Juliol Romero pintant "Musa Gitana".
Les dones més desitjades i importants de l'època haurien “matat” aquells anys per un retrat seu. Però a més, va expressar com ningú l'ànima de Còrdova i el cabal cultural de diferents cultures que resumeix l'essència d'aquesta ciutat eterna… I encara que va portar el seu nom per tots els racons del món –al primer terç del segle XX exposava a Amsterdam, París, Berlín, Venècia, Roma, Lima, Buenos Aires, Chicago, Sant Lluís…–, la seva figura, fins i tot a Còrdova, ha estat de vegades empetitida.
“Si hi ha alguna cosa que no era Julio Romero de Torres va ser precisament un pintor reduït a l'estret perímetre del que és local”. Qui era aleshores aquest personatge tan emblemàtic i apassionant? Durant aquests dies, la ciutat de Còrdova celebra el 90è aniversari de la mort del pintor. I per primera vegada, en aquests gairebé 100 anys, ens endinsem com a través d'una finestra indiscreta, des de casa nostra i en la comoditat del nostre sofà, en un gegantí Arxiu i Fototeca de l'època: gairebé 14.000 registres i imatges digitalitzades del pintor o sobre la figura del pintor, cedides per la família.
Retrat de Julio Romero de Torres. Ca. 1922.
Com a través d'un espiell ens endinsem a com era aquesta societat que l'adorava, l'estètica, el llenguatge, els valors, la seva modernitat increïble… Una diversió suculenta per a aquelles tardes en què perdre les hores, perquè a més, segons explica Ana Verdú, la directora de l'Arxiu Municipal de Còrdova “en aquella època no eres ningú si no tenies un retrat del pintor”.
Això de l'Arxiu ha estat un treball titànic, desenvolupat gràcies a la tasca d'un equip de professionals, entre els quals destaquen les arxivers María del Mar Ibáñez i Inés Hens Pulido, però també un treball apassionant que es completarà quan estigui disponible per a consultes l'Hemeroteca. “La tindrem en línia el proper any. Aquesta té més registres que l'Arxiu i la Fototeca plegats”, comenta Verdú.
Revista Nòmada, abril de 1912.
Els seus desitjats nus i un estudi a Madrid convertit en “una fira”
La projecció internacional i l'interès de Romero de Torres a l'època era tan gran que tota la jet set passava pel seu estudi de Madrid (ell seguia mantenint també el seu vincle i el seu estudi a Còrdova, a més de la seva família).
Però pel seu estudi freqüent de Madrid era un centre de tertúlies i el lloc on anar si eres algú i eres a la capital d'Espanya. Per allà passaven des de Musidora, la musa dels surrealistes francesos perquè la retratés fins a la ballarina russa Margarite Goudon, que va posar nua per a ell. “El seu nu en aquell quadre que penjava del seu estudi de Madrid va ser tan sonat que va acabar convertint el seu lloc de treball en una fira. La gent s'amuntegava per veure la famosa ballarina russa nua pintada per Julio Romero de Torres”, explica Ana Verdú.
Revista Estampa. 25 de maig de 1935. Julio Romero pintant a Machaquito.
Adorat per totes, i per tots, grans amigues seves van ser les grans dones de lèpoca, com lescriptora, crítica dArt i política, Margarita Nelken o Colombine, la primera corresponsal de guerra. Però també Romero de Torres es movia a els cercles socioculturals més rellevants, acudint amb freqüència a les tertúlies literàries dels cafès madrilenys, i amb amistats masculines tan dispars com Valle Inclán, que considerava el seu alter ego en la literatura i el seu mentor; o Pérez Galdós, a més d'Unamuno, Sorolla, Solana… Per tots era un mestre de la pintura contemporània.
Retrat de Dulce María Morales, coneguda com a “Perla Negra”, ballarina afrocubana que va revolucionar els escenaris d'Espanya el 1913.
Quan Romero de Torres va morir, molt jove, amb només 53 anys, els seus condols escrits –recollits i digitalitzats i que també es poden consultar des de l'Arxiu digital– van arribar a la família des de qualsevol part del món. “Era un home molt respectat, treballador i, malgrat tot, modest, a qui li treien els quadres de les mans”, comenta Ana Verdú, que assenyala que també aquestes cartes del pintor i de les seves amistats tenen una lectura molt interessant.
Revista Crònica, 1 gener de 1933. Inauguració de la Plaça Julio Romero de Torres a Madrid.
El pintor de la musa gitana torna a la Ribera del riu Guadalquivir
Durant aquests dies d'aquesta tardor estranya per al viatger, dóna gust veure com els cordovesos es tornen a trobar al costat del riu amb el més il·lustre dels seus paisans, allà mateix, al Passeig de la Ribera del riu Guadalquivir, un lloc que el va pintar en nombroses ocasions com a teló de fons dels seus quadres. El recorregut que se'ls presenta a la vora del riu és la cara més desconeguda de Romero de Torres: casa seva, la família i els orígens, l'escàndol i l'èxit, exposicions nacionals i internacionals, els seus amics, l'univers femení, una mica d'humor, i la presència a l'imaginari col·lectiu, a més de la pèrdua sentida.
Revista Banc i Negre. 18 de maig de 1930.
Poc després que ell morís (va morir en un maig cordovès, el 1930) el 1955, el bitllet més utilitzat de l'època, el de 100 pessetes, es dedicava a la figura. "Per una cara hi havia la imatge del pintor i de l'altra, la d'un dels seus quadres, La Fuensanta". Però les seves pintures també esdevindrien la imatge i el reclam d'una publicitat incipient, des d'olis d'oliva verge extra que segueixen usant la imatge d'un altre dels seus quadres, La Chiquita Piconera, fins a vins, passant per firmes de barrets, i fins i tot lletres de pasdobles…
Revista Moltes gràcies. 10 de maig del 1924.
“Juliol Romero de Torres es converteix llavors en un referent, una imatge que acaba tornant-se del poble, i una manera de reconèixer el que som”, assenyala Verdú. “És per això, perquè no voldríem que el temps dissipés la importància d'aquest personatge per a l'època, que vam fer el pas de possibilitar que aquest enorme llegat pogués visitar-se i estigués totalment digitalitzat.”
L'Arxiu i la Fototeca de Juli Romero de Torres són accessibles des d'aquí i també directament des de la web del Museu Juli Romero de Torres.
Telegrama de condol de Joaquín Sorolla per la mort de Julio Romero. 12 de maig de 1930.