Pazo de Sabadelle, un exemple de conservació històrica al cor de Lugo
El pazo de Sabadelle impacta només veure'l. Una construcció de pedra, amb portes vermelloses i finestres verdes, que es retalla entre turons i que fa molt fàcil imaginar el poder de les famílies que el van posseir des de segles enrere. Concretament, aquest pazo es diu que data del segle XIII, i que va passar de mà en mà fins a arribar a Xosé Figueroa, el propietari actual.
Ara, en creuar les portes, es combinen els objectes del passat amb escultures, fotografies i quadres actuals, mostra que el pazo encara és ple de vida. Al capdavall, actualment, el pazo serveix degustacions ecològiques, deixa que els visitants passin la nit a les seves habitacions i organitza exposicions d'art per a tothom.
UNA CASA QUE RESPIRA HISTÒRIA
“Aquesta casa pertanyia a la mateixa família del pazo de Tor –un altre pazo lucense a Monforte de Lemos, que també mereix una visita pel seu increïble patrimoni històric– la família Varela de Temes”, explica Figueroa. “Per una sèrie de circumstàncies, la darrera propietària, pertanyent a aquesta família, es va quedar vídua i es va ficar amb 70 anys la monja al convent de les Saleses, a Oviedo”.
Així va ser com el pazo, situat a la parròquia de Santa Maria de Sabadelle –de la qual pren el seu nom– , juntament amb les 500 hectàrees que es calcula mesurava en aquell moment la propietat, va acabar en mans d'un administrador i un capellà. “L'administrador va fer dos lots, i el capellà va escollir la casa i unes quantes terres que va repartir entre els seus germans. Eren cinc, així que imagineu com era de gran. Un era el pare del germà de la meva àvia, i aquesta és la raó que el pazo acabés pertanyent a la meva família”, explica Figueroa.
“Aquest home es va casar amb una dona que sempre anomenàvem padrina, però mai van tenir fills. Per això va acabar venint la meva àvia a viure amb ells. Després la propietat va passar a la meva mare i ara a nosaltres, que som quatre germans”, afegeix. "I avui aquesta propietat té en conjunt sobre cinc hectàrees".
Detall de la cuina del pazo de Sabadelle, Lugo.
Xosé Figueroa somriu quan explica el passat d'aquest lloc on tot sembla respirar història. “Cal tenir en compte que aquí van viure personatges de certa rellevància. Per exemple, Agustín Lorenzo Varela de Temes, un bisbe que va néixer el 1776 i va morir el 1849, que va ser bisbe i catedràtic a la Universitat de Salamanca. I un germà d´aquest bisbe, José María Varela de Temes, que era contemporani de la primera època de Sargadelos”.
Ara, ell i la seva família s'encarreguen de mantenir viu la pau i els voltants. “Nosaltres ens sentim en certa manera responsables del llegat que se'ns ha donat, però no tenim solvència econòmica. Per això, anem a poc a poc, tractant almenys de no destruir-ho”, compte Figueroa amb sinceritat. “Fins i tot hi ha la possibilitat que algun dia podem donar-ho per exemple a la Reial Acadèmia Galega o alguna altra institució pública que vetlli pels interessos de Galícia. Tot i que no sabem, són idees que tenim”, afegeix.
DINAR ECOLÒGIC I HABITACIONS ARISTICRÀTIQUES
Avui dia, el pazo de Sabadelle no és només exemple de manteniment patrimonial, sinó que obre les portes a tothom que vulgui endinsar-se en el passat de la Galícia interior. Tant per passar una nit a les seves increïbles habitacions –però reservant amb temps, ja que només en té dues–, com degustant el menjar ecològic i casolà.
Una de les dues habitacions del pazo de Sabadelle, Lugo.
“Tenim agricultura ecològica, fem degustacions ecològiques, lloguem habitacions, rebem escolars que vénen d'excursió a conèixer la casa i la seva història…”, explica Figueroa. Sobre el treball ecològic, el pazo de Sabadell està inclòs dins del programa Granxa Familiar de la USC. A més, l'esmorzar –inclòs al preu de l'habitació– és el moment perfecte per a comprovar les delícies que es preparen en aquesta casa, i imaginar-nos, si no es pot viure en primera persona, com serà una degustació aquí.
