Els secrets que amaguen les teulades del Born
Sabíem què sabíem. I vam anar més enllà. El barri barceloní , a mig camí entre les brises marineres i els corrents avantguardistes, assumeix amb grans dosis d'estoïcisme la popularitat que li concedeixen els seus carrers plens d'història.
El Born acull amb bon tarannà bé els que pelegrinen a la recerca de les memòries de l'antiga Bàrcino, o bé els que, com nosaltres, arribem a la calor de la marea contemporània.
Barcelona , com altres ciutats exemplars, il·lustra una realitat: el feminisme no és un amant passatger . No és una tendència. Ni de bon tros una moda efímera. **La visibilitat de la dona com a ciutadana del món** és una qüestió d'estat: de l'estat natural de l'ésser humà.
L'artista Lara Costafreda declara: “A Catalunya el moviment feminista ha estat important aquest darrer any, però queda molt per fer”. Eva Sáez, ànima del bar amic del barri, sosté: “El paper de la dona té cada vegada més rellevància en aquesta ciutat. M'encanta comprovar que al Born proliferen els negocis regentats per dones. Nosaltres podem fer-ho ”.
Els balcons del Born, a Barcelona
Podem i ho fem amb aquesta ruta de dos dies: temps suficient per esbrinar per què aquesta metamorfosi és tan necessària com a prodigiosa. Aquí es crea, s'escriu, es menja, se somia… en femení.
** MOTEL ONE BARCELONA-CIUTADELLA **
Sempre un pas endavant, el Born estrena més de 300 llits (on somiar amb el canvi o passar nits dissertant sobre els somnis) disseminades en el primer Motel One de Barcelona , la cadena d'hotels alemanya guardonada per ser exemplar en matèries essencials com el disseny, l'honestedat i la paritat de gènere.
I com que de somnis no es viu, Motel One Barcelona ja és una realitat a l'abast de tots els que vulguin dormir a Barcelona davant del Parc de la Ciutadella , _(Pg. Lluís Companys, 2) _, un pulmó urbà on es congreguen referents imprescindibles de la naturalesa barcelonina: el Parlament de Catalunya, el Zoo, el Museu de Ciències Naturals, el Castell dels Tres Dracs.
Disseny, honestedat i la paritat de gènere
I en aquest afany de mimetitzar-se amb el parc, la decoració de l'hotel és un aplaudiment al seu entorn natural: moltes plantes, un pati amb mobles de Kettal, cadires de Moroso i B&B Itàlia, catifes de Nanimarquina, llums de 100 globus de vidres de colors… i un bar que recorda l?estil industrial dels mercats barcelonins.
Ja sigui contemplant el mar de verds del mural de Lara Costafreda des d'una llit XL folrat de cotó egipci , o llegint Lucia Berlin en una butaca Freifrau sota un llum d'Artemide , o bé donant compte d'un assortiment de delícies catalanes, sota la instal·lació orgànica –en paper i en làmines metàl·liques– de Anaïs Senli , i acomodada en una de les butaques de Patricia Urquiola.
Referències locals, com les de Costafreda o Senli, il·lustren amb art aquest canvi. Senli, que viu i treballa a Berlín, va rebre una trucada de la seva galeria Sala Parés per comunicar-li que la directora artística de Motel One havia quedat fascinada amb la feina.
Instal·lació d'Anaïs Senli
Per la seva banda, Lara Costafreda –la primera dona de la seva família dedicada al disseny– ha recorregut el món seguint la seva vocació: “Barcelona, Londres, París, Rio de Janeiro i, novament Barcelona, per treballar amb Hermès, Chanel, Fendi, Cartier … i Motel One. El meu treball és una carta d'amor a la natura, és una oda a la seva bellesa i és un crit desesperat per cuidar-la ”.
I les referències femenines no cessen . Després de consolidar la seva carrera a França, Itàlia i Anglaterra, Noelia Miñarro va tornar a Barcelona natal: “Em van proposar dirigir el primer Motel One d'Espanya i l'acollida ha estat meravellosa. És un plaer que una empresa valori la persona ”. Assegura que la seva condició de dona no ha estat mai un obstacle: “Crec que el nostre sector ha fet grans passos en qüestions essencials com la paritat salarial”.
Des de Berlín, l'artista Senli dóna dades per no dormir: “ Als museus, la representació femenina és encara mínima . A Alemanya, la majoria estan dirigits per homes i, segons un estudi del Deutschen Kultur, només una de cada tres obres de les col·leccions museístiques és una dona”.
