A casa meva es deia ‘Periple bulgàro’. Posant l'accent a la segona síl·laba, perquè a la nostra curta edat no havíem sentit a parlar gaire de Bulgària i, encara que fos així, la conjunció amb la paraula periple, que ens era força aliena, ens creava confusió i ens feia dir malament el títol del còmic de Jan.
De la mateixa manera, jo deia 'La gran super reproducció' en lloc de La gran superproducció, que és una altra obra mestra de Jan de l'any 1984 plena de frases per emmarcar, des del “Llarga'm un cilindrí fotero” fins al “Però què fa exactament una script girl?”, i els meus germans es morien de riure amb allò.
Algunes aventures de Superlópez.
Després llegíem el còmic del 1990, per descomptat, l'aventura del superheroi més castís entre els camps de roses i les catedrals búlgares, mentre buscava un antídot per a un verí d'Al Trapone. Una creació de Jan que ens resultava tan suggeridora com moltes de les seves altres aventures, gairebé sempre relacionades amb algun viatge, que disparaven la nostra imaginació.
Jan diu adéu al seu personatge més estimat, Superlópez.
El genial Jan –pseudònim de Juan López Fernández–, nascut a Toral de los Vados (León, 1939), va crear el cèlebre personatge Juan López/Superlópez el 1973, un comptable en una oficina de Barcelona que tenia una identitat secreta superheroica a què no li surt res a dretes.
Va ser per a unes historietes per encàrrec i inicialment les trames eren d'índole matrimonial, encara que aviat es van transformar, quan va començar a editar amb Bruguera, una cosa que va fer del 1974 al 1985, convertint-ho en l'últim gran èxit d'aquesta editorial.
No sempre va estar sol: el guionista Efepé va ser el 'culpable' d'algunes genialitats en les dues entregues de El Supergrup, on l'heroi es veia acompanyat d'altres col·legues amb superpoders (i mala sort).
Pàgines de 'Hotel pànic', una aventura de Superlópez.
Després de la fallida de Bruguera, el personatge va passar a mans d'Ediciones B el 1987, convertit en part des del 2017 del segell multinacional Penguin Random House. Curiosament, aquest darrer ha recuperat el nom de Bruguera com a línia editorial, i és aquí on el nostre estimat aventurer acaba les seves gestes.
Creat en origen com una paròdia al?espanyola de Superman, el personatge va anar cobrant vida pròpia i allunyant-se d?aquest tipus d?humor per abordar moltes altres temàtiques plenes de compromís i crítica social, encara que sempre amb gags inoblidables.
Al protagonista el van anar acompanyant progressivament i amb cada cop més pes una sèrie d'extraordinaris secundaris, entre els quals destaquen Luisa Lanas (una mena de Louise Lane gens rendida als encants d'un mediania com Superlópez, sinó tot al contrari, sempre a bossa de mà net); la grimpada però entranyable Jaime (Jimmy Olsen); l'inspector Hólmez (“Sospitós, sospitós, prenc nota”); el boig inventor Escariano Avieso i el seu cap, Al Trapone; Noi Humitsec i Martha Hólmez; el General Sintacha i un llarg etcètera de troballes. Entre ells, un imbatible: els ectoplàsmics petisos carambanals.
Jan, creador de Superlópez, gràcies per tant!
Fa unes setmanes, l'editorial va anunciar el llançament del que serà l'últim còmic del personatge, Somnis friquis, una aventura d'espasa i bruixeria que tracta sobre el bullying i el masclisme. El motiu? Als seus 82 anys, Jan vol jubilar el seu (el nostre) estimat Superlópez, encara que en principi no es nega que altres artistes continuïn fent-ho.
Així que, amb tones de nostàlgia, ens disposem a acomiadar-nos d'un personatge que ens ha fet viatjar per tot el món (i altres galàxies, fins i tot l'infern), no sense abans fer una recopilació de les destinacions que més hem gaudit a la seva companyia.
Art de Jan, el creador de Superlópez.
- BARCELONA (Els caps, 1983). Aquest surrealista retrat de la Transició ambientat a Barcelona és una de les peces més mítiques de Jan (i un dels meus preferits). Tot i els embussos i la pol·lució reflectits, les vinyetes de Jan sobre la Ciutat Comtal traspuen amor per aquesta. I qui no ha dit alguna vegada “un cafè amb llet i un croissant” recolzat a la taquilla del metro?
- HOLLYWOOD (La gran superproducció, 1985). Com pot ser aquesta genialitat una obra del 1985? La llegeixo avui dia i em segueix semblant un escampament fabulós de plena actualitat. Hollywood surt tot just, però la història ens trasllada al món del cinema, les estrelles i, aquí va el que és genial, tot el que hi ha darrere d'una gran (o terrible) pel·lícula.