Esmorzar casolà al pazo de Sabadelle, Lugo.
Al pazo es conserven objectes i receptes tradicionals i, per poc que li preguntis, Figueroa t'ensenyarà alguns dels tresors històrics que guarden aquestes parets de pedra. “Recuperem algunes coses, a nivell anecdòtic també. Des d'objectes que tenim conservats fins a receptes, com les figues confitades d'Álvaro Cunqueiro”, explica Figueroa amb il·lusió.
Però, com comenta l'amo d'aquesta casa, per a ell i la família el més important i el que ells més incentiven és la recuperació de valors a Galícia. “I això també és a través del menjar”, explica. “Utilitzant ingredients propis de la zona. Aquí hi ha una zona plena de fruiters que acaben sent menjats pels ocells, mentre les persones compraran fruita al supermercat. És una cosa increïble”, reflexiona Figueroa.
UN OASIS A LA GALÍCIA RURAL
Tot i que l'agricultura ecològica, unes habitacions de somni i el llegat històric ja són suficients per voler fer-li una visita aquest lloc, hi ha una cosa del que Figueroa està fins i tot més orgullós: les inauguracions artístiques.
Sabadelle, un secretet a veus
“Galícia en certa mesura està erma de moltes coses”, comenta. “Encara que literàriament i musicalment està molt avançada, manca l'acompanyament social i econòmic per a aquestes activitats. Per això, nosaltres el que fem és crear oasi per escapar aquesta mena de misèria entre cometes”. Per això, Figueroa, amb la seva parella, sobretot, organitzen exposicions, actes, esdeveniments de poesia, de música… i sempre potenciant l'idioma i la cultura gallegues.
“La meva parella, que viu a Ourense, i jo vam organitzar un munt de coses sense cobrar per això. Però ens animem igual perquè és una experiència molt bonica”, explica Figueroa. “El que cerquem és l'acostament dels artistes a la gent. Sobretot, de la gent dels llogarets, perquè la gent que viu fora de les ciutats té dret a escoltar el violí o gaudir de qualsevol altre tipus d'art igual que qualsevol que visqui a una urbs”, afirma.
Xosé Figueroa explica que es va fer conscient de la necessitat de “exposicions vistes des d'un altre angle”, anant a mostres per tota Galícia. “Normalment quan vas a exposicions sembla com si fossis un estrany. Hi ha l'autor o autora, la família i quatre amics. Aquí és just al contrari, aquí és com si fossis a casa d'un cosí el dia de la festa. És un altre rotllo”, diu amb orgull. "L'ambient és genial".
L'entorn de Sabadell
Encara ja es pot dormir, les exposicions estan paralitzades per la pandèmia, però Figueroa espera que la situació millori aviat i puguin reprendre la feina. “M'encantaria que les puguem tornar a fer aviat. Per descomptat, és gratuït i pot venir qui vulgui. A l'última que vam fer –normalment són al corral– érem unes 400 persones. Moltíssima gent”.
Xosé Figueroa acaba explicant com són aquestes inauguracions artístiques: “Fem actuacions petites. Els poetes, per exemple, presenten algun llibre. Però no és un recital de poesia on et sentis a escoltar tot el poemari, sinó que el poeta recita dos o tres poemes només . És com si fossis deixant caramels durant tota la nit, amenitzant el tema. I amb els músics exactament igual, no hi poses un grup actuant durant dues hores seguides”.
La balconada de Sabadelle
La idea, assegura, és portar l'art a tots els cantons ia tota mena de gent. “El públic és molt variat, no és aquest públic exclusivament elitista. I de vegades passa que l'ambient és tan bo que, juntament amb un artista professional, acaba tocant algú del públic, per exemple. Portar aquest ambient a Sabadell és una meravella”.