Com a artista, Costafreda apunta: “ L'art és un mirall de la societat . Et parlen de Picasso i Dalí, però no de Roser Bru, Àngels Santos Torroella o Maruja Mallo . Ens falten referents, dones que dirigeixin. Entre el 2003 i el 2013, només el 9,4% de les exposicions individuals dels museus de primer nivell a Espanya van ser femenines. Mentre que, a les facultats de Belles Arts d'Espanya, les dones representen el 70%”.
La recepció del nouvingut a la ciutat
PASTISSERIA HOFMANN _(Carrer dels Flassaders, 44) _
Amb diamants o sense, és gairebé obligatori provar un dels millors croissants d'Espanya –i bescuits, pastissos, galetes – en aquest santuari de l'excel·lència gastronòmica, obert el 2008.
Perquè mossegar aquestes làmines cruixents de mantega és un homenatge a Miss Hofman, matriarca de l'escola homònima, un negoci familiar nascut el 1983 amb vocació del que és avui : la referència en formació hostalera d'Europa d'on surten alguns dels millors xefs de l'escena nacional, com els germans Torres.
**Maria Remei Hofmann (Mey)** va estudiar arquitectura d'interiors, gemmologia, econòmiques i disseny de joies.
Tot i això, el seu precoç entusiasme per la cuina, alimentat durant els seus estius a l'internat alemany de Wiesbaden, va conduir Mey a fundar la prestigiosa escola d'hostaleria – l'única que ostenta una estrella Michelin – i que, temps després, va desembocar en un negoci que uneix diversos restaurants de divers format – Racó Hofmann també al Born– i la pastisseria amb què hauria somiat la Holly Golightly de Blake Edwards.
Quan, el 2016, Mey Hofmann es va emportar el seu talent a la posteritat, la seva filla Silvia va agafar les regnes del negoci matriarcal . Així sí.
Un santuari de l excel·lència gastronòmica
EPIFANIES DE LES DIVINES
Quan Ildefonso Falcones li va dedicar el seu best-seller La Catedral del Mar al temple que reverència a Santa Maria del Mar l'arquitectura gòtica del segle XIV, i bastió d'aquest període artístic de Barcelona, era un reclam infal·lible per als viatgers que neden cada dia al seu interior.
La història, cordó umbilical de la Barcelona centenària, rememora el passat de l'antiga llogaret roman de Barcino on es va consolidar una petita comunitat cristiana propera al mar. Aquí va ser on la màrtir Santa Eulàlia va ser enterrada a 303.
S'explica que aquí va poder estar la primera capella que, al principi, va ser coneguda com Santa Maria de les Arenes , ia finals del segle VII ja responia al nom de Parròquia de Santa Maria del Mar _(Plaça de Santa Maria, 1) _. Si vols saber la resta, apunta't a una de les visites cultures (dilluns-dissabte, 13.00 a 17.00) o fes una passejada aquí .
Parròquia de Santa Maria del Mar
Amb una mica de gana cal deixar-se portar fins al ** Mercat de Santa Caterin a** _(Av. Francesc Cambó, 16) _. La seva coberta acolorida de formes sinuoses en fusta afegeix lirisme i avantguarda arquitectònica al barri de la Catedral i, sota el mosaic de ceràmica de Toni Comella , un colorit entramat de parades bomba diàriament les idiosincràsies d'un mercat d'abastaments que abans va ser el convent de Santa Caterina.
Des del 2005, culminada l'obra encarregada a la parella d'estudi i matrimoni format per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue , el que va ser primer mercat cobert de Barcelona és un espectacle per a fanàtics de l'arquitectura i de la màgia dels mercats de barri.
Al final de la jornada, et pots donar l'homenatge allà mateix, entre els fogons de Cuines de Santa Caterina , en mans dels Mides de la restauració local: Grup Tragaluz . Una dada per a romàntics: Caterina és el nom de la filla de l'Enric i la Benedetta. Descobreix la seva història aquí.
** L’ERUDITE CONCEPT STORE _(Flassaders, 31) _**
Tot el que pugui inspirar el seu nom té molt a veure amb aquest refugi de disseny: és erudit i conceptual, d'ànima bohèmia i factura parisenca.
Elsa Gateaux va decidir que el Born era el barri perfecte posar al servei dels barcelonins aquesta impecable compilació de peces artesanals que inclou accessoris de moda, objectes de decoració i llibres per llegir i exposar.
A aquesta francesa de 31 anys li va tremolar poc el pols quan, després de deu anys com a advocada i un pis a París , va considerar assenyat complir el seu somni. I avui l'aparador de L’Erudite Concept Store és una posada en escena del seu èxit: objectes d'artistes emergents del seu país natal i aferrament per un estil allunyat de tendències de posar i treure.
