Mai no subestimis l'esmorzar. Sobretot si és com aquest d'Herdade Malhadinha
L'oli, el pa, el formatge, el cafè… A primera vista gairebé no hi ha diferència amb el nostre mediterrani despertar; no és estrany. L'Alentejo en un primer cop d'ull és tan semblant a la nostra bella Extremadura ; però, quan es contemplen aquests camps d'alzines sureres i oliveres pentinant un paratge de muntanyes suaus i aires d'oceà, quan et perds als seus pobles blancs de terres de pedra i dones teixint al sol… t'adones que tots dos mons són tan diferents.
L'Alentejo és aquest racó de Portugal que separa Lisboa de l'Algarve . Un trosset de terra que confronta amb l'esmentada Extremadura per una banda i amb el mar, per l'altra. És terra d'homes de camp, de ciutats amb història, de paratges lunars absolutament fascinants. És terra de pa, d'oli, de vi, de blat, de suro... És terra de mar, de platges hippies, de guinguetes amb peixets a la brasa i de llocs on habita el silenci . En definitiva, l'Alentejo és aquest racó desconegut i meravellós de Portugal on val la pena perdre's per trobar-se més tard al despertar.
Són les set del matí. Les vinyes que envolten l'hotel Herdade Malhadinha tenen a aquesta hora un color rosaci. Recordes que ets en aquest preciós lloc, que ahir atalaieves al capvespre i en aquell 'primer cop d'ull' et vas trobar amb una enorme finca familiar on pasturen lliurement els porcs en deveses plenes de glans, on creixen les vinyes amanides direcció a la casa materna, on cavalquen les eugues en planes de blat, on habita dalt de la seva suau muntanya un hotelet amb encant.
Aquí ets, en aquest hotel. Només deu habitacions, un spa, un restaurant de cuina de mercat, un celler on s'elaboren quatre vins familiars, i els porcs, cavalls, vaques… i silenci. Aquí només interromp al pensament el cant de la natura. Es desperta la vida en aquesta gran finca quan surt el sol i és llavors quan al saló-llibreria, al costat d'una cuina vista, es munta un especialíssim esmorzar amb gust de la terra: pans diferents, embotits, melmelades casolanes, ous i la famosa coca de formatge alentejano.
L'esmorzar es pren amb calma, sabent que després el que toca és un bany d'escumes a l'spa de l'hotel i, més tard, arribarà l'hora de perdre's vint-i-set hectàrees de ceps , preludi del que, si un es deixa, serà un esplèndid tast de vins familiars a mitja tarda.
Formatges, fruits secs, pa de qualsevol cereal... per no aixecar-se amb ganes