A l'hora de la manduca... costums!
MAR I MUNTANYA
Gambes amb pollastre. Mandonguilles amb sípia . Tot al mateix plat per a estranyesa dels paladars no acostumats i amb un resultat harmònic i exquisit que ens demostra que les regles del gust varien radicalment d'un lloc a l'altre. La preparació “mar i muntanya” (en paella, per exemple) és la representació de Barcelona convertida en recepta , perquè això és el que conté i encoratja la ciutat: la Mediterrània i la Collserola junts gairebé sense solució de continuïtat.
EL TAPEU
Les tapes són una constant en una ciutat que rep aquesta allau de turistes desitjosos de provar com més varietat de coses millor. A més de noves incorporacions de qualitat superior com el ** Tapes 24 ** de Carles Abellán o l'estupenda ** Cañota ** dels germans Iglesias, per tapejar s'imposa estirar bar antic i populós : ** Quimet & Quimet ** de Poble Sec està ja a la ruta de tots els que visiten la ciutat; la Esquínica a Nou Barris s'allunya una mica dels circuits turístics però està igualment freqüentat (amb llargues cues per poder arribar a la barra); la Taverna del Clínic preparen tapes excelses i molt currades, i per a una ruta de tapes en condicions recorrem al barri que mai no ens falla, la Barceloneta.
Els bars de sempre i els nous no obliden la tapa
Al ** Got d'Or ** tiren (algunes de) les millors canya de la ciutat i tenen un muntat de filet amb foie que et mors de gust ; a la Cova Fumada se suposa que es van inventar les bombes (patates farcides i arrebossades) ; el Electricitat i la Bombeta són clàssics inapel·lables; al Jai-ca serveixen uns musclos “tigres” que creen addicció i al Bitàcola, davant del Got d'Or, es troben unes patates braves amb una salsa deliciosa.
Annex al barri, al mític **Can Paixano** només se serveixen cava i entrepans a preu fet, i curiosament és un dels favorits dels italians de la ciutat. Encara que no destaqui pel seu menjar, si parlem de Barceloneta no podem deixar de nomenar el mitiquèrrim Santa Marta , amb uns còctels i una terrassa per a tots els públics que tenen un milió d'adeptes .
Les braves de Bitácora
L'EXÒTIC:
Ja ho deia Jaume Rubio aquí , “T'encanta la cuina barcelonina. Parlem de sushi, no?” . El sushi ja és una cosa tan acceptada i imbricada a l'ADN culinari del barceloní que molts el prenen més sovint que uns espinacs a la catalana o un bacallà amb samfaina . El ceviche ja fa temps que va deixar de ser una novetat (Tanta, Ceviche 103 o The Market); el xinès de Ali Bei seria la resposta al famós xinès de Plaça d'Espanya de Madrid , encara que nosaltres seguim preferint L'olla de Sichuan ; la fusió asiàtica està representada en clàssics com el Mosquit, el Dos Palillos o el recent Casa Xica; Mèxic té emissaris de nivell com el Tlaxcal, la Cantina Machito, el Bésame molt, l'Oaxaca o el Fulla Santa i el Nen Vell. Pel que fa a l'italià, alguna vegada ha estat considerat exòtic? Amb propostes tan diferents com Le cucine Mandarosso, Xemei, Da Greco o La Bella Napoli totes les necessitats d'italianisme estan cobertes.
Gastronomia barcelonina... és a dir: sushi
MONTALBÀ:
Parlar de gastronomia a Barcelona passa obligatòriament per l'escriptor que va saber veure que la novel·la negra podia ser el millor retrat del temps . La ruta del detectiu Pepe Carvalho recorre alguns establiments del Raval que miraculosament es mantenen oberts i plens de salut. De tota la resta, el que apareixia a les seves novel·les dels 70 i 80, en queda poc. O potser continua sent essencialment el mateix, però ha canviat de cara. Can Lluís , Casa Leopoldo o la cocteleria Boadas ja són parades obligatòries tan gastronòmiques com literàries.
EL PA AMB TOMÀQUET:
Disquisicions a part sobre la denominació d'origen del pa amb tomàquet (de debò, a qui li importa?) aquest entrant i base de la piràmide alimentària barcelonina és omnipresent. El normal és que els entrepans portin tomàquet refregat (cal demanar-lo sense ell si no es vol), funciona com a plat d'espera als restaurants de tovalles i és un comodí que sempre cal demanar quan se'n va de tapes. Fins i tot té un establiment que li rendeix culte, el bar Nou , un nouvingut ja plenament consolidat.
Mmm... Pa amb tomàquet
L''ESMORZAR' :
Encara que la paraula indica també l'esmorzar de primer matí, la seva accepció més curiosa per als forans és la del dinar de mig matí que religiosament compleixen els treballadors catalans quan abandonen temporalment els seus llocs de treball per prendre un cafè, un entrepà, un biquini o una mica dolç.
ELS CENTENARIS:
El concepte de restaurant emblemàtic ple d'història té a Barcelona uns representants més que dignes. ** Can Culleretes ** passa per ser el restaurant en actiu més antic d'Espanya, i segueix servint des del seu carreró del gòtic plats i menús tradicionals a bon preu. ** Els Cargols a Carrer Escudellers** és inconfusible pel seu aparador amb pollastres a l’ast giratoris (al seu dia una novetat) que, com diu Xavier Therós al seu llibre Barcelona a cau d’orella , “congregava tots els Carpantes de la ciutat” que bavegen davant l'espectacle obscè en temps de gana. També serveixen, naturalment, els cargols que els van donar nom. El 7 ports és un rebut de anècdotes i personatges famosos de la història que han anat desfilant pels seus preciosos salons per degustar els seus famosos arrossos.
