pimorent i La Molina ; per als historiadors, la ruta dels Dolmens a la Cerdanya ; per als que volen anar de compres, Andorra ( a 60 quilòmetres) ; per als meditatius, la capella de Belloc (una església romànica del segle XI, amb vistes panoràmiques a la vall de la Cerdanya i la serra del Cadí); per als romàntics (bé, en realitat per a tots), els banys termals de Dorres, amb les seves aigües sulfuroses a 42ºC i les seves vistes; o Puigcerdà, Vilafranche de Conflent (considerat un dels pobles més bonics de França) , Mont-Lluís...
L'escapada romàntica que necessiteu
A només cinc minuts del Château, parteix l'atracció més famosa del Pirineu: el **Train Jaune (o tren groc)**, una línia ferroviària construïda a principis de segle per comunicar els altiplans catalans, i que avui encara recorre les muntanyes, valls i ponts més emblemàtics de la regió. Són 63 quilòmetres de recorregut, que uneixen Villefranche-de-Conflent amb Latour-de-Carol i, el més espectacular, supera 1.200 metres de desnivell fins arribar a l'estació Bolquère, la més elevada de França. Abstenir-se els qui pateixen de vertigen: entre Villefranche-de-Conflent i Mont-Louis passa pel viaducte séjourné, suspès a 65 metres del terra ,i pel pont Gisclard, a 80 metres per sobre d'un precipici (això pot ser una prova d'amor per a molts).
De tornada al Chateau, mentre recobres forces a la calor de la llum , t'avisen que ja hi ha el sopar. Sol ser un plat sorpresa , el del dia, elaborat amb productes locals i de temporada. Per no deixar-te amb la intriga, aquí hi ha alguns suggeriments: crema de ceba i ametlles amb magdalenes d'alls tendres ; pasta de full de verdures amb formatge de cabra; quiche de llagostins i lluç; confit d'ànec amb peres caramel·litzades i ceba confitada ; filet amb brunoise de verdures i camembert. El millor (que ja és a dir), les postres: marquise de xocolata negra i taronja amb_coulis_ de maduixes; sablé glacejat amb crema de llimona o bunyols de xocolata blanca i gingebre. Després daixò, lamor.
*** Potser també t'interessi:**
- Rutes per Baqueira i la Vall d'Aran
- Val de Neu Baqueira: el dilema és sortir o no sortir?
- Els millors llibres per llegir a la neu - El refugi definitiu per arraulir aquest hivern: El Lodge (sí, torna!) - Les 13 millors estacions d'esquí del món - Els hotels iglú més al·lucinants del món - Els millors après ski de Espanya, a la rica tapa alpina! - Arriba la neu: novetats de la temporada 2015-2016
Tots els camins porten al Pirineu.