Ni una ànima
Qualsevol de les belles carreteres secundàries de Galícia , que transcorren entre intensos verds tacats per ramats de vaques pasturant, ens mostra la realitat d'un territori els centres poblacionals dels quals, habitualment petits, es troben molt allunyats els uns dels altres . En alguns, pensem mentre conduïm, sembla que no habiti una ànima.
Aquesta percepció s'acaba de confirmar gràcies a l'últim Nomenclàtor de l'INE , on apareixen els nuclis de població existents a Espanya. Segons les dades de 2017 , a Galícia ja hi ha 1.949 deshabitats , unes 100 més que l'any anterior. El número, segons calcula eldiario.es, ha crescut un 40% a la darrera dècada , i sembla que continuarà augmentant, doncs hi ha 982 llogarets amb un sol habitant i 1.168, amb dos.
Així mateix, la població que queda a les zones rurals està molt envellida. De fet, a 148 ajuntaments dels 314 amb què compta la comunitat, la població major de 65 anys representa més de un terç del total, i en vuit, els que superen aquesta edat són majoria.
Tot i que hi ha qui ** torna encara al seu poblet ** durant les vacances -el que mesura l'INE són els habitants censats-, alguns d'aquests llocs romanen completament abandonats durant tot l'any. En alguns casos, però, l'esquema demogràfic es reverteix, i hi acudeixen nous habitants, sobretot ** joves ** amb ganes de ** deixar-ho tot ** i canviar de vida, interessats per la idea de ** viure al camp **. De fet, els **exemples** que hi ha a tot el territori espanyol són cada vegada més nombrosos. I a tu, et sedueix comprar-te el teu propi llogaret ?