Ser guiri a Barcelona
Segons la definició de la RAE, un guiri és (entre altres coses) un turista estranger, però quan un barceloní diu que “la ciutat és plena de guiris” moltes vegades es refereix també als nombrosos forasters que l'habiten. Jo en sóc un. Vaig arribar com a estudiant Erasmus a Barcelona abans que s'estrenés Una casa de bojos (aquesta pel·lícula francesa que volia ser una oda a la multiculturalitat europea i al bon rotllo) i encara segueixo aquí.
Hi ha un grapat de coses que qualsevol que es vulgui instal·lar a Barcelona venint de fora hauria de tenir en compte.
ELS PISOS
Quins cuquis són aquests pisos de l'Eixample amb les rajoles hidràuliques i els sostres de tornada catalana! Això sí: et costarà molta escala amunt i escala avall aprendre que un primer pis és un tercer real. Entresòl i principal, encantat de conèixer-vos.
BUTÀ, BUTÀ!
Vas pels carrers del nucli antic i aquells senyors que passegen bombones taronges pel carrer i les colpegen al crit de “Butanooo!” et semblen curiosos i exòtics. Quan et fiquis a la dutxa i de sobte l'aigua comenci a sortir freda, te'n recordaràs molt i correràs escala avall en xancletes per perseguir-los i emportar-te la teva o (més probablement) pagaràs una mica més perquè te la pugin.
LA LLENGUA
A Barcelona es parlen dues llengües. Una és el català. El clàssic dels clàssics. La primera cosa que descobreixes (perquè al teu país ningú no t'ho havia dit) i t'impacta. Primer donarà peu a infinites ia vegades cansines discussions amb locals i altres guiris, després t'hi acostumaràs, finalment ho dominaràs i aprendràs que hi ha expressions tan boniques i intraduïbles com Déu n’hi do o home, i tant!
Això sí, sigui quin sigui el teu domini de “la llengua” hi ha una cosa clara: que ningú et pregunti pels noms dels carrers en català perquè, encara que no parlis ni una paraula de català, no te les saps (però quin invent és aquest del carrer de Sant Pau?).
La Rambla de Santa Mònica
LES HORES
És igual quants anys portis a Barcelona i com parlis de català, ni fent un màster podràs aprendre a dir bé les hores!
PA AMB TOMÀQUET
El més típic plat català potser és el senzill (i deliciós) pa amb tomàquet i una mica d'oli. I si és veritat que a Itàlia també ho tenen i es diu bruschetta, a Catalunya han anat més enllà i n'han estès l'ús fins a l'entrepà . És igual que ho demanis amb pernil, amb truita, amb tonyina o que lletregis a crits “un entrepà de fuet SIN-TO-MA-TE, si us plau”, sempre el portarà. O ho estimes o ho odies.
Cafè i pa amb tomàquet
CALÇOTS
Una altra especialitat típica són els calçots. Una delícia que s'assembla a un porro i no ho és, que es menja a la brasa, amb salsa romesco i serveix per obrir l'estómac per a la carn que vindrà durant un acte social, la calçotada, que si vius a Catalunya se'n tornarà una cita anual obligada amb els teus amics, entre febrer i març. Començaràs amb un vermut cap a les 13.30 i no saps com i quan acabaràs.
CAFÈ
Si ets estranger, no podràs evitar preguntar-te per què el cafè tallat se serveix en gotets de vidre que cremen els rovells dels dits i no a les (per a nosaltres normals) tassetes de porcellana. Si a sobre ets italià, no podràs entendre per què quan et preparen el tallat escalfen la llet, elaboren la cobejada escuma, però després no te la serveixen mai.
Tot i així, ja mai podràs acabar un tiberi sense **un trifàsic o un carajillo (clarament en gotet)**.
UN BIKINI I UN AIGUA NATURAL
Si has après castellà a Barcelona, trigaràs un temps a descobrir que a cap altre lloc t'entenen si demanes un bikini (un sandvitx mixt) i una aigua natural si la vols del temps.
Calçot, el rei
CURA AMB EL RELL
Ets en un bar a la nit, has sortit sense paraigües perquè el capvespre era bonic i, a l'hora de tornar a casa teva, notes que el carrer està mullat. Et preocupes per la teva bugada que has deixat estesa a l'aire lliure i trigues mig segon a adonar-te que no, no ha plogut. Cada nit, a Barcelona netegen els carrers del centre amb mànegues d'aigua. Al principi et sembla estrany, et preguntes si no serà un malbaratament inútil, o d'on ve tota aquesta aigua, després ja la teva única preocupació es torna evitar els raigs de pressió i tractar de no mullar-te els peus i relliscar.
“QUEDEM?” “AMB AQUEST TEMPS?”
A Barcelona el clima és generalment meravellós. Això sí: ni se t'acudeixi proposar a algú sortir si cauen dues gotes o si la temperatura baixa dels deu graus Celsius . Si ho suggereixes, els teus amics locals et començaran a mirar amb estranyesa ia posar-te qualsevol excusa per no posar un peu al carrer. I si eventualment arriba a nevar (cosa que, per sort, no passa gairebé mai) , resa perquè aquests quatre o cinc copets et enxampin a casa teva; si no, podries trigar hores a tornar a casa teva. Els que no em creguin, que preguntin a qualsevol barceloní sobre com li va anar a la ja mítica nevada del 8 de març del 2010.
