Madrid, metall, pantalons de cigarreta, sabatilles J’hayber, litrones, cabelleres al vent, mans fent banyes i, sobretot, molta música. Distorsionada, veloç, guitarrera, a tot volum, de veus agudes i llargs sols. Prepareu-vos per muntar al DeLorean i viatjar al Madrid heavy dels anys vuitanta gràcies a “Madrid Metall, una història il·lustrada dels 80”.
Es tracta d'una exposició gratuïta que es pot gaudir a CentroCentro fins al proper 3 d'abril. Miguel B. Núñez és, a més de dibuixant de còmics i amant de la música heavy, un dels comissaris de la mostra. “Tot va partir de Tevi De la Torre, l'altra comissària de Madrid Metal, que ja havia comptat amb uns dibuixos meus en una exposició anterior a CentroCentro, i que coneixia els meus còmics Heavy 1986 i la seva segona part, Els nois estan malament.
Em va explicar la seva idea de mostrar l'escena heavy de Madrid dels anys vuitanta a través dels records dels seus protagonistes, il·lustrats per gent que no va viure aquell moment, i em va proposar participar-hi junta a l'organització”, ens confessa
Elles són elèctriques, de Paco Manjón i Leo Cebrián, a Madrid Metall.
L'exposició està integrada principalment per il·lustracions que recreen aquella època, acompanyades de textos dels seus protagonistes: periodistes, músics, punxadiscos i, en general, persones relacionades amb el moviment heavy. Miguel explica així la seva selecció: “ L'elecció de les persones que ens han explicat els seus records ha estat una cosa meva, i la de les que han il·lustrat aquests records, de Tevi.
La meva selecció l'he basada en gent que ja coneixia d'aquells anys o que he anat coneixent, sobretot arran de la publicació del meu còmic Heavy 1986, i també contactes que m'han anat passant altres protagonistes de l'exposició com Paco Manjón i Leo Cebrián, creadors del documental Elles són elèctriques, que també forma part de Madrid Metall.
Tot i que hi ha professionals del heavy, com Leonor Marchesi, Mariano Muniesa, Eva Benito, Lola Ferro o Sergio Guillén Barrantes, hem volgut incloure gent més anònima que ha demostrat el seu amor pel heavy de moltes maneres diferents, com obrir-ne una botiga d'accessoris metal·lers en el cas de Sara de Fruits de Teló d'Acer, o punxar en discoteques mítiques com el Barrabàs, com Israel Rosillo”.
Madrid Metall, a CentroCentro.
Aquests textos i dibuixos han donat forma també a un fanzine imprès que es regala als visitants. Tota una picada d'ullet a l'època que farà les delícies dels més nostàlgics, “fins al punt de tenir un disseny que imita fins i tot els petits defectes d'aquells fanzines, com les línies tortes i la tipografia de màquina d'escriure.
Va ser a Thrashock, un fanzine d'aquells anys que feien els meus amics Antonio Pardo i Antonio Delgado, on jo em vaig estrenar amb les primeres historietes. Li vaig passar a Javi Bayo, el dissenyador de l'exposició, imatges d'aquest fanzine, entrades de concerts, i fotos que m'han enviat algunes protagonistes dels textos, i ell es va encarregar de donar-li forma”, apunta el dibuixant.
A l'exposició també hi ha fotos impagables que retraten perfectament l'època, impreses a grans dimensions: “Són de Francis Tsang, qui, a més de mantenir un lloc durant els vuitanta a el Rastre amb el seu company Pablo de las Heras, va fotografiar des de primera línia grans concerts de l'època. Són un reflex del públic, deixant aquesta vegada les bandes com a fons i no com a centre d'aquesta història del heavy”.
Cinema Slasher, de Berto Fojo, a Madrid Metall.
Així mateix hi ha disposats un parell de televisors on podrem veure, per una banda, un documental del 1985 sobre l'entranyable Àvia Rockera (Ángeles Rodríguez Hidalgo), acompanyada de vegades per Azucena Martín, cantant de Santa, i que, com afirma Miguel, “no té desaprofitament com a document històric de tota una època”. A l'altre televisor veurem grups com Leño, Barón Rojo, Iron Maiden… “Són actuacions i entrevistes de programes com Musical Express, Popgrama o Tocata. Tot cedit per RTVE”, afegeix.
ELLES SÓN ELÈCTRIQUES
Paral·lelament a l'exposició s'està projectant el documental esmentat Elles són elèctriques. Els següents passis seran dijous, 20 de gener i dijous, 10 de març (entrada gratuïta). Tots dos seran a les 19:00h a la sala Jorge Berlanga , dins també de l'espai CentroCentro.
Leo Cebrián, un dels seus creadors, ens assenyala que la pel·lícula “és un documental dedicat a les dones pioneres del rock dur i el heavy metal a Espanya, i un dels pocs que s'han realitzat al nostre país a al voltant d'aquests dos gèneres musicals. Com en tants altres casos, la presència femenina en aquesta cultura va ser molt rellevant, però va quedar amagada per una invisibilitat injusta.
Dins del moviment no va existir una marginació conscient de la dona com a tal, però sí que n'hi va haver en canvi de tot aquest moviment cultural per part dels gurus musicals dels grans mitjans i els empresaris que manejaven el negoci de la música. Aquest cap va ser el culpable que les/els “heavies” romanguessin en un compartiment estanc resistent a les adversitats, però amb poca capacitat de desenvolupament i expectativa professional”.
Heavy a la televisió pública, per Núria Just, a Madrid Metall.
TAMBÉ CONCERTS
Madrid Metall ja fa unes quantes setmanes que està oberta al públic, i el comissari de l'exposició ens explica que la resposta “està sent molt bona. Les il·lustracions tenen un nivell altíssim, i els textos són plens d'anècdotes i de bons records. Fins i tot si no vas ser heavy o no ho vas viure, trobes detalls que t'arrenquen un somriure”.
Pel que fa al panorama heavy i rocker actual, Miguel assegura que ho veu “molt en forma. El heavy ha anat generant ramificacions contínuament, i això ha mantingut viu el gènere. Hi ha varietat i qualitat, a Espanya tenim des de bandes hard rockeres com Pinball Wizard o The Trashers, fins al metall extrem de Bloodhunter o el trash metall de Crisix o Angelus Apatrida, tens on triar”.
A més, afegeix que a l'exposició comptaran amb l'actuació de Kramp i Curly Mane, “dues bandes joves. La primera propera al power metall i la segona al hard rock. Volem que l'exposició també funcioni de pont entre generacions. Que serveixi per mirar el passat del rock dur i el heavy metall, i també el futur que tenim al davant”. Llarga vida al heavy metall.