Portades de 'La banda del drac despentinat' i 'Un camell va pujar a un tramvia…'.
- AL CENTRE DE LA TERRA (Al centre de la terra, 1987). Inspirat en la novel·la de Julio Verne, aquest títol pot ser dels que més vegades hàgim llegit a casa, arribem fins i tot a intentar imitar-lo en un còmic dibuixat per nosaltres. Les hamburgueses que s'emporten els protagonistes per no morir d'inanició durant l'aventura es van convertir en una petita obsessió encara que, com sol passar en aquests casos, no n'hi havia una en la realitat que pogués acostar-se al sabor que imaginàvem…
- BULGÀRIA (Periple búlgar, 1989). La catedral d'Alexander Nevski a Sofia, la melmelada de roses (poix!), les cases de Plovdid... Un dels fullets turístics més complets de Jan és també una oda (o antioda) als viatges organitzats.
Pàgines de 'Al país dels jocs…', una de les obres mestres de Jan.
- TONTECAR-HO (Al país dels jocs, el borni és el rei, 1988). “Vull un bany i anar a sopar”, deixava anar Luisa enfadada a la recepció d'un dels hotels d'aquesta aventura gens luxosa. Una escapada de casinos, bon clima i molta corrupció, per acabar dient que… Jo no sóc tontiko.
- CAMPRODÓ (Els porquets de Camprodon, 1989-1990). Després d'una visita a aquest poble del nord de Catalunya, el dibuixant va idear una història ambientada en aquest entorn, fent prèviament centenars de fotografies. Els famosos porquets de massapà (presents en aquell enigma, “sota el pont hi ha un 'serdo', i amb el 'serdo', un virus”) es van convertir en una icona a casa d'aquesta periodista, fins al punt que es va desfermar la gresca quan un dels meus germans va portar fa poc a una reunió familiar els autèntics porquets de Camprodon.
Portades de 'Periple búlgar' i 'Els capcicups', de Jan.
- JAPÓ (La banda del drac despentinat, 1990). Un viatge de negocis al país nipó acabarà en un conflicte amb els yakuza, i en una excusa per retratar costums i paisatges de l'Orient.
- L'HOTEL PÀNIC (Hotel pànic, 1990). Poques coses més suggerents que la idea d'una nit de tempesta que desemboca en una nit improvisada a un hotel decadent on succeeixen coses molt estranyes. A casa hem crescut obsessionats amb aquesta idea del viatge-aventura, i jo segueixo delectant-me de tant en tant amb el dibuix de Jan d'aquesta habitació d'hotel-balneari ruïnós.
- GRENOBLE (Un camell va pujar al tramvia a Grenoble i el tramvia li està mossegant la cama, 1991-1992). Si us ofereixen xocolata digueu que… taronges! L'autor, que fins i tot va arribar a abordar el tràfic de nens a El caserón fantasma (2002), incloïa sovint missatges antidroga a les aventures de Superlópez. Aquesta historieta va ser una excusa també per somiar amb fires del còmic i amb trens, com passaria després amb Assassinat al Toral Exprés (2012), un homenatge al?obra d?Agatha Christie.
Portada de 'Somnis friquis', l'últim àlbum de l'antiheroi més estimat.
- L'INFERN (L'infern, 1996). Aquesta és una de les obres de les quals diu que està més orgullós Jan i, per descomptat, és una de les més rellevants. El seu guió és ple d'humor i tensió dramàtica, beu de La Divina Comèdia de Dante, El Diable Cojuelo de Luis Vélez de Guevara i el Faust de Goethe. Un descens als inferns, un viatge sense retorn?
Aquest és el nostre rànquing, però el Jan ens ha portat de viatge també a Mèxic (El tresor de Ciuacoatl, 1992), un altre gran exemple de la gran tasca de documentació de l'autor, que és completament sord des dels 6 anys. Tant l'entorn com la vestimenta dels personatges evolucionen a cada aventura, sempre prestant extrema atenció als detalls.
Hem seguit la 'supermediania' també a Arlés (La Casa groga), Tunísia (per a El castell de sorra), Andorra (Les muntanyes voladores)… No obstant, en una entrevista per a RTVE de 2010 Jan confessava ser conscient del mal que reben els països amb els turistes, cosa que li feia replantejar-se les escapades.
És innegable –i ha estat dit pel mateix autor– que les vendes no són les que eren. Els temps canvien, però hem de gratitud eterna a la ment que va concebre genialitats com El senyor dels xumets, La caixa de Pandora, La setmana més llarga, Els Alienígenes… amb què seguirem rient, pensant, viatjant, per sempre.