La Rambla, aquest embolic inasible
VAIG, VAIG, AQUÍ HI HA PLATJA
Vingues de Milà, París, Londres, Berlín o Estocolm seràs l'enveja de tots els teus compatriotes: tens un estiu que dura cinc mesos i una platja a poques parades de metro de l'oficina i la vols aprofitar. Però, a qui t'hagis integrat una mica, descobriràs que la Barceloneta, amb el seu aldarull, els seus venedors i massatgistes (i els seus lladres) és only for tourists i que per passar un dia de platja és millor fer el que fan els barcelonins de soca-rel: fugir de la ciutat.
La Barceloneta: solera popular i marinera
DESMOURAR
El tema dels horaris és possiblement el més tòpic dels tòpics sobre el que passa per sota dels Pirineus. Al principi et costarà entendre això que els teus companys de feina parin entre les onze i les dotze per ficar-se un entrepà entre pit i esquena , però aviat t'adonaràs que, si vols arribar amb vida a la teva pausa del dinar de les 14.00, no et queda cap altra que cedir a aquest plaer.
SANT JORDI
Si tens parella catalana el més probable és que passi de tu el dia de Sant Valentí, però després arriba Sant Jordi (23 d'abril, patró de Catalunya i Dia Internacional del Llibre) i et regala un llibre i/o una rosa (o totes dues coses, els generosos) . Estigues en parella o no, com a bon guiri, no oblidaràs mai l'emoció del teu primer dia de Sant Jordi: les Rambles (i no únicament) s'omplen de roses i de llibres, escriptors i festes; la gent fa cua per aconseguir l'autògraf del seu autor favorit a una atmosfera meravellosa que fa olor de paper, tinta i flors.
SÍ AL TRANSPORT PÚBLIC
Per més que et queixis de les pujades de preu (descarades) dels bitllets, reconeixeràs que un dels avantatges de viure a Barcelona és poder prescindir del cotxe; aniràs a tot arreu amb el transport públic a qualsevol hora del dia i de la nit. I, encara que odiïs el passadís que connecta la línia 4 i 2 amb la 3 (estació de Passeig de Gràcia), sempre estaràs feliç per poder sortir sense pensar que no pots beure perquè et toca conduir.
La Rambla de Barcelona
ESCATOLOGIA
No és una cosa de la que t'assabentes de seguida però, a la qual passis almenys un Nadal a Barcelona, et començaràs a preguntar d'on ve aquest gran interès escatològic que tenen els seus habitants. Si et fas un passeig pel mercat ambulant de Santa Llúcia (a la plaça de la Catedral durant el mes de desembre) serà impossible que no et fixis en els llocs que venen el cagatió i el caganer, són dos imprescindibles de les festes catalanes . Poden semblar-te kitsch o no, però no podràs negar que són simpàtics.
LA CIUTAT I ELS SEUS BARRIS
Com a bon estranger que arriba a Barcelona, el primer dia descobriràs Plaça Catalunya, baixaràs per la Rambla (que només després aprendràs a evitar) i et ficaràs al Gòtic, per això al Born amb la seva Santa Maria del Mar (sí, és l'església de la qual parla Falcones en el seu llibre) i no arribaràs en res a la platja de la Barceloneta. Després a l'Eixample t'enamoraràs del modernisme i t'empatllaràs de Gaudí. Baixant del Parc Güell passaràs per Gràcia i decidiràs que és allà on vols viure , amb les seves placetes, les seves terrasses, i aquesta atmosfera que barreja joves progres gafapastes, padrins i pares guapos amb nens guapos. Però més tard li perdràs la por al Raval, li enxamparàs el punt, veuràs que no hi ha tants turistes com al Gòtic i et sentiràs molt a gust als seus barets i antres nocturns. Per fi, quan ja portis un temps, t'endinsaràs també en altres zones com el Poble Sec i Sant Antoni (ara a la carena de l'onada) o el Poble Nou, fins arribar a les festes de Sants, al laberint d'Horta o les patates braves del bar Tomás de Sarrià.
Però només pujant al Tibidabo i contemplant la ciutat des de les altures, entendràs que l'explicació que donava el teu guia del nom d'aquest turó és totalment certa i que instal·lar-te a Barcelona hagi estat potser la decisió més encertada de la teva vida.
* Andrea Tommasini és italià, fa vuit anys que és a Barcelona. És Cap de premsa i community manager de RocaEditorial.
*** Potser també t'interessi...**
- Arribar a Madrid: crònica d'una aventura - 22 coses d'Espanya que trobes a faltar ara que no vius aquí
- 46 coses que només entendràs si ets de Barcelona - 30 coses que només entendràs si ets un donostiarra de pro - Saps que ets gallec quan... - Avantatges de ser castellà - Tots els articles d'humor
A Barcelona és fàcil orientar-se