No hi ha res més californià que el moll de Santa Mònica
A Londres vas aprendre a posar-te sempre a la dreta a les escales mecàniques del metro, a risc de portar-te una bona empenta de no fer-ho. A Roma a creuar el carrer com un valent i obligar el trànsit a aturar-se davant teu. A París a fer pícnics a parcs públics i portar-te fins a l'ampolla de vi o els plats més complicats de menjar. I a Nova York a caminar a ritme ultra ràpid, esquivant el trànsit de vianants que camina en sentit oposat i sense mirar mai ningú als ulls. Naturalment et consideres un urbanita de ple dret. No necessàriament.
Si el que vols és explorar alguna de les grans ciutats californianes has d'oblidar (gairebé) tot el que has après fins ara. Los Angeles, San Diego, Oakland o fins i tot San Francisco no són les urbs més senzilles de navegar per als viatgers europeus acostumats a caminar molt, agafar el transport públic i perdre's per algun carreró on es pot trobar el cafè amb encant perfecte. Practica aquests consells, i no tindràs cap problema:
1. Les visites a peu es limiten a zones concretes i molt delimitades.
A Sant Diego pots passejar pel barri de Gaslamp, Little Italy, el passeig marítim fins al Seaport Village o fer-te una volta per Balboa Park. A Los Angeles tens el carrer Third a West Hollywood, les dues o tres pomes de Robertson Boulevard per sobre de la Third, el centre comercial a l'aire lliure The Grove, el ** Passeig de la Fama a Hollywood ** (si et va el kitsch) , els carrers Rodeo i Little Santa Monica Boulevard a Beverly Hills, la Third Street Promenade a Santa Monica i Abbot Kinney a Venice Beach . En la majoria de casos trams plens de restaurants i botigues. Allunya't una mica d'aquestes zones tan delimitades i el trànsit de vianants desapareixerà gairebé del tot i et sentiràs estrany caminant pel carrer.
Venice Beach, perfecta per passejar
2. De compres (o de visita) se'n va amb cotxe.
Precisament perquè les zones comercials i per als vianants estan tan clares i ben delimitades el millor és anar d'una a l'altra amb cotxe. Les distàncies d'un lloc a l'altre poden ser poc aptes per a vianants i tampoc no és que les opcions de transport públic abundin. Si malgrat tot et ve de gust fer-te una passejada per una zona “atípica”, fes-ho. El més probable serà que acabis en algun barri residencial, amb casetes baixes amb jardí al mig de la ciutat i que et topis amb algun veí passejant el gos que et saludi pel carrer. Això o que de cop i volta una autopista interrompi el carrer i desaparegui la vorera.
3. Tingues en compte sempre on aparcaràs.
Estacionar en carrers residencials sol ser relativament senzill, però sempre llegeix els cartells per assegurar-te que no necessites permís d'aparcament o que les hores en què pots deixar el cotxe no estiguin delimitades. La majoria de zones i centres comercials tenen pàrquings a preus raonables o fins i tot gratuïts si us segellen el tiquet d'aparcament en algun dels vostres establiments. Aprèn el valor de la frase: “Do you validate?” (Si li compro o consumeixo alguna cosa em segellaria vostè el tiquet del pàrquing perquè em surti gratis o més barat?) .
Tingues en compte sempre on aparcaràs
4. Cura a downtown.
No només sol ser on és més difícil (i car) aparcar, també pot ser el lloc on et topes amb la cara menys agradable d'aquestes ciutats. Oakland té un centre històric ple d'encant i en plena expansió, però segueix sent una zona de contrastos on pots anar de tapes o comprar-te una samarreta moderneta i girar en una cantonada per veure alguna cosa que et recordi la realitat no necessàriament grata que viuen alguns dels seus veïns. Los Angeles fa anys que està intentant rehabilitar el seu centre, amb projectes com el Walt Disney Music Hall o el recent reformat Grand Central Market al molt angelí carrer Broadway. Però només a un parell de pomes pots acabar a Skid Row , on resideixen bona part dels sense sostre de la ciutat a tendes de campanya i barraques improvisades al mig del carrer.