ELS PLATS TRADICIONALS:
L'esqueixada, l'escalivada, les faus a la catalana, els canelons, l'escudella, el fricandó, mel i mató, les postres de músic amb el gotet de moscatell … Totes aquestes coses que de pur tradicional han esdevingut gairebé a un exotisme poden gaudir-se en alguns dels restaurants tradicionals més emblemàtics de la ciutat, com en aquests tres centenaris que acabem de nomenar o en altres clàssics bons i bonics com Casa Agustí, Ca L'Isidre, Chicoa, la Taverna El Glop o el Pa i Trago .
Escalivada o l'art de rostir
ELS XOCOLATES:
Barcelona és dolcerisme en estat pur i amor per aquestes receptes (la coca de Sant Joan, els panellets) com de casa d?àvia que disparaven la glucosa. Un dels que gaudeixen de millor acceptació és el gust per la xocolata i el seu epicentre urbà: el carrer Petritxol . La granja (la paraula “granxa” és un altre element definitori de la part culinària de la ciutat) La pallaresa, la Dulcinea i el Xocoa mantenen viva la seva tradició xocolatil. Un altre favorit nostre és la Granja Viader (repetim, hereus dels que van inventar el cacaolat, això els col·loca ja en un lloc privilegiat en qualsevol mapa gastronòmic).
Mullant el xurro a Dulcinea
LA TENDÈNCIA:
El brunch? L'hamburguesa? La cervesa artesana? Encara que gaudeixin de salut excel·lent són cosa del passat. El que s'emporta ara (repeteixi's amb la melodia de “Tinc un tractor groc”) és trencar la frontera entre domesticitat i negoci i entre allò públic i allò privat . O sigui: menjar a casa de gent a la qual no has de conèixer en comptes d'un restaurant i menjar al carrer en un lloc efímer . Eat Street , Van Van market i els food trucks en general són les pistes que cal seguir. Advertència: pot ser que hagin virat les tornes i això estigui ja vaig moderar, tant com la pròpia paraula vaig moderar.
LA BOTIFARRA:
Un dels més socorreguts i recurrents embotits catalans viu moments d'or (encara que en realitat no han desaparegut mai de les taules) amb establiments com Butifarring o Butipà, tendència de la qual ja en vam adonar aquí i aquí .
Skye coffee and co.: cerca-la a l'Espai 88 (carrer Pamplona 88)
EL VERMUT NOU I EL VERMUT VELL
Encara la moda de les vermuteries amb prou feines estigui començant a desembarcar a altres ciutats , a Barcelona –com no- ja fa temps que està instaurada. Es pot optar per prendre el vermut en un dels cellers de vells que romanen incòlums al pas del temps, com El Quimet i Quimet o el **Quimet de Gràcia** (que componen al costat del **Quimet d'Horta,** especialitzat en entrepans el triangle màgic dels Quimets de la ciutat comtal) , el celler Saltó, Lo Pinyol o descobrir el favorit per un mateix de carrer. L'altra opció és llençar pels nous que van reivindicar el vermut quan estava començant el run run de la tendència, com els fantàstics ** Morro Fi ** amb les seves quatre seus o Casa Mario l .
Barcelona: una de vermuts i tapes
EL VI:
Botigues i bars de vins imprescindibles per tastar, aprendre i gaudir: ** Vila Vinateca , el temple que és el Monvínic ** (amb el Fastvinic i els seus increïbles entrepans al costat) , ** Tast 1.81 ** o Disset graus .
LES PATATES BRAVES
I de què parlem quan parlem de braves? Del bar Tomàs de Sarrià , és clar. Hi ha infinitat de braves per provar a Barcelona de les més desiguals qualitats i en diversos estats de congelació; tantes que de vegades trobar alguna que sigui realment bona costa molt, però aquest bar no s'ha guanyat la seva llegenda en va. Patates tallades de forma irregular i una salsa composta per un allioli que es barreja amb aquest oli vermell vermell picantón que les torna addictives. Un dels llocs que són, més que bars, institucions culturals.
Passió pel brou
L'ESCENA:
De vegades és un misteri saber per què es conjuguen els astres perquè una zona concreta de Barcelona es converteixi en the place to be. Si el Flash Flash augmenta la seva història com a escenari de la Gauche Divine a la zona alta (encara que Ca l’Estevet al Raval seria tan emblemàtic com aquest) , algun dia recordarem aquests anys com aquells en què no sortíem de Sant Antoni en general i del carrer Parlamet en particular (estenent-se cap a Poble Sec) .
També seran els anys en què sota l'empara del Tickets Albert Adrià i els germans Iglesias ( junts o per separat ) no van deixar d'agitar l'escena gastronòmica de la ciutat , en què alhora que grans obertures els petits locals que no tenien ni porta (com el primer Morro Fi) es convertien en èxits i en què la reconversió i la reinvenció estaven a l'ordre del dia.
Anys de fes-te tu mateix la teva cervesa artesana, el teu pa amb massa mare, fuma el teu peix en un barril del teu terrat, deixa la teva feina en publicitat i compra't una caravana. Uns anys en què li prestem més atenció que mai a què menjàvem i com ho menjàvem, i hi havia lloc per a propostes xiflades al costat dels grans projectes empresarials. El mapa està estès. Tu vas marcant els punts.
Seguir @raestaenlaaldea
*** Potser també t'interessi...**
- Mapa dels costums gastronòmics de Madrid
- Usos i costums gastronòmics de Galícia
- Saps que ets de Barcelona quan...
- Sis plans japonesos a Barcelona...sense sushi
- Arrenca la tendència food truck a Espanya?
Do it yourself!