Entre les parets de pedra a mig pintar, trobes mobles de fusta com expositors i disseminats en un espai de 75 m² on habiten sabates d'autor, moda i accesoris ; i llibres d´art de les millors editorials del sector.
El més didàctic és entrar a la maison d'Elsa i perdre't en aquest mapa femení de sons francesos: Isadora Limare, Camille Roussel, Peu de Biche, Delphine Lopez (Maradji) i Coralie de Seynes.
Per tenir, té fins i tot les bellíssimes i il·lustrades rajoles de xocolata de Li Chocolat des Français. Sens dubte, la classe no entén de tendències.
** EL BORN CENTRE DE CULTURA I MEMÒRIA _(Plaça Comercial, 12) _**
Ubicat a l'antic mercat, el ** Born Centre de Cultura i Memòria ** dedica la seva nova era a la cultura i ha esdevingut fita transformadora del barri. Inaugurat el 1876, el mercat del Born és, per dret propi, baluard de l'arquitectura del ferro de Barcelona de finals del segle XIX.
Avui, la que fos fortalesa militar de la Ciutadella està consagrada al record del seu passat recent com a mercat del Born ia la cultura local amb un programa nodrit d'activitats musicals, literàries i teatrals.
En aquesta particular ruta, el centre de cultura mereix un lloc destacat. La culminació de la visibilitat femenina del Born CCM no és precisament a la vista de tothom.
Es troba a la rereguarda: un equip eminentment femení vetlla per la memòria de l'antic mercat: des de la gerència, a mans de Montserrat Iniesta, o els serveis educatius, que supervisa Rosana Fibla , passant pel control de les activitats del centre, on Anna, Lluïsa i Neus tenen molt a dir.
Una altra Anna gestiona els continguts històrics i les publicacions; i la Dolors s'encarrega de l'administració i la seguretat. Eugenia custòdia el departament de conservació i, Pilar i Maria , el d'administració.
Mentre que Lourdes i Isabel s'encarreguen d'explicar a la premsa i al món què està passant al Born CCM. I el que passa aquí és que Eduard i Alfonso són minoria d´un equip exemplar.
PONY CAFÈ _(23, Carrer del Portal Nou) _
Només entrar al Pony saps que podria ser el teu lloc preferit del món. Amb la humilitat que atorga l'honorable ofici d'alegrar el proïsme, Eva Sáez es maneja a l'art de servir una canya com manen les escriptures.
Això requereix de certa experiència sent La Cambrera (“Ho dic en majúscules per ressaltar aquesta tasca que fem els cambrers”) i de moltíssima generositat : “Al Pony pots trobar gent de tota mena. Aquí ningú no se sent fora de lloc”. Eva porta, juntament amb el seu germà, les regnes d'aquesta amistosa barra del Born: “Fa 12 anys ho obrim amb la intenció d'oferir un espai on qualsevol se sentís còmode amb el tracte, la música i les canyes –diuen que estan ben llençades –”.
En pocs metres quadrats, r eina la conversa al voltant d'una barra de 'les de tota la vida' . A Pony Café tot s'exhibeix sense artificis: les canyes de Mahou, els combinats a bon preu, l'ambient distès i fins i tot el paisanatge que, amb molt d'estil, et sorprèn fent-te sentir a casa.
Així ho fa Sergio Go, un cicerone d'excepció : “Aquí tiren bé les canyes. I saps? Els catalans, a partir de la tercera Mahou, semblem madrilenys ”. Sense deixar de riure, demana les dues primeres, i afegeix: “Al Pony pots entrar-hi sol i, al tancament, acabar parlant amb tot el bar”.
A l'altre extrem, Eva conversa en anglès amb dos nouvinguts: “ Quan tornen a Barcelona, molts se'n recorden de nosaltres. Ens encanta . Crec que, al marge del turisme, el Born ha evolucionat sense deixar de malbaratar vida. Jo tracto que la gent sigui una mica més feliç aquí a ‘el bar amic’, com molts ens coneixen”.
** CAL BRUT _(Princesa 42) _**
“Possiblement el bar més brut del món”. Amb aquest lema qualsevol parroquià amb una mica de criteri i sentit de l'humor acudirà ràpid a comprovar qui és el geni després de semblant (i una mica suïcida) arenga.