Sant Francesc no es queda curta. Caminant pel seu cèntric carrer Market i just al costat de l'ajuntament de la ciutat et trobaràs amb el barri de Tenderloin, una altra zona que s'encarrega de recordar-los diàriament a visitants i residents els molts contrastos que hi ha entre els diferents veïns d'aquesta ciutat. difícil que pot ser la vida aquí per a alguns.
Walt Disney Music Hall, Los Angeles
5. Planifica bé allò que vols fer.
Lamentablement això de la improvisació no és una característica molt californiana. Tot i el relaxat que és tothom, no es porta gaire allò de sortir de treballar i trucar als amics per quedar per prendre una cerveseta en un lloc a l'atzar. Seria tota una temeritat! Abans de fer qualsevol tipus de pla cal remenar sempre: l'estat del trànsit, la necessitat de fer una reserva al lloc on vulguem anar (molt habitual) i la zona geogràfica exacta on es trobi la gent amb qui vulguem quedar (creuar-se la ciutat a hora punta és tota una temeritat) .
6. I és que mai, mai, sota cap concepte no s'ha de subestimar la caòtica (i miserable) que pot ser l'hora punta.
Utilitza aplicacions com Google Maps o Waze per veure com hi ha el trànsit i trobar rutes alternatives en cas de congestió. Evitar l'autopista i agafar els carrers residencials pot ser una solució que resulta, però només de vegades.
El trànsit, el pitjor de les ciutats californianes
7. Practica el Califòrnia roll, l'U-Turn i el gir a l'esquerra amb soltesa.
Tots ells obligatoris per conduir com un californià més. Això del Califòrnia roll és el nom comú que se li dóna al gir a la dreta, tot i tenir el semàfor en vermell. Es pot fer només havent parat abans del tot i cedint-li el pas a vianants, ciclistes i altres vehicles. Bastant més divertit (i pràctic) és el U-Turn o gir de 180 graus però requereix una mica de pràctica si no vols que el teu copilot acabi aixafat contra la finestreta. Pel que fa als girs a l'esquerra, el millor és llegir la literatura del trànsit i, si no ho veus clar, escollir només carrers el semàfor dels quals també reguli els girs a l'esquerra . És bo que tampoc et deixis acovardir a les autopistes, ni tan sols si tenen sis, set i fins a vuit carrils per sentit.
8. Sant Francesc n'és l'excepció, però només en part.
És cert que té una xarxa de transport públic que fa senzilla l'exploració del seu centre i alguns barris com Mission o Haight-Ashbury però el secret més ben guardat de tot sanfranciscà com cal (i que t'insisteixi en tot el que agafa l'autobús i la bici per anar a tot arreu i el molt que camina) és el cotxe, que no dubtarà a desaparcar sovint. L'altre secret no tan ben guardat dels autòctons de San Francisco són els seus comptes de Uber . Cosa que no dubtaran a fer servir el típic divendres a la nit que han sortit a sopar i prendre unes copes i per descomptat no els ve de gust esperar el Muni per tornar a casa.
A San Francisco tramvies, però també molt cotxe
9. No et limitis mai a la urbs.
L'oferta gastronòmica és interminable , la quantitat de llocs en què pots gastar-te els diners anant de compres gairebé infinit i museus com el LACMA o el de Young tampoc tenen tant per envejar al Moma o la Tate. Però el millor quan visitis les ciutats californianes és que facis com els seus residents i no et limitis a l'asfalt. Sortir-ne és increïblement senzill i estan envoltades per una infinitat de platges, muntanyes, boscos i sol, molt de sol.
Seguir @PatriciaPuentes
*** Potser també t'interessi...**
- Saps que ets un californià d'adopció quan...
- Què és la Califòrnia cuisine? Restaurants on llepar-se els dits amb ella
- Primera etapa de la Gran Ruta Americana: Los Angeles
- Segona etapa: de Los Angeles a Death Valley
- Tercera etapa: Sequoia National Park
- Quarta etapa: Big Sud
- Cinquena etapa: Sant Francesc
- Guia de San Francisco
Platja de Santa Mònica, Los Angeles