A l'escalfor d'aquesta sentència, la seva breu carta posa a la nostra disposició una selecció de rareses locals, referències internacionals, vermuts i combinats a preus exquisits (d'apetibles) que abonen amb fermentats la varietat en truites i embotits imbuïts d'ànima pagesa.
Si bé Marc regenta aquest retir de breus capricis, Lia (com el seu col·lega del Pony) posa al servei del bé col·lectiu presència i poder en una taverna que, entre les seves virtuts, desplega a la seva web un particular refranyer perfecte per a professionals de la barra i de l'aseo: Digues a Cal Brut . Genialitats de la condició humana: 'Posa'm un cinquè que me'n vaig' (posa'm un cinquè que me'n vaig) , Si beus per oblidar, paga abans de començar o ‘Sóc cambrer no psicòleg’ (sóc cambrer, no psicòleg) .
FISMULER BARCELONA _(Carrer del Rec Comtal, 17) _
Tot just un grapat de mesos (i taules) n'hi ha hagut prou perquè Nino Redruello, Patxi Zumárraga i Jaime Santianes convencen els sibarites més sagaços de la Ciutat Comtal.
Després del pas pels fogons d'elBulli el 2002, els tres xefs han desfilat per cuines d'aquí i d'allà sempre en corrents paral·lels. Redruello i Zumárraga han deixat la seva reconeixible empremta a Fismuler Madrid. I un cop abonat el terreny, han aterrat amb la seva imbatible proposta, i al costat de l'asturià Santianes, sobre el terra empedrat de l'antic Rec Comtal , en el que avui són els baixos del Hotel Rec de Nuñez i Navarro.
Les seves armes de creació massiva sostenen l'essència del seu germà madrileny, hereu del saber fer de la família Redruello –artífexs, entre d'altres, de L'ampla o la gabinoteca –: honestedat, una carta que es regeix pel quilòmetre zero i pel mercat, aparent senzillesa i una execució impecable entre parets de guix i tova, plaques d'acer i formigó a terra i lleugeres làmpades de vímet que il·luminen vaixelles de l'àvia.
A la carta, les receptes més aclamades de Fismuler Madrid ja sumen devots a la seva nova seu – truita d'ortiguillas, daurada semicurada amb ametlles i raïms i oricis farcits d'amor –, que il·luminen amb altres locals com les mandonguilles de sípia i botifarra. Al so del festival, ballen sobre la barra les seves maceracions casolanes: whisky d'ametlla blanca, ginebra amb poma rostida o amb vodka al pebre de Jamaica.
Ara bé. Fismuler Barcelona es regeix sota la batuta d?una dona: Elena Morcillo : “Ha estat una experiència bonica. El Born és el lloc perfecte per desenvolupar aquest projecte a Barcelona . Vaig venir per quedar-me”. I afegeix: “L'hostaleria és un món meravellós i dur, que requereix un gran esforç, sacrifici i treball en equip. Un equip que compleix la paritat de gènere a Madrid i va pel mateix camí a Barcelona”.
Elena aplaudeix les oportunitats de la seva ciutat d'acollida: “ La ciutat ofereix moltes possibilitats perquè una dona pugui arribar a dalt de tot de la seva carrera ”. I s'acomiada amb unes postres: “M'encanta aquest barri, és pura història. Sembla estar pensat per perdre's… de vegades em recorda La Latina ”.
Tot just un grapat de taules (i mesos) a la ciutat
El XAMPANYET _(Carrer de Montcada, 22) _
A dues passes del Museu Picasso –el seu llegat artístic donaria per a un monogràfic–, ia la recerca de la penúltima xerrada, no hi ha res més terapèutic i saludable que una reunió tavernera amb companyes de viatge: dissertacions a cent decibels i acudits negres a cop de… xampany? en un dels locals amb més substància d'un barri que conserva (i què conserves) algunes joies com El Xampanyet.
I per què tancar aquesta ruta en una taverna centenària? Pel seu col·lecció de bondats declarades bé d'interès públic : la resplendor del que és autèntic -qualitat en perill d'extinció a l'era de les franquícies-, les conserves de mida majúscul (musclos, anxoves, seitons) , com ho són també els montaditos d'embotit català (aplaudiment lent) , i, per suposat, pel beuratge que dóna nom a la cantina: el xampanyet, un suau cava casolà l'encant del qual , també públic, rau en la sororitat que provoquen uns brindis en aquestes copes de xampany francès que inunden Instagram.
Que no s'estengui el pànic: aquí el chin chin també sap deliciós vermut de sifó, canyes bé d'escuma i vins per copes en una barra que des de 1929 porta donant alegries a unes quantes generacions. De dones